El Grup de Recerca en Desenvolupament de Noves Formes Farmacèutiques de la CEU UCH, del que forma part la jove, obri una nova via en el tractament d’infeccions oculars
L’estudi és el resultat de la tesi doctoral de la jove, amb la qual en 2017 va obtenir una qualificació d’excel•lent “cum laude”
Almussafes, a 6 de març de 2018. La investigació realitzada per la jove farmacèutica almussafenya María Sebastián Morelló en el marc de la seua tesi doctoral, superada amb èxit en 2017, ha sigut acceptada i publicada per la prestigiosa revista internacional especialitzada en farmàcia ‘Drug Delivery and Translational Researh’. L’estudi, realitzat pel Grup de Recerca en Desenvolupament de Noves Formes Farmacèutiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera, del que forma part Sebastián, ha desenvolupat uns inserits oculars fets amb materials polimèrics bioadhesius que permeten millorar el tractament d’infeccions bacterianes en els ulls com la queratitis corneal o la endoftalmitis bacteriana.
La revista científica internacional de l’àmbit farmacèutic ‘Drug Delivery and Translational Researh’ ha publicat recentment un estudi realitzat pel Grup de Recerca en Desenvolupament de Noves Formes Farmacèutiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera que mostra el resultat de la tesi doctoral de l’almussafenya María Sebastián Morelló, amb la qual la professora d’aquesta institució educativa va aconseguir el passat 2017 la qualificació d’excel•lent “cum laude”.
La recerca, que han dirigit la degana de la Facultat de Ciències de la Salut de la CEU UCH, Alicia López Castellano, i Cristina Balaguer , i en la qual també han participat en qualitat de coautors els professors María Aracely Calatayud i Vicente Rodilla, obri una nova via en el tractament d’infeccions oculars. Tal com expliquen, “la quantitat de fàrmac que travessa la còrnia aplicant cremes o gotes és molt limitada i és necessari desenvolupar altres fórmules alternatives més eficaces d’administració per via ocular”.
En aquest sentit, l’equip de María Sebastián ha desenvolupat un nou inserit per a l’administració ocular d’un antibiòtic, el moxifloxacino, indicat en casos d’infeccions bacterianes en els ulls com la queratitis corneal o la endoftalmitis bacteriana. “Quan apliquem crema o gotes en els ulls s’activen els mecanismes de defensa del globus ocular, com les llàgrimes, la qual cosa dilueix el fàrmac aplicat. En ocasions menys d’un 5% del fàrmac administrat amb aquestes formulacions aconsegueix penetrar en l’ull de forma efectiva”, expliquen.
Funcionament del nou inserit ocular
Per a ampliar aqueix percentatge, han treballat “en el desenvolupament d’inserits oculars, que són discos o cilindres molt prims, fets amb materials polimèrics bioadhesius, que es col•loquen a l’interior de la parpella, s’adapten a la forma de l’ull i van alliberant de forma controlada el fàrmac a administrar a través de la còrnia, dissolent-se després del tractament”, expliquen els autors.
“Perquè puga utilitzar-se en humans ha de recórrer un llarg camí amb nombroses proves in vivo, primer en animals i posteriorment en persones. No obstant açò, aquesta recerca és un pas més que ara, amb la publicació en aquesta prestigiosa revista d’àmbit internacional, està a la disposició de tota la comunitat científica”, ressalta María Sebastián.
“És molt satisfactori i produeix una gran alegria veure que tot el treball realitzat durant els últims cinc anys ha obtingut aquest resultat. Per a un científic és molt important que el seu treball no es quede en un calaix i que el seu esforç es convertisca en un granit d’arena per a continuar cap a avant”, assenyala.
Durant el procés, han analitzat l’eficàcia de diferents tipus d’inserits, utilitzant polímers bioadhesius amb diferents característiques fisicoquímiques, per a comparar entre si quin d’ells podia aconseguir el grau de permeabilitat òptima per a l’administració del moxifloxacino.
Finalment, els investigadors han aconseguit desenvolupar un inserit molt prim, pràcticament transparent i de fàcil adherència a la mucosa ocular, que proporciona concentracions oculars de moxifloxacino a través de la còrnia superiors a altres formats d’administració que actualment es comercialitzen, inclosa la via oral.
