Tots els grups municipals recolzen el manifest de la Generalitat en el marc de negociació d’un nou model de finançament autonòmic

L’alcalde, Toni González, entre els més de 300 primers edils de tots els signes polítics que signaren el manifest al Palau de la Generalitat, el passat 23 d’abril

Almussafes, 3 de juny de 2016. El Ple del Consistori d’Almussafes mostrà el seu suport al manifest per un finançament just per a la Comunitat Valenciana, en la sesió ordinària celebrada ahir dijous 2 de juny. Els tres partits polítics amb representació consideren que la Comunitat Valenciana és l’única autonomia amb una renda per habitant inferior a la mitjana que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa suposa una ruptura dels principis d’equitat i solidaritat.

És per això que, tal i com s’exposa al manifest signat al Palau de la Generalitat per més de 300 alcaldes, entre ells el primer edil d’Almussafes, el passat 23 d’abril, reclamen una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, amb efectes a 1 de gener de 2014, el reconeixement del dèficit de finançament acumulat i . L’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valencian s’ha empobrit respecte al conjunt del país. De fet, moltes altres regions espanyoles disposen ara de millors salaris i pensions, de millors serveis públics, d’infraestructures millors i gratuïtes, de majors recursos per a donar suport al desenvolupament de les pimes i els autònoms, per a preservar el medi ambient i oferir una major qualitat de vida als seus ciutadans.

Tal i com s’exposa al manifest aprovat, “si la Comunitat Valenciana haguera rebut un finançament per habitant equivalent a la mitjana d’Espanya al llarg del període 2002-2013, la nostra administració autonòmica hauria ingressat 12.433 milions d’euros addicionals, recursos que equivalen a més del 50% del creixement del deute públic autonòmic al llarg del període”.

Però, el sistema de finançament autonòmic, encara que el principal, no és l’únic motiu per a què la Comunitat Valenciana siga l’única autonomia amb renda per càpita inferior a la mitjana que registra un saldo fiscal negatiu, és a dir, que aporta al funcionament de les administracions públiques més recursos que rep a través de les polítiques de gasto. En el document s’especifica que les inversions de l’Estat són un altre dels factors fonamentals. A pesar d’aglutinar quasi l’11% de la població espanyola, la nostra Comunitat mai ha rebut més del 10% de les inversions de l’Estat. De fet, el més freqüent ha sigut que les dites inversions se situaren entre el 6 i el 7%.

Els 300 presidents dels executius valencians sotasignants del document afirmen que “els valencians i les valencianes portem massa temps maltractats i per això ara toca dir prou”. En este sentit, s’exigeix una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, amb efectes a 1 de gener de 2014, que possibilite als valencians i valencianes disposar d’uns serveis públics fonamentals (sanitat, educació i protecció social) de qualitat, i permeta de la mateixa manera l’exercici de les competències pròpies (ocupació, habitatge, medi ambient, infraestructures, cultura, promoció econòmica) i arribar, com a mínim, a la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes.

També es reclama el reconeixement del dèficit de finançament acumulat des que es van dur a terme les transferències de competències a la Comunitat Valenciana, xifrada en 12.433 milions d’euros des del 2002 fins al 2013, així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació dels dits dèficits.

I finalment, l‘execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana i compensar la insuficiència inversora dels últims anys.