Ramaders de LA UNIÓ i d’altres comunitats autònomes de la Unión de Uniones es concentraran dimecres que ve davant les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid
8 de setembre de 2017.– LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders demanda un Pla de Sanitat Animal que continga el creixent augment de sacrificis durant els últims anys i possibilite l’existència d’una ramaderia viva i rendible en el nostre territori.
Per a exigir aquestes demandes una representació de ramaders de la Comunitat Valenciana, al costat dels seus homòlegs d’altres comunitats autònomes de la Unión de Unions, es concentraran dimecres que ve davant les portes del Ministeri d’Agricultura. L’objectiu de la protesta és cridar l’atenció sobre la importància de gestionar bé els plans d’eradicació de malalties i la gestió de fauna salvatge, evitant sacrificis innecessaris i que s’arruïne a tantes explotacions ramaderes.
Els plans d’eradicació de malalties ramaderes, malgrat que compten amb un pressupost important, s’han mostrat ineficaços i per tant caldria veure el que no funciona per a millorar-ho. Així, els programes d’eradicació de la tuberculosi en boví compten amb una despesa de 30,7 milions d’euros anuals per a tot l’Estat, però la seua mala gestió i la inexistent coordinació amb els relatius a la fauna silvestre, ha provocat que en els últims cinc anys la prevalença de la malaltia haja passat de l’1,31% en 2012 al 2,87 % en 2016, així com la incidència en animals haja pujat del 0,23% al 0,51%.
Només en la província de Castelló s’han hagut de sacrificar més de 600 animals al llarg dels últims tres anys.
“Estan perseguint i arruïnant a molts ramaders perquè els obliguen a sacrificar els animals, amb compensacions absolutament insuficients, mentre no es fa res per a controlar la població de fauna salvatge infectada que contagien als nostres animals”, assenyala Ramón Mampel, secretari general de LA UNIÓ.
En aquest sentit, mentre que en el bestiar boví es fan 5,3 milions de test anuals que és el 90 % de la cabanya ramadera; en la fauna silvestre, la mitjana en els últims anys no arriba a 5.400 proves, que és aproximadament l’1,2 % dels animals caçats (no de la població total), la qual cosa fa que aquest problema seguisca sense resoldre’s.
