A la recerca dels bulbs del ‘agret’ o la ‘cresolera’, la fauna salvatge fa forats que provoquen accidents. Trenca gomes de degoteig, seca arrels i tomba plançons joves
Diverses espècies de flora autòctona que cobreixen de verd els camps de cultiu mediterranis com Oxalis pes-caprae (coneguda segons zones com ‘agret’, agres, agricos o trévol) i Arisarum vulgare (anomenada pels agricultors ‘cresolera’, ‘rafa de frare’ o candilillos) estan en el punt de mira dels senglars. I altres espècies de fauna salvatge la població de la qual s’ha multiplicat sense control en els últims temps.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) adverteix que els ramats de senglars s’expandeixen geogràficament a la recerca d’aliment i aigua, baixant de les muntanyes als horts i fins i tot a les urbanitzacions i ciutats. Un de les seues menges més anhelades són els bulbs d’aquestes plantes, per a això furguen en la terra causant greus destrosses en els camps.
Per a evitar el mal major dels continuats atacs de senglars, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides. Que acaben amb aquesta flora malgrat ser molt apreciada pel sector i tindre com a substitutes altres herbes més díficiles de combatre. La pèrdua d’aquestes herbàcies afecta negativament a la biodiversitat de l’ecosistema, a la retenció de la humitat i a la protecció dels sòls agrícoles.
AVA-ASAJA subratlla que els senglars, en buscar aquesta flora autòctona. Fan grans i irregulars forats que poden provocar accidents de les persones treballadores que escometen alguna labor a peu o en tractor. Trenquen gomes de de goteig que causen un desaprofitament d’aigua de reg i un sobrecost econòmic a l’hora de reparar aquestes instal·lacions hídriques. Trauen les arrels dels arbres a l’aire lliure. Ocasionant que aquestes s’assequen i disminuïsquen la productivitat del cultiu i, fins i tot, tomben plançons joves fins a l’extrem de provocar la seua mort.
Excés evident de senglars
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, denúncia que “hi ha un excés evident de senglars. I altres animals silvestres en tot el medi rural que no sols causa perjudicis als agricultor. Sinó al propi medi ambient i al conjunt de la societat.
Els desequilibris sempre són dolents i la responsabilitat de la Adminitración ha de ser treballar perquè hi haja un equilibri que permeta compatibilitzar la protecció de la fauna amb la protecció del territori, la salut i la seguretat ciutadana.
Els ecologistes radicals que diuen que les xifres oficials estan unflades i que no hi ha tants senglars com observa el sector agrari demostren, una vegada més, que no trepitgen terra i no coneixen la realitat del camp des dels seus despatxos urbanites. L’Administració ha de deixar de fer seguidisme d’aquest ecologisme pseudocientífic i estar amb les persones que cada dia cuidem el medi ambient i, alhora, produïm aliments de qualitat per a la societat”.
