Segons les dades del Ministeri d’Agricultura només hi ha registrades fins ara a la Comunitat Valenciana cinc explotacions amb titularitat compartida de les 200 de tot l’àmbit estatal
14 d’octubre de 2016.– L’àrea de la dona de LA UNIÓ de Llauradors, després d’analitzar l’informe publicat per ONU Mujeres, insisteix que encara queda molt per fer per a vèncer la bretxa de gènere en el medi rural de la Comunitat Valenciana i per això reclama, en el Dia de la Dona Rural, majors polítiques i esforços per part de les Administracions per a reduir eixe desequilibri.
Segons l’informe d’ONU Mujeres, només el 20% de les dones en el món són titulars d’explotacions/activitats d’economia productiva agrària. A Espanya, més del 70% dels titulars d’explotacions agràries són homes, la qual cosa demostra que la llei de titularitat compartida, que va ser pionera en 2011 del reconeixement dels drets de les dones, no ha tingut l’acolliment esperat. Segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura únicament existeixen 200 explotacions a nivell estatal registrades, cinc de les quals són de la Comunitat Valenciana, encara que cal assenyalar que hi ha alguna més en procés de tramitació en la Conselleria d’Agricultura.
LA UNIÓ vol reivindicar i insistir sobre l’important rol que desenvolupa la dona en les zones rurals i la necessitat de comptar amb eines i mesures eficients per a la seua promoció i visibilització, que no queden en paper mullat i vagen encaminades cap a una transformació transversal, en tots els àmbits.
L’organització afirma que els primers passos ja estan donats i cal seguir la resta del camí per a construir una societat d’igualtat per a la qual cosa es necessita la implicació de tots els agents socials, polítics i econòmics; des d’organitzacions agràries, associacions de dones i totes les administracions locals, regionals i estatals. Les lleis o els plans necessiten de pressupostos reals i creïbles que les sustenten per a poder fer-les efectives. Solament amb escriure-les i publicar-les no val. En aquests moments es necessita una visió transversal de gènere que cale en totes les àrees o programes si es vol aconseguir una major justícia i cohesió social en el món rural.
LA UNIÓ no oblida tampoc en aquest dia a les dones i xiquetes de llogarets remots que es dediquen a l’agricultura, la pesca i el pasturatge i que es troben en una situació límit en relació amb la inseguretat alimentària, els desastres ocasionats pels canvis climàtics, un menor control sobre les terres que els homes, un accés limitat a insums, llavors, crèdits o finançament, una falta d’accés a serveis, com la salut, l’educació, l’aigua , condicions de salubritat i transport, i en molts casos patint situacions de violència extrema, obstacles que agreugen la seua condició de pobresa. Elles són agents clau en els sistemes alimentaris, com a xicotetes llauradores i encarregades de garantir el manteniment de les seues famílies, elles són motor de desenvolupament econòmic i no obstant això les seues veus no són escoltades.
