Per a la lluita contra plagues de cítrics i caquis
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) s’ha dirigit a la Conselleria i al Ministeri d’Agricultura per a sol·licitar-los que seguisquen els passos donats per la República Italiana i tornen a autoritzar l’ús de la matèria activa Metil Clorpirifos per a la lluita contra plagues de cítrics i caquis mentre no existisquen altres alternatives de control biològiques o químiques amb garanties suficients.
Un reglament comunitari publicat el passat 13 de gener va establir als Estats membres que no renovaren la comercialització i ús del Metil Clorpirifos a partir del 16 de febrer, estenent aqueix període d’ocupació com a màxim fins al 16 d’abril, malgrat que aquesta substància és utilitzada en la major part de països del món i fins i tot el Codex Alimentarius estableix un Límit Màxim de Residus de la mateixa per a comercialitzar fruites en els mercats.
Les administracions espanyoles van aplicar aquest veto al peu de la lletra i en contra de les demandes del sector agrari, que es veu incapaç d’afrontar importants plagues com el Cotonet de Sud-àfrica que continua expandint-se sense control al llarg de la Comunitat Valenciana.
Mentrestant, el Ministeri de Sanitat de la República Italiana acaba de decretar l’autorització de l’ús de productes fitosanitaris que contenen la matèria activa Metil Clorpirifos, durant un període màxim de 120 dies, al·ludint a “motius d’emergència fitosanitària” per a la lluita contra la xinxa asiàtica Halyomorpha halys en fruiteres d’os.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, demana als governs autonòmic i nacional “una reflexió perquè els agricultors espanyols no poden ser menys que els italians. Si els nostres competidors, tant a la UE com en països tercers, utilitzen un producte que nosaltres tenim prohibit com el Metil Clorpirifos, perdrem competitivitat.
El mercat comunitari hauria d’aplicar les mateixes regles per a tots, el contrari és una estratègia paradoxal i suïcida que està provocant que Europa depenga cada vegada més de l’alimentació d’altres llocs i, si alguna cosa hem aprés amb la crisi del Covid-19, és que resulta imprescindible comptar amb una autosuficiència alimentària”.
