La rehabilitació recupera les rajoles originals i desvela el misteri de l’ampliació de l’edifici
CULLERA. 13-02-18. Els treballs de rehabilitació de l’ermita del Brosquil estan permetent traure a la llum la façana original del segle XIX, oculta fins ara baix un emblanquinat impropi de l’estil eclèctic d’esta construcció dedicada al culte a Sant Vicent Ferrer.
Però no solament això. Els treballs han oferit una sorpresa i han desvelat el misteri de l’ampliació de l’ermita, que originalment era un oratori i després de la seua cessió a la pedania cullerenca per part de la família Diego experimentà un eixamplament els detalls del qual es desconeixien fins ara, explica l’arqueòleg municipal, Kike Gandia.
L’emblanquinat i les successives capes de pintura, que durant el segle XX van cobrir la façana original, havien generat problemes d’humitat i li donaven un aspecte a l’edifici que distava molt de l’ermita originària.
Al mateix temps, eixes capes ocultaven una junta que delimita la construcció de l’oratori primigeni i la posterior ampliació. Inicialment, l’ús que es donava era el d’una capella familiar, però en cedir-se a la pedania es va decidir convertir-lo en una ermita per al gaudi dels habitants.
«Desconeixíem els límits de l’oratori original i sempre havia sigut un misteri. Sembla evident que la junta que ara ha quedat a la vista no és de dilatació, sinó el límit de la construcció primitiva», detalla Gandia.
Encara que no es té molt clara la data de construcció, l’estil eclèctic de l’ermita apunta al fet que data de mitjans el segle XIX. De fet, una placa commemorativa del centenari de les festes patronals, col•locada en 1993, ja parla de l’existència de la construcció, relata l’arqueòleg.
Posada en valor
L’actuació, en marxa estos dies a càrrec de la regidoria de Serveis Exteriors que dirigix Salva Tortajada i coordinada pel departament de Patrimoni de l’ajuntament, representa un pas més en la recuperació del ric patrimoni històric del municipi, ha assenyalat la regidora delegada de l’àrea, Amparo Jover.
Jover comenta que la política de Patrimoni Històric del consistori intenta, a part de condicionar espais degradats, «acostar-se al màxim a l’aspecte original de les construccions», la qual cosa les afig «més valor» i les fa «més atractives», defensa.
L’ermita de Sant Vicent Ferrer s’utilitza setmanalment per al culte per part dels feligresos del Brosquil i durant les festes de la pedania és el centre neuràlgic de les celebracions, motiu pel qual s’erigix en una de les construccions religioses més populars del municipi de Cullera.