Alzira, 24 novembre 2017.Estem reunits ací amb motiu del Dia Internacional per la eliminació de la
violència contra les dones per tal de manifestar el nostre rebuig a la violència les dones, la nostra voluntat de visibilitzar-la i el nostre compromís en treballar per eradicar-la.
Denunciem
Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans i dels drets de ciutadania reals de més de la meitat de la població a la nostra societat.Que l’origen de les violències contra les dones està el sistema heteropatriarcal que s’organitza fent de la desigualtat un sistema en el qual a les dones no se’ls reconeix autonomia plena i on l’autoritat de les dones està qüestionada. És per
això que la desigualtat entre dones i homes està present a totes les estructuresde la societat.
Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la feminització de la pobresa, la precarietat laboral o la imposició de normes estètiques o els racismes.
Des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.442 feminicidis per violència masclista a l’Estat Espanyol. Malauradament cada mes, cada setmana, la xifra augmenta.Enguany, han estat assassinades 53 dones i 8 xiquetes i xiquets, 5 d’elles al PV.
Que les violències masclistes es manifesten no només contra les dones, sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat heteronormativa imposada, és a dir, bisexuals, lesbianes, transsexuals,transgèneres i intersexuals.
Que en el ciberespai, un lloc quotidià de relacions especialment per a la joventut, apareix la violència 2.0. En les xarxes socials es desenvolupen conductes verbals agressives contra el que difereix del cànon normatiu heteropatriarcal, conductes d’assetjament, violències sexuals i experiències
associades al mite de l’amor romàntic.
Que és intolerable que s’utilitze a les filles i els fill com a forma de violència contra les dones.
Que les violències sexuals formen part de la història de les nostres vides. Es produeixen en molts llocs: a la casa, al carrer, en espais d’oci, a la feina; de nit i de dia ; per desconeguts però sobretot per coneguts , familiars, gent propera, veïns, persones que treballen en el mateix lloc que la dona; individualment o en
grup.
Que cal un compromís ferm en la dotació de recursos públics, ja que sense dotació suficient tot queda en bona voluntat i és per això que els finançaments tant la Llei integral de Mesures de Protecció Contra la Violència de Gènere com la Llei Integral Contra la Violència sobre la Dona han de ser una prioritat.
Demanem, per tant, una implicació de tots els àmbits socials, de totes i de tots, i en especial una implicació política, amb voluntat transformadora, per eradicar les violències masclistes.
Celebrem la fita històrica aconseguida pel govern Valencià i les entitats feministes de la recent signatura del Pacte Valencià contra la violència de Gènere i Masclista que a través del treball conjunt amb la societat civil, s’ha compromès a l’aplicació de 293 mesures que recull el Pacte, per combatre de
forma transversal les violències masclistes.
En eixe sentit i en coherència amb l’acord de govern i ciutadania valenciana, exigim a l’Estat espanyol, l’aplicació efectiva de les següents mesures per tal de que es puguen dur a terme les polítiques d’igualtat i contra les violènciesmasclistes al País Valencià que hem acordat:
1. Que les mesures i els recursos incloguen tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i tot tipus de violències
masclistes.
2. Que siga efectiu per a les dones migrants en situació irregular accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere.
3. Que la prevenció contra les violències masclistes siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.
4. Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometen en la lluita contra les violències masclistes, que facen un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb un sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
5. Que el Sistema Judicial assumesca la responsabilitat envers la violència masclista, que genere estructures reals de protecció, que respecte els processos i les necessitats de les dones i implementen mesures de justícia real i efectiva.
6. Que es retornen ja als ajuntaments les competències que s’havien retallat, tal com es va acordar al Pacto estatal contra la violència de genero. Així comexigim que no s’apliquen les limitacions de contractació quan es refereixen al treball contra la violència masclista, establertes pel govern central.
Seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots.Sense igualtat no hi ha democràcia.
Que des de la nostra responsabilitat individual i la nostra voluntat col·lectiva assumim el compromís de transformar les condicions socials per eradicar la violència contra les dones.
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA, PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I
LLIURE DE VIOLÈNCIES ENS VOLEM VIVES, LLIURES i REBELS! I
JUNTES SOM MÉS FORTES!
