Fa un mes, el 29 d’octubre de 2024, una DANA sense precedents va assotar el sud i l’est de la província de València, deixant una marca indeleble.
Amb 222 víctimes mortals i quatre desapareguts, la catàstrofe ha posat al descobert mancances en els mecanismes de prevenció i resposta.
Les alarmes es van activar massa tard, quan el desastre ja havia colpejat de ple. Mentre les autoritats començaven a organitzar-se, la prioritat es va centrar a rescatar supervivents i identificar les víctimes.
La coordinació entre el Institut de Medicina Legal, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser clau per posar en marxa un protocol de resposta ràpida. En només cinc dies, es van realitzar 179 autòpsies i identificar més de la meitat de les víctimes gràcies a empremtes dactilars. A més, la Fira València es va convertir en una morgue temporal per gestionar els cossos, mentre helicòpters traslladaven mostres genètiques a Madrid per agilitzar la identificació. Malgrat les adversitats, el treball coordinat va permetre retornar la majoria de les víctimes a les seues famílies en temps rècord.
El desplegament de recursos per buscar desapareguts no té precedents a Espanya. Milers de professionals, des de bombers fins a soldats, van treballar incansablement per trobar les víctimes, incloent menors desapareguts a l’Albufera i les zones costaneres. L’impacte humà i material d’aquesta tragèdia reclama una reflexió profunda sobre la preparació i la resposta davant fenòmens extrems.
