Un llaurador i ramader jubilat percep una pensió inferior en un 59% a la mitjana de la resta de sectors a la Comunitat Valenciana i per tant la pèrdua de valor adquisitiu és encara més greu
16 de març de 2018.– Els pensionistes ixen al carrer aquests dies per a protestar de forma justa per la seua pèrdua de poder adquisitiu i el detonant ha sigut la ridícula pujada del 0,25% en les pensions per a enguany. LA UNIÓ de Llauradors secunda i recolza aquestes protestes que se celebren demà en algunes ciutats de la Comunitat Valenciana (Alacant, Alcoi, Castelló, Elx, Elda, Ontinyent, Torrevieja i Villena) i les que se celebraran el pròxim 22 de març (València i Xàtiva) perquè la situació encara és més greu per al col•lectiu dels llauradors i ramaders jubilats.
La pèrdua del valor adquisitiu de les pensions per als llauradors i ramaders, com en la resta de sectors, és encara més greu per a aquest col•lectiu i els fa cada vegada més vulnerables i pobres, ja que cal sumar el fet que els jubilats agraris perceben una pensió inferior en un 59% a la mitjana de la resta de sectors. Un jubilat agrari segons les dades de LA UNIÓ va rebre en 2017 una pensió de 709,85 euros mentre que la mitjana de la resta de sectors va ser de 1.208,40 euros.
El Govern únicament ha revaloritzat les pensions un 0,25% i es tracta ja del cinquè any consecutiu en el qual aprova únicament l’augment mínim establert per la Llei. Tenint en compte la pujada que s’ha produït, la millora en la pensió de jubilació d’una persona major de 65 anys amb cònjuge a càrrec ha estat de només 2 euros al mes.
Si observem altres indicadors econòmics com el Salari Mínim Interprofessional (SMI) o el Llindar de la Pobresa els jubilats agraris queden molt malparats en la comparativa. El SMI per a enguany és de 735,90 euros mensuals, quantitat superior a la que rep un jubilat agrari. El llindar de pobresa a Espanya en 2016 va ser de 8.209 euros per persona, la qual cosa indica una xifra de 684 euros/mes, només un 4% per baix de la d’un jubilat agrari.
Per la seua banda l’IPC s’ha incrementat un 1,9% en els últims cinc anys, mentre que les pensions solament ho han fet un 1,25%, la qual cosa resulta una pèrdua de poder adquisitiu del 0,65%.
LA UNIÓ ressalta que amb totes aquestes dades no resulta estrany observar dia a dia a nombrosos jubilats en el camp perquè amb la pensió actual que reben és impossible subsistir sense disposar d’estalvis i que siguen també freqüents els accidents amb tractors de persones amb edat elevada.
