«Jo soc pintura» d’Inma Coll és l’exposició que obri aquesta nova temporada que revisa l’obra d’artistes que van formar part d’eixa primera etapa
L’exposició aprofundeix en la tensió latent entre pintura i dolor a través de la vida i obra d’una de les majors representants del neoexpressionisme espanyol
La Sala d’Exposicions Municipal d’Algemesí celebra el seu 25 aniversari. Amb una refundació com a Centre d’Art Contemporani L’ESART_Algemesí. Amb la finalitat d’intensificar la seua missió i mandat original en la defensa dels nous llenguatges. Incentivar la investigació artística en col·laboració amb les institucions universitàries.
El projecte triat per a aquesta efemèride és l’exposició «Jo soc pintura» de l’artista Inma Coll. Comissariada per Amparo Zacarés i Alejandro Villar, que aborda amb desvergonyiment la psique de l’ésser humà des de la mirada d’una dona sexagenària, que es nega a ser invisible.
Dins del camp artístic professional ha desenvolupat una trajectòria de més de 40 anys que la converteix en una de les grans representants del nou expressionisme de l’art espanyol. Sempre dins del camp de la figuració, a través de la pintura, el gravat i l’escultura. Aquest compromís amb la creació artística el va compaginar durant dècades amb l’ensenyament d’art en instituts de secundària i batxillerat, entre els quals va estar el Sant Vicent Ferrer d’Algemesí.
L’artista ha realitzat més de 65 exposicions nacionals i internacionals. Així mateix, ha exposat en diferents fires europees i la seua obra es troba en nombroses col·leccions privades i institucionals. Entre elles, destaca l’exposició que realitza en el 2001 a la Sala d’Exposicions Municipal d’Algemesí que, sota el títol Apocalipsi. Indaga en la fantasia profètica de l’exegesi bíblica sobre la fi del món, i que marca un gir cap a la figuració expressionista, radical, visionària i autoreferencial.
Aquesta exposició ens planteja un itinerari entre el «jo- dona», «jo- pintura», «jo –dolor»
Aquesta exposició ens planteja un itinerari entre el «jo- dona», «jo- pintura», «jo –dolor». Present com a referents vitals l’obra de Frida Kahlo i Lucian Freud, entre altres dones de l’expressionisme del segle XX. Tres paradigmes entrellaçats que trenquen els embuts i les mentides que endolceixen el procés artístic.
Inma Coll ho esbudella, ho corroeix a base de deformacions, d’arravataments de pigment. Trossos matèrics de color empastat sobre llenç o la taula, que adquireixen una entitat quasi carnal. I no es confonguen, eixe «jo» no és només autoreferencialitat. No és mirar-se al melic: és un exercici de sinceritat poètica que aconsegueix actuar d’espill de les nostres pròpies motxilles que ens impedeixen viure amb total felicitat.
En l’actualitat investiga noves formes d’expressió com per exemple el action painting, les instal·lacions, la performance i l’art tèxtil i reivindica l’art com a catarsi de dolor i bellesa. Per lluitar contra l’edatisme i l’actitud hostil del sistema de l‘art cap a les dones que exploren formes incòmodes de creació.
Entre els actes programats de mediació destaquen les trobades intergeneracionals, les xarrades amb dones migrants i altres col·lectius de la ciutadania. Així com el taller de pintura expressionista programat per al dissabte 18 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus.
