La capacitat de torsió del múscul cardíac (miocardi) és fonamental per al manteniment de la funció del cor
El nou sistema de codificació constitueix una eina diagnòstica útil en la identificació primerenca del risc d’insuficiència cardíaca
Un equip d’investigació del servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset ha descrit un nou mètode per a codificar els moviments rotacionales del cor que permet estratificar l’estat del miocardi (teixit muscular del cor) i pot aplicar-se en la detecció precoç de persones amb el risc d’insuficiència cardíaca.
“Encara que no siga una cosa coneguda comunament, el cor adult normal presenta un moviment de torsió, equivalent al realitzat per a escórrer una tovallola, en el qual cada extrem trencada en direccions oposades per a ser més eficient en l’expulsió de sang amb cada batec. La codificació actual dels equips d’ecocardiografia és incapaç de distingir els models rotacionales del cor, per la qual cosa perdem informació important per a anticipar-nos al desenvolupament de la insuficiència cardíaca” ha assegurat el doctor Vicente Mora, cardiòleg de l’Hospital Universitari Doctor Peset i investigador principal de l’estudi.
La nova codificació descrita per aquest grup d’investigadors i investigadores pot incorporar-se fàcilment tant als equips d’ecocardiografia ja disponibles com a qualsevol modalitat d’imatge cardíaca (cardiorresonancia, TAC) amb una simple modificació del programari del dispositiu. Amb un algorisme senzill és capaç d’identificar el model rotacional del cor i quantificar el grau de torsió miocàrdica.
Insuficiència cardíaca
La insuficiència cardíaca es produeix quan el cor és incapaç de bombar la sang de manera adequada i, per tant, no aconsegueix enviar l’oxigen i els nutrients necessaris a tots els òrgans del cos. S’estima que entre el 4,7% i el 6,8% de persones majors de 45 anys pateix aquesta malaltia que, si no es controla adequadament, té una elevada mortalitat.
El tractament actual de la insuficiència cardíaca gira bàsicament al voltant de l’estat de la fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVI), un paràmetre que mesura el percentatge de sang que ix del cor amb cada batec. La deterioració de la FEVI és la fase final d’un procés que es produeix quan han fallat tots els mecanismes que intervenen en el seu manteniment, el component fonamental del qual és la contracció del múscul cardíac (miocardi) i la seua capacitat de torsió.
En les seues fases inicials, la majoria de les malalties cardíaques es caracteritzen per una afectació limitada a la capa més interna del miocardi (disfunció miocàrdica). A mesura que avança la malaltia, l’afectació s’estén progressivament a totes les capes del múscul, la qual cosa es tradueix en una reducció progressiva de la torsió normal del cor, fins que desapareix i és substituïda per un patró conegut com a ‘rotació rígida’, precursor de l’aparició de fallada cardíaca.
“Si som capaços d’avançar-nos a la deterioració de la FEVI i detectar l’empitjorament progressiu del múscul cardíac podrem anar un pas per davant de la insuficiència cardíaca i tractar-la de manera primerenca. Per a això és bàsic poder identificar i codificar correctament el moviment rotacional del cor, la qual cosa suposa un important canvi paradigmàtic”, ha assenyalat el doctor Mora.
Aplicabilitat pràctica del mètode
La utilitat del nou sistema de codificació dels models rotacionales del cor descrit per l’equip investigador del servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset s’ha analitzat en una mostra de 335 persones (87 subjectes sans i 248 pacients amb hipertròfia o augment del gruix del ventricle esquerre deguda a diferents causes).
Tant subjectes sans com pacients amb hipertròfia del ventricle esquerre en els quals el múscul cardíac tenia una funció normal, presentaven una torsió conservada i, per tant, la FEVI també era correcta.
En canvi, per a un grup de 144 pacients amb afectació inicial de la capacitat contràctil del musculo cardíac (disfunció miocàrdica), l’aplicació del nou codi va permetre establir una clara relació entre la deterioració de la capacitat de torsió miocàrdica i l’empitjorament progressiu de la FEVI.
Per contra, el sistema de codificació en ús no va ser capaç de codificar correctament el 91% dels casos identificats com a ‘rotació rígida’ ni, conseqüentment, d’establir una relació adequada amb la FEVI.
Tal com ha apuntat el doctor Vicente Mora, “el nou mètode de codificació proposat ofereix una eina que permetrà un ampli ventall de possibilitats en l’establiment de relacions entre l’estat contràctil del miocardi i diferents paràmetres implicats en l’aparició d’insuficiència cardíaca, ja siguen bioquímics, funcionals, clínics, etc.”.
Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat recentment en la prestigiosa revista Annals of Biomedical Engineering sota el títol ‘A New Coding System for the Identification of Left Ventricular Rotation Patterns an Their Relevance to Myocardial Function’ (accés a l’article complet en: https://t.co/3fvmgqntk0).
