L’ajuntament demana col·laboració ciutadana per a combatre l’insecte
CULLERA. 22-01-16. El càlid hivern que es registra enguany amb temperatures del tot inusuals ja té conseqüències ambientals. L’Ajuntament de Cullera s’ha vist obligat a avançar els tractaments contra la processionària del pi, un temut cuc que afecta determinades zones de la localitat.
Si normalment les actuacions per a lluitar contra ella es desenvolupen al febrer, esta vegada s’ha hagut d’actuar molt abans després que els tècnics municipals hagen detectat una presència important de l’insecte.
Concretament, les regidories de Medi ambient i Serveis Exteriors han procedit a aplicar tractaments en les zones urbanes i muntanyoses. Així, s’ha actuat en el carrer la Creu, el barri de Sant Joan, carrer la Pau, carrer Sant Miquel i carrer Fárgalos. També s’han efectuat els tractaments en les Revoltes del Castell, el carrer Creu Roja (darrere de l’IES Blasco Ibáñez), Conservatori, en les parcel·les municipals de Bonavista i en la zona de muntanya que va des del Castell fins al Fort.
L’edil de Medi ambient, Hugo Font, ha demanat la col·laboració ciutadana per a controlar la proliferació. En eixe sentit, ha explicat que els pins de propietat privada han de ser tractats pels propietaris, preferentment amb la destrucció manual de les borses o amb mètodes biològics, efectius a llarg termini i sense conseqüències ambientals. No obstant açò, es poden aplicar solucions químiques, legals però amb efectes ambientals perjudicials per a l’entorn i la salut.
A l’hora d’efectuar els tractaments i de manipular les borses i eliminar-les «és molt important que estes accions es duguen a terme per part d’algú experimentat i protegit adequadament», ha precisat Font. És també necessari que es mantinguen allunyades a persones i animals domèstics. Malgrat que enguany la calor ha suposat un avanç de l’aparició de la processionària, «la proliferació en estos moments està controlada a Cullera», ha tranquil·litzat l’edil.
Llegendes urbanes
Des del departament de Medi Ambient han volgut recordar que al voltant de la processionària existixen moltes llegendes urbanes que és necessari desmentir. La processionària no causa la caiguda del cabell en les persones. Tampoc provoca la mort dels arbres directament, sinó que els afeblix. Açò és el que els convertix en més vulnerables davant altres atacs.
La processionària del pi és una de les plagues més importants de les pinades mediterrànies. El seu nom es deu al fet que es desplaça en grup de forma alineada. Les erugues s’alimenten durant l’hivern de les fulles de pins i cedres, provocant que estes s’assequen i caiguen. El període en el qual estan sobre les fulles (acícules) va des del final de l’hivern fins a la meitat de la primavera.
En contacte amb éssers humans o animals domèstics provoca urticàries i al·lèrgies. Les erugues estan cobertes per uns pèls urticants que es dispersen i suren per l’aire, la qual cosa pot provocar irritacions en la pell, ulls i nas.
La pitjor època de la processionària és gener i febrer, quan està en les borses als arbres. Després els cucs baixen de l’arbre a la terra i s’enterren per a crear el capoll del qual després eixiran les papallones.
Control natural
La regidoria de Medi Ambient treballa ja en l’engegada de mecanismes de control naturals a través de depredadors, feromones sexuals o insecticides microbians.
Determinades aus insectívores són grans consumidores d’esta classe d’insectes. El cucut (cuculus canorus), el ‘capferrerico blau’ (Parus caruleus) o el Palput (Upupa epops) són bons exemples d’açò. La seua presència es fomenta amb la instal·lació de nius artificials. Altres mamífers depredadors naturals són les ratapinyades, que es consideren grans consumidors de papallones en vol.
