Es tracta de quatre obres de gran format dels anys 1892, 1895, 1896 i 1904
L’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) ha estat l’executor del treball de restauració que s’ha realitzat amb una tècnica japonesa
El consistori suecà ha sufragat el 50% del cost de la restauració i L’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) de l’Institut Valencià de Cultura ha assumit l’altre 50%
Sueca, 14/12/2017
L’Ajuntament de Sueca ha presentat este migdia, al saló de plens, el treball de restauració de quatre exemplars antics de cartells de la Fira i Festes de Sueca de les acaballes del segle XIX i principis del segle XX. Es tracta d’una troballa única d’estes característiques segons han apuntat des de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R), l’entitat que ha assumit la tasca de recuperació dels documents. El consistori suecà i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) de l’Institut Valencià de Cultura han costejat, al 50% cadascun, la despesa econòmica que ha significat el treball de recuperació.
L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit; el regidor responsable de l’Arxiu Municipal de Sueca, Salvador Giménez; el director general de l’Institut Valencià de Cultura i també suecà, Abel Guarinos, i la subdirectora de Conservació, Restauració i Investigació, Gemma Contreras, han comparegut este dijous davant dels mitjans per explicar el treball que ha suposat la rehabilitació dels anuncis d’estes festes i exposar el resultat.
El regidor titular de l’Arxiu ha explicat que els cartells centenaris, que es van trobar plegats entre la documentació administrativa dels expedients de les corresponents festes, estaven en un estat de deteriorament important, atés que el paper estava trencat i arrugat pels plecs.
Els cartells recuperats tenen unes mesures aproximades d’entre 1,20 m. I 1,60 m. Per 1,10 m. i, un d’ells, imponent, arriba als 2,70 m. d’alçària. Els principals esdeveniments en les festes d’aleshores, que es reconeixen als cartells anunciadors, eren els concerts, les cercaviles i retretes, les processons, els focs artificials, la fira i la tómbola a benefici del Sant Hospital. El que més crida l’atenció, però, era l’afició que hi havia en esta època pels globus aerostàtics i la importància que es donava al tipus d’il·luminació que hi hauria a cada carrer.
L’alcaldessa ha volgut destacar el valor dels documents recuperats, que es reconeix en un doble vessant “l’històric, com a document d’informació i investigació sobre la història de la nostra Fira i Festes i l’artístic, per la tècnica utilitzada, d’estil pre-modernista, amb decoració floral i vegetal i un gran ventall cromàtic i tipogràfic”.
“Els municipis tenen l’obligació de conservar el seu patrimoni, però la Generalitat també, i estos resultats són mostra d’esta suma de forces” ha apuntat, al seu torn, la subdirectora de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R), qui ha assegurat que de les més de 700 peces que s’han treballat enguany a l’Institut, estes han representat un dels treballs més exigents per l’espectacularitat dels documents i el complicat procés de restauració que han requerit.
El director General de l’Institut Valencià de Cultura ha volgut posar en valor també la riquesa documental de l’Arxiu Municipal de Sueca: “tenim un dels arxius més importants pel que fa a la recopilació històrica, amb vora huit segles d’història”. Guarinos ha encoratjat a totes les parts implicades en este treball a emprendre noves i pròximes accions amb l’Ajuntament de Sueca, per la riquesa de tot el patrimoni documental que atresora, des d’un futur Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R) autònom.
Tamarit ha tancat les intervencions amb un ampli agraïment al suport i la complicitat institucional que han trobat en l’Institut Valencià de Cultura i també als tècnics, tant de l’Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals com de l’Arxiu Municipal de Sueca, per la seua tasca en pro de la conservació, investigació i difusió del nostre llegat.
Una tècnica de restauració japonesa
Per millorar la seva conservació, s’ha decidit reforçar el suport original mitjançant una laminació pel revers basada en tècniques japoneses Sôko i un sistema de magatzematge enrotllat i protegit amb una caixa fabricada en cartró de conservació, lliure d’adhesius i amb reserva alcalina.
La primera fase consisteix en una neteja en sec per eliminar les impureses del paper acumulades pel pas dels anys, posteriorment s’aplica una solució alcalina per donar consistència al paper i així poder empeltar amb més facilitat els cantons i unir els fragments trencats del paper.
L’estirament dels cartells es realitza amb una tècnica japonesa de provada eficàcia amb els papers de grans dimensions. Per a això és necessari una taula de fusta fenòlica preparada amb cera microcristalina on s’estenen els cartells.
Sobre els cartells es realitza la laminació amb un paper especial japonès anomenat ‘Sekishu’, de gramatge mitjà. El motiu de triar este tipus de paper ha estat perquè no supera el gramatge del cartell original i aporta flexibilitat i elasticitat al cartell. Sobre els papers s’aplica una mescla d’aigua i midó de blat, de manera que tot el cartell ha de tenir el mateix grau d’humitat.
Unes brotxes específiques ajuden a adherir els papers sobre els cartells evitant bombolles d’aire i arrugues entre el paper de laminació i l’obra.
Conforme es va assecant, el cartell es va allisant i passades cinc hores, els restauradors desenganxen el cartell i recomponen els colors originals de les lletres i de les il·lustracions.
