L’esportista de Tous, que és hui un entrenador de referència als seus cinquanta anys, cerca ajuda per a participar de nou en els campionats nacionals
L’esportista de Tous és hui un entrenador de referència en la comarca riberenca (per exemple a Benifaió o Alberic) després d’aconseguir diversos campionats nacionals i obtenir el títol superior de Musculació i Culturisme. No obstant açò, no descarta tornar a la competició d’elit. “En el món del culturisme no hi ha edat”, diu.
La carrera d’Andrés va tornar a començar als seus vint-i-quatre anys arran d’una lesió de genoll que li va obligar a realitzar entrenaments d’enfortiment muscular en el gimnàs. Als tretze anys ja havia tingut contactes amb l’halterofília de competició però va ser llavors, en la segona etapa, quan va començar una relació amb la musculació i el culturisme que s’allarga quasi trenta anys.
Fins hui. En 1986 va començar a competir a nivell autonòmic i va professionalitzar els seus entrenaments. Va ser a mitjan dècada dels noranta quan va lligar el seu nom als campionats d’Espanya, sent campió per primera vegada en 1996. A partir d’ací sempre va estar prop dels títols, convertint-se en un referent del culturisme nacional.
En 1997 va ser tercer del prestigiós torneig Míster Olympia i també bronze en el campionat d’Espanya. A l’any següent va millorar els seus registres i va ser segon en el Olympia i campió nacional, la qual cosa li va portar a ser preseleccionat per a competir a nivell continental, sense tenir sort. Pràcticament una dècada vinculada a l’elit.
En 2014 va realitzar la seua última competició i va ser bronze en el Campionat Nacional de AEFF en la categoria de Màster de 40 a 49 anys. Ara cerca finançament per a tornar a participar en tornejos nacionals. Segons argumenta, donada la seua preparació i la continuació de la intensitat dels seus entrenaments, que en pocs mesos estaria preparat per a lluitar per posicions capçaleres a nivell nacional.
A mesura que ha anat creixent la professionalització en el món de la musculació, les exigències han sigut majors. L’esportista de Tous ha pogut observar una gran transformació. Els exigents jutges de culturisme valoren la definició, grandària muscular, simetria o vascularització, la qual cosa implica, en el cas de José Vicente Andrés, anys d’entrenament diari, amb jornades de dues i tres sessions.
“Són anys d’entrenament, primer agafant volum i després amb dietes estrictes. Al dia, en volum, entrenem una hora i mitja. Quan s’acosta la competició els entrenaments passen a tres al dia. M’alce a les 5:30 hores del matí per a fer cardio, després al migdia tinc un entrenament de peses i a la vesprada faig de nou peses i finalitze el cardio”, explica el touero.
Segons reflexiona: “A nivell mundial el culturisme espanyol està entre els tres millors. Ara ja tenim una base professional de deu a dotze atletes, amb moltes xiques també. Ara hi ha més ajudes a través de sponsors. Però has d’estar en primera línia, sinó està malament”. José Vicente Andrés defensa la professionalització gradual de l’esport per a evitar desastres com els esdevinguts recentment a nivell aficionat.
“La gent ve al gimnàs sense cura. Hi ha taules programades ja per internet que uns es passen a uns altres sense que es tinga en compte l’especificitat de cada cos. Així un esportista no pot avançar. Pot fer alguna cosa els tres primers mesos però després gens. És molt perillós perquè es treballa amb pesos que poden provocar fortes lesions”, argumenta el de Tous, qui afig: “Jo, com a entrenador personal, estic constantment damunt dels meus alumnes donant-los indicacions en cada exercici.
En cada canvi de taula hi ha una setmana d’atenció màxima per a observar els canvis. L’alimentació és vital també. No es té en compte, però és importantíssima. Fa falta que les federacions tinguen una mica més d’ajudes perquè puguen fer-se constants revisions mèdiques. Qualsevol que vulga entrenar mínimament ha de conèixer quin és la situació del seu cos”.
Atès que en el culturisme no hi ha edat, José Vicente Andrés segueix en la picota, a prop, molt a prop, de l’elit. “Es poden aconseguir cossos molt bonics amb setanta o vuitanta anys. És gent que ha estat competint tota la vida. A més és un esport que et manté jove”, addueix. És el seu cas, el d’un culturista de Tous de cinquanta anys amb cos de trenta.
