Jordi Mayor: «Aspirem a ser la porta d’entrada per a inversors i turistes» del gegant asiàtic
CULLERA. 07-06-17. Després d’anys de paràlisi les ciutats de Cullera i Rui’an (Xina) han représ les seues relacions. Un llaç d’amistat que va sorgir en 2002 i que ja en el seu moment va donar fruits positius com per exemple la construcció del primer hotel de quatre estrelles de capital xinés a Europa, el Cullera Holiday.
Este dimecres, l’alcalde cullerenc, Jordi Mayor, i el vicealcalde de Rui’an, Zengfeng Lin, han signat en l’ajuntament de la ciutat asiàtica el nou protocol d’amistat entre tots dos municipis. Ho han fet durant la cerimònia d’agermanament a la qual ha assistit una delegació del consistori de Cullera i la Generalitat a més dels empresaris locals impulsors d’esta aliança. També han estat presents els responsables de relacions exteriors de Rui’an.
Mayor ha valorat positivament la recuperació de l’agermanament i s’ha mostrat convençut que tornarà a ser profitós. «Estem reconstruint el que en el passat ja van iniciar altres alcaldes perquè Cullera aspira a ser la porta d’entrada per a inversors i turistes xinesos com ho va ser en el seu moment, situació avantatjosa que mai s’hauria d’haver deixat perdre», ha dit en la seua presentació de la ciutat, en la qual els amfitrions han pogut conéixer de primera mà totes les oportunitats de negoci, oci i formació que oferix la població valenciana.
Per la seua banda, Zengfeng Lin ha manifestat la predisposició de les autoritats de Rui’an per a facilitar els intercanvis econòmics i culturals i ha posat en relleu que l’agermanament adquirirà més vigor després d’anys en els quals les relacions estaven congelades.
La delegació de Cullera ha aprofitat l’acte per a projectar diversos vídeos de promoció de la ciutat, un d’ells en xinés, i ha convidat a que el pròxim any inversors i polítics de Rui’an visiten el municipi.
Contactes empresarials
No obstant això, els contactes empresarials ja han començat a produir-se. Els emprenedors impulsors d’este agermanament han avançat que en els pròxims mesos donaran a conéixer una nova iniciativa ambiciosa que serà positiva per al turisme de la ciutat i li ajudarà a projectar-se internacionalment.
També en les jornades pròximes es mantindran contactes amb emprenedors locals als qui se’ls presentaran les oportunitats d’inversió a Cullera.
Prèviament a la seua arribada a Rui’an, l’expedició cullerenca ha aprofitat també per a reunir-se a Xangai amb els responsables de l’IVACE (antic IVEX) amb l’objectiu d’explorar la possibilitat d’atraure inversors xinesos al municipi. Sobre este tema, Mayor considera que Cullera «arriba en el moment oportú» per a obrir noves perspectives quan l’economia xinesa està en plena expansió i acaba d’ocupar un paper clau en el tauler del comerç mundial. «És important posar a una destinació turística com la nostra en l’aparador internacional perquè són molts els projectes en els quals el capital estranger pot estar interessat», ha ressenyat.
Per la seua banda, el director general de l’Administració Local, Toni Such, qui forma part de la comitiva, ha expressat el màxim suport de la Generalitat a estes iniciatives de projecció exterior a la recerca no solament dels tradicionals intercanvis culturals sinó també en benefici de l’impuls econòmic. Accions, ha subratllat, que s’emmarquen en l’estratègia d’impuls al desenvolupament de les ciutats que duu a terme el govern autonòmic.
Rui’an
Rui’an és un municipi mitjà de la costa oest de Xina, pertanyent a la província de Zhejiang. Compta amb una població d’1,2 milions d’habitants i se situa entre les cent localitats amb major riquesa del gegant asiàtic.
Durant la dècada dels 80, molts dels seus veïns van emigrar com a conseqüència de les polítiques xineses d’obertura a l’exterior, la qual cosa va originar una diàspora per tot el món i especialment a Europa i Espanya. A Cullera residixen alguns ruianesos com els empresaris Quimin Cao i Yi Cao, impulsors d’este vincle de germanor ara recuperat.
Rui’an és famosa a tot Xina pel seu elevat nivell de vida fruit de l’arribada de divises estrangeres, la qual cosa va permetre una florent indústria i la creació d’una classe empresarial pròspera tolerada pel Govern comunista del país.
