L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) sol·licita a la Conselleria d’Agricultura que, igual que ja han fet altres comunitats autònomes, flexibilitze les exigències plantejades en els eco-règims de la nova Política Agrícola Comuna (PAC) que entra en vigor en 2023 i que remeta ràpidament aquestes facilitats al Ministeri perquè siguen incloses en la normativa que el Govern té previst aprovar en breu.
L’organització agrària presidida per Cristóbal Aguado critica que els requisits són “excessivament estrictes, sobretot en l’actual context de sequera i falta de pastures”, i adverteix que “en el cas que els agricultors i ramaders no puguen complir-los perdrien el cobrament d’aquest capítol que suposa el 23% de les ajudes directes totals de la PAC, una important quantitat que en molts casos marcaria la diferència entre mantindre l’explotació o abandonar-la per falta de rendibilitat”.
AVA-ASAJA urgeix dues modificacions en les pràctiques proposades per a pastures permanents. A causa de la negativa incidència que està ocasionant la falta de pluges a l’estiu i el que portem de tardor sobre l’estat de les pastures mediterrànies, l’associació estima convenient reduir la pràctica de pasturatge extensiu, tant els dies de pasturatge a 90 dies, com la càrrega ramadera a 0,1 UGM/hectàrea, a l’efecte d’assegurar el correcte manteniment de pastures permanents. Quant a les illes de biodiversitat o sega sostenible, suggereix que el període de no aprofitament es concentre en 2 mesos (juliol i agost).
Respecte a les pràctiques establides en terres de cultiu i cultius permanents, AVA-ASAJA exigeix que, de la mateixa manera que ha sol·licitat la Junta d’Andalusia, la Generalitat Valenciana concedisca facilitats per a complir la rotació de cultius amb espècies millorants. En concret, a causa de les adversitats climàtiques considera oportú duplicar la superfície que es manté en guaret, passant el 20% al 40%, així com reduir el percentatge de rotació necessària en els cultius anuals del 50% al 25%.
Sobre l’establiment d’espais de biodiversitat, AVA-ASAJA sol·licita que es done al productor la possibilitat de computar les zones de no collit de qualsevol cultiu, no sols les de parcel·les de cereals o oleaginoses. Per al cas dels cultius sota aigua en el manteniment de la làmina d’aigua, demana que el mínim de tres mesos no tinga l’obligació de ser de manera contínua.
En la pràctica de cobertes vegetals espontànies o sembrades en cultius llenyosos, proposa permetre labors verticals superficials, de manteniment de les cobertes que no suposen, en cap cas, la modificació de l’estructura del sòl, mantenint l’obligació que el sòl no romanga nu en cap moment de l’any. La coberta vegetal ha de romandre viva sobre el terreny, durant un període mínim de dos mesos, de 15 de desembre a 15 de febrer. Així mateix, la dimensió mínima de la coberta vegetal haurà d’estar, segons el parer de AVA-ASAJA, entre el 40% i 10% de la projecció lliure de copa en funció de les condicions climàtiques.
Finalment, AVA-ASAJA demana que en la pràctica de cobertes inertes de restes de poda es permeten labors verticals superficials que no suposen, en cap cas, la modificació de l’estructura del sòl, ni la desaparició de la coberta, ni que impedisquen aconseguir els beneficis mediambientals d’aquesta. I, si pot ser, es permeta l’enterrament poc profund de les restes de poda amb un conreu superficial. La dimensió mínima de la coberta vegetal hauria d’estar entre el 40% i el 10% de la projecció lliure de copa, en funció de les condicions climàtiques, edat de la plantació, desenvolupament de la copa, etc.
