La Fe realitza amb èxit dues cirurgies d’osteointegració de membres inferiors en un sol pas
El procediment és semblant al dels implants dentals
S’introdueix dins de l’os residual un clau de titani i un adaptador al qual més tard s’acobla la pròtesi externa
El servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha realitzat les seues dues primeres cirurgies d’osteointegració a dos pacients amputats per damunt del genoll. La Fe es converteix així en un dels pocs hospitals d’Espanya que escometen el procediment en una única operació i no en dos temps.
La tècnica, similar al que s’empra en els implants dentals, consisteix a introduir dins de l’os romanent de l’extremitat amputada un plançó o clau de titani on es col·loca un mòdul pont per a poder acoblar en ell directament la pròtesi externa, segons ha detallat el cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de La Fe, Francisco Baixauli.
El procés es realitza d’una vegada, és a dir, en la mateixa intervenció es col·loca l’implant en l’os residual i s’externalitza a través d’un orifici o estoma en el monyó. Fins ara, es col·locava primer l’implant en l’os i, una vegada aconseguida l’osteointegració, es realitzava una segona cirurgia per a externalitzar-lo, ha explicat el doctor Baixauli.
La cirurgia es completa amb un programa de rehabilitació, que té com a objectiu aconseguir l’adaptació a la pròtesi externa i la recuperació de la marxa funcional. L’equip de rehabilitació, coordinat per un metge rehabilitador, consta de fisioterapeuta i tècnic d’ortopèdia, els qui realitzen la teràpia conjuntament en el gimnàs de l’Hospital La Fe.
“La fisioteràpia comença en el postoperatori immediat amb un programa específic, ha assenyalat la metgessa especialista de rehabilitació Dolores Maldonado, i consisteix en exercicis de recondicionament físic, cures posturals del monyó, enfortiment i estirament de la musculatura que controla el maluc, recuperació de l’equilibri monopodal i exercicis de càrrega progressiva sobre el monyó per a afavorir l’osteointegració”.
“Quan el monyó està preparat i el clau plenament osteointegrado, el tècnic d’ortopèdia pren les mesures per a adaptar al connector del clau d’osteointegració els components de la pròtesi externa. Una vegada col·locada la pròtesi, la fisioteràpia se centra en tècniques de reeducació i exercicis per a ensenyar al pacient a controlar la pròtesi i a aprendre a deambular amb ella”, ha afegit la fisioterapeuta de La Fe Antonia Rodríguez.
Diabetis, traumatismes o tumors
Els doctors coincideixen a assenyalar com a principals avantatges del sistema que s’evita l’encaix de la pròtesi convencional i, amb això, les molèsties que aquest pot ocasionar a les persones malaltes. Sudoració, dolor en punts de suport, lesions de frec en la pell, incomoditat durant la sedestació són alguns dels inconvenients més habituals.
A més, l’osteointegració afavoreix una major propiocepció -capacitat del nostre cervell de saber la posició exacta de les parts del nostre cos a cada moment- en el membre amputat estant dempeus i durant la marxa, la qual cosa augmenta el control que cada pacient exerceix sobre la pròtesi i, d’aquesta manera, millora l’equilibri i el mecanisme de marxa.
El sistema està indicat per a persones que han patit una amputació de fèmur o tíbia a causa de traumatismes, tumors, malformacions, diabetis o altres patologies, amb un monyó massa curt o que no toleren les pròtesis convencionals, amb encaix.
Aquest últim, és el cas de José Martínez, a qui la pròtesi osteointegrada li ha canviat la vida: “Porte 11 anys amputat i vaig estar quatre sense poder usar la pròtesi convencional perquè em causava unes ferides insuportables. Ara, amb l’osteointegració, estic superbién. Pas tot el dia fent el que tinc planificat i, abans de dormir, net i hidrat bé l’estoma”, ha explicat aquest pacient.
Aquest tipus d’avanços en la cirurgia d’implantació de pròtesi discorre en paral·lel i complementa les innovacions en els materials, titani lleuger en aquest cas, així com en la incorporació de sistemes cada vegada més articulats per a guanyar naturalitat en el moviment. Es tracta d’un exemple de com la unió entre la tecnologia d’avantguarda i la innovació quirúrgica milloren la qualitat de vida de les persones.
