Mostra la seua preocupació per la falta de competitivitat dels citricultores valencians, que són els qui suporten els costos, enfront d’altres regions productores de cítrics
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) manifesta la seua “preocupació” per la vaga que han iniciat hui els recol·lectors de cítrics o ‘collidors’ en la citricultura valenciana a causa de les diferències mantingudes en el procés de negociació per a la renovació del Conveni de Collidors de la Comunitat Valenciana.
L’organització professional agrària no entén aquest atur en la Comunitat Valenciana quan es tracta de la regió productora de cítrics que té acordat el pagament de millors salaris de tota Espanya per a aquesta mena de treballadors. En concret, partint dels salaris bruts actuals i sense considerar les millores posades sobre la taula pel Comité de Gestió de Cítrics per a 2023-2026 –que engrandiran aquesta bretxa– l’actual Conveni de Collidors resulta ser un 23,8% més generós que el de Tarragona, un 26,6% més que el de Sevilla i un 27,6% més que el de Múrcia. Per tant, AVA-ASAJA critica que “precisament siga en la comunitat que millor es paga als collidors on hi haja més crispació”.
AVA-ASAJA recorda que porta molts anys advertint sobre “la falta de competitivitat que arrosseguen els citricultores valencians enfront dels productors d’altres regions citrícoles. Els majors salaris establits durant tot aquest temps és una herència d’errors en les successives negociacions. I el resultat d’aqueixa pèrdua de competitivitat és que la valenciana és la comunitat espanyola que més superfície dedicada als cítrics ha deixat de cultivar en les últimes dècades i que més terres preveu seguir abandonat en les pròximes temporades”.
L’associació presidida per Cristóbal Aguado adverteix que “l’increment de tots els costos de producció i laborals acaben sent repercutits sobre l’esquena dels productors”. En aqueix sentit, i tenint en compte la greu crisi de rendibilitat que travessen, alerta que “aquest nou augment de costos amenaça amb empitjorar la crítica situació dels citricultores que són els qui produeixen la matèria primera sobre la qual viuen la resta de treballadors i empreses del sector”.
