Un equip multidisciplinari del centre municipal de servicis socials d’este districte identifica i aprofundix en la realitat d’unes 81 unitats de convivència xabolista, 51 d’elles amb menors
Este projecte d’intervenció comunitària atén uns 109 xiquets i xiquetes, 64 en situació de risc, i detecta patrons de comportament repetits
La regidora Marta Torrado explica que esta iniciativa municipal pretén “donar resposta a una de les formes més extrema d’exclusió social per a evitar la seua cronificació”
L’Ajuntament de València ha posat en marxa en Quatre Carreres un projecte pilot per a atendre, de manera integral, a les persones que viuen en assentaments i evitar la cronificació de la seua exclusió social.
Esta intervenció, que en un futur es durà a terme en altres nuclis xabolistes de la ciutat, ha afectat una població de 259 persones, agrupades en 81 unitats de convivència, 51 d’elles amb menors. Les principals actuacions s’han centrat en l’atenció d’uns 109 xiquets i xiquetes censats, 64 en situació de risc “per a trencar la transmissió generacional de la pobresa”.
Pel que respecta a les realitats amb les quals s’ha trobat l’equip multidisciplinari del centre municipal de servicis socials de l’esmentat districte (format per dos treballadores socials i dos integradores), que treballa en la zona amb l’associació Alanna, cal destacar els casos d’absentisme escolar registrats, “una problemàtica que se suma a altres mancances que es transmeten de generació en generació”.
“Parlem de desarrelament i aïllament social per barreres idiomàtiques, segregacions racials i altres causes com l’estigmatització d’alguns col·lectius”, ha detallat la regidora de Servicis Socials, Marta Torrado, en informar d’este treball, “que es desenvolupa com un projecte pilot en el districte de Quatre Carreres amb l’objectiu que, posteriorment, altres centres de la ciutat l’impulsen en els assentaments de la seua zona”. “Volem que els qui poblen estos llocs tinguen accés a l’educació, a la sanitat pública i a altres recursos essencials, que necessiten i mereixen, per al seu benestar físic i emocional”, ha aclarit.
“Per a això –ha explicat la regidora- hem elaborat plans d’intervenció i seguiment específics en matèria d’atenció a la vulnerabilitat i el risc; coordinat el treball en xarxa amb tots els àmbits i entitats implicades; i realitzat tallers i activitats amb les famílies per a fomentar hàbits d’higiene i alimentació saludables, i promoure la seua integració i inclusió social”.
En estos tallers es dona a conéixer a les famílies els servicis socials, i se’ls informa dels drets i obligacions que comporten dins del context de la seua intervenció, i s’ha informat la població assentada del significat de la Renda Valenciana d’Inclusió, un recurs dirigit a les persones amb el risc d’exclusió social. “Es tracta d’una ajuda que implica el compromís de dur a terme un itinerari per a la inserció social, que cada família o unitat de convivència inicia d’una situació”, ha detallat Marta Torrado, qui així mateix ha incidit “en l’objectiu municipal d’esta mena d’iniciatives que pretenen protegir la infància i a les persones vulnerables per a millorar la seua qualitat de vida”.
Genogrames familiars
En este sentit, Marta Torrado ha destacat que l’equip de treball ha creat genogrames familiars per a representar visualment informació sobre les relacions i els patrons de comportament dins d’una família al llarg de diverses generacions, “i abordar determinades conductes o problemes de salut per a previndre la seua reproducció”.
“A més -ha afegit- s‘ha identificat a les persones de referència en l’assentament i analitzat els problemes amb les seues causes i efectes amb la intenció d’elaborar estratègies d’atenció integral”, ha afegit, després de reiterar: “la necessitat d’una intervenció coordinada i planificada per a afrontar els assentaments i la seua idiosincràsia”.
Finalment, la regidora ha ressaltat “l’esforç municipal realitzat per a atendre la població afectada, majoritàriament composta per xiquets i xiquetes, que requerix una acció immediata per a evitar que les situacions de vulnerabilitat extrema es tornen cròniques i per a trencar la transmissió generacional de la pobresa”. “És fonamental adoptar enfocaments d’atenció integral per a aconseguir un impacte positiu en estes comunitats”, ha conclòs.
