La cinquena planta, tercera novel·la de Manuel Baixauli, serà traduïda i publicada a Eslovènia per l’editorial VBZ, de Ljubljana, que n’ha adquirit els drets.
L’autor de Sueca ja havia vist una anterior novel·la, L’home manuscrit, traduïda i publicada a l’italià, així com alguns contes d’Espiral —la seua òpera prima—, publicats en castellà a Mèxic.
La cinquena planta és un relat de ficció escrit a partir d’una experiència biogràfica de l’autor, quan l’any 2005 va ser ingressat en un sanatori aïllat a les muntanyes, després de patir una estranya malaltia que el deixà, en pocs dies, totalment paralitzat, amb només el cervell, la vista i l’oïda actius. Durant el procés de recuperació, ja amb cadira de rodes, Baixauli va conèixer els personatges que poblen el sanatori i s’obsessionà amb l’última, inaccessible, cinquena planta de l’enorme i antic edifici.
El llibre, del qual ja se n’havien fet tres edicions, va ser guardonat l’any 2015 amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, que atorga l’AELC, i amb el prestigiós Premi Crexells de narrativa, premi degà de les lletres catalanes, atorgat per l’Ateneu Barcelonès.
De La cinquena planta, Enric Sòria, a El País, en va dir que “és una novel·la que es pot llegir d’una tirada, amb fascinació creixent, fins al final. I deixa un ressò de música inoïda en la memòria que estic segur que tardarà a esvanir-se. Un dels experiments més intrigants i més captivadors que hi ha en curs en aquesta literatura nostra”.
Per la seua banda, al diari Ara, Marina Espasa en va dir: “Hi ha tantes novel·les a dins de La cinquena planta! Inquietants, inesperades, profundes, fantasmagòriques: pur Baixauli”.
