A la Sala d’exposicions de la Casa de la Cultura d’Alzira ha estat l’exposició “Verdú per sempre” on ella es retorna al passat produint un cert desfici. I encara més, si com és el cas, se centra a escriure sobre algú tan versàtil i polièdric com era Joan Verdú. Artista, prematurament difunt, amb qui Bernat Montagud va compartir aula i docència en l’Institut Rei en Jaume, alumne i personatge que anava a donar-li les primeres mostres d’originalitat, a fer a Montagud partícip de les seues inquietuds i a sorprendre’l amb les seues incipients dosis de creativitat. Des del principi fins que, en la dècada dels 80, va ocórrer el que bernat Montagud intuïa: la seua eclosió com a artista.
La dècada dels huitanta constitueix, doncs, una etapa de desbordant productivitat. Ens mostra el Verdú més versàtil: llenços, gravats, cartells, il·lustracions per a llibres, còmics, fotomuntatges, curts cinematogràfics…A Joan li plovien els encàrrecs. A l’espera d’una mostra antològica que aconseguisca reunir obres representatives de cada etapa que formen part del patrimoni cultural de la ciutat d’Alzira.
La pintura de Verdú ha anat simplificant-se tant en la seua cuina com en el seu vocabulari.
