La frase literal va ser pronunciada per l’alcalde d’Alberic, Toño Carratalá: “Estem treballant de valent per a intentar estar a l’altura del personatge”. I és que no és tasca fàcil. Alberic va presentar anit a la Sala de Plens de l’Ajuntament els actes commemoratius de l’Any Rafael Comenge Dalmau, al qui el consistori ha volgut dedicar el 2020 per a subratllar l’important paper històric de l’advocat, periodista i polític valencià que va arribar a ser diputat en les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica. “És, sens dubte, un dels personatges més insignes de la nostra història i tenim l’obligació de rehabilitar el seu paper i la seua rellevància, no sols ja per a la història d’Alberic sinó de tota Espanya, ja que va ser un polític enormement ben considerat”, va ratificar l’alcalde.
A l’acte van acudir diversos membres de la família (cas de quatre nétes, un nét i una besnéta), a més de representants de la comissió especialitzada creada per a l’organització dels actes. La família va participar primer en un homenatge íntim a Comenge Dalmau i després la presentació va ser introduïda pel tècnic de Cultura Pep Giner. La regidora de l’àrea, Virginia Bruñó, va detallar amb posterioritat els actes i també va voler subratllar “la complicitat i col·laboració que sempre ha existit per part de la família, sense la qual no haguera sigut possible organitzar este complet any de celebració”. Així, el pròxim acte tindrà lloc el 29 de maig amb una representació teatral sobre la segona novel·la del “Roder Micalet Mars”, escrita per Comenge Dalmau i després s’inaugurarà l’exposició en el seu homenatge, amb visites guiades en les següents setmanes. Al juny tindrà lloc una conferència i s’entregaran els Premis Literaris Escolars Rafael Giner, que han comptat amb la figura de l’escriptor i polític com a tema central. Al setembre se celebrarà una ruta literària nocturna i al novembre activitats infantils i una conferència sobre María Gerpe Calvo, la dona del polític. Finalment, al desembre serà la presentació de la tercera part del “Roder Micalet Mar” i la reedició de les dues primeres parts. “Un any històric”, en paraules de l’alcalde d’Alberic.
Per part seua, l’última a prendre la paraula va ser Pilar, una de les nétes de l’escriptor i també una de les figures que més ha treballat en la recuperació del seu llegat. Va explicar que: “Com més conec la seua vida, més l’aprecie. Ja sabem molt de la seua faceta pública, en la qual va destacar però també a nivell personal era excel·lent. Era generós i amic, intrèpid i valent. A vegades massa sincer”. També va voler destacar l’important paper de la seua dona en la seua vida i del seu poble: “Per a ell el seu poble era el paradís, on se sentia a casa. Va viatjar per tot el món però sempre ho deia: Alberic era la seua llar”.
Rafael Comenge va ser molt més que un polític espanyol dels últims anys del segle dènou i principis del vint. Nascut a Alberic el 16 de juliol de 1865, es va llicenciar en Dret per la Universitat de València i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid. Es va doctorar en totes dues titulacions. El jove liberal va passar pel bufet d’un insigne advocat, que arribaria a ser president del Consell de Ministres, Segismundo Moret. Va començar a impartir conferències en l’Ateneu de Madrid, reservat per a grans intel·lectuals. També va començar molt prompte a col·laborar amb la premsa i per exemple amb La Revista Contemporània ho va fer fins i tot abans de ser considerat major d’edat. Després arribarien intervencions en altres publicacions com El Progreso, La Reforma, El Mercantil Valenciano, Las Provincias, Diario de Valencia o El Heraldo de Madrid. La seua ideologia política el va portar a afiliar-se al Partit Liberal i va ser elegit diputat per a les Corts espanyoles per la província de Badajoz, convertint-se en aquells dies en el diputat més jove, amb tan sols vint-i-sis anys. Les seues crítiques al govern de Cánovas del Castillo fins i tot li van valdre un empresonament. Va arribar a ser Fiscal Contenciós a Filipines, secretari de l’ambaixada a París i governador civil de Canàries, Granada, València i Màlaga, a més de diputat pel districte d’Alzira en les eleccions generals espanyoles de 1916. Amb el temps va desenvolupar una gran carrera literària amb obres com a “Viaje a Japón”, “Antología de las Cortes de Cádiz”, “El juego, código rural”, “El honrado sin honra”, “Sueños y teorías” o “Historia de la familia y la propiedad”, entre altres.
