Barrachina i Martínez Mus garanteixen que cap zona agrícola deixarà de ser-ho després de la dissolució del Consell de l’Horta
El Consell de l’Horta va multiplicar per 3,5 l’abandó de terrenys agrícoles a València
Conseller Miguel Barrachina
El conseller d’Agricultura ha ressaltat que “defensem l’horta protegint l’agricultor i no perseguint-lo com ha fet fins ara aquest xiringuito creat pel Consell de Puig”.El titular de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha defensat la reforma per a afavorir la recuperació d’enclavaments de l’horta degradats.
L’any 2021, del pressupost definitiu, només el 2 % es va destinar finalment a inversions a l’horta. La xifra va ser del 24 % el 2022 i es va situar en el 21 % el 2023. La resta es va emprar en despesa de personal, despesa corrent i partides no executades.
“Les decisions del Consell de l’Horta van provocar la pèrdua, entre el 2018 i el 2023, de més de 2.186 hectàrees a l’horta valenciana, la qual cosa significa una mitjana de 437 hectàrees per any”, ha indicat el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina.
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, i el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, han defensat que “la dissolució del Consell de l’Horta no suposarà la pèrdua de sòl agrícola a l’horta valenciana, ja que cap zona agrícola deixarà de ser-ho després de la dissolució de l’organisme”.
Així ho han afirmat els dos consellers després de mantindre una reunió amb el president d’AVA-ASAJA, Cristòbal Aguado, i amb el secretari general de l’organització agrària, Juan Salvador Torres, en la qual s’ha analitzat l’impacte de la reforma de la normativa, que aquest dimecres es votarà per a ser ratificada en Les Corts.
En aquest sentit, el conseller d’Agricultura ha assegurat que “la protecció del sòl agrícola continuarà sent una prioritat per al Consell de Carlos Mazón” i ha anunciat que “multiplicarem les ajudes al món agrari a l’horta de València, eliminant despesa supèrflua per a posar l’agricultor en el centre de les nostres polítiques”.
Barrachina ha anunciat que “les recursos destinats a l’horta es gestionaran des de la mateixa Conselleria d’Agricultura. Donem suport al sector agrícola, amb l’objectiu de reforçar la producció local i assegurar-ne la viabilitat a llarg termini.” Barrachina ha explicat que “El nostre objectiu és l’horta, protegint l’agricultor, no perseguint-lo. Protegir l’horta és garantir la llibertat de l’agricultor. Ningú millor que ell coneix la terra, la cuida i l’estima”.
El conseller d’Agricultura ha explicat que “posem fi a una pèssima i costosa idea de l’anterior Consell que només ha portat problemes als agricultors i als ajuntaments”. “Aquest organisme ha gastat en els últims anys més en nòmines i despeses de funcionament que en ajudar el sector,” ha subratllat Barrachina.
El 2021, del total del pressupost definitiu d’aquesta entitat, proper al milion d’euros, només un 2 % es va destinar a ajudes a l’horta. El 2022, sobre un pressupost d’1,7 milions, el percentatge per a ajudes va ser del 24 %, i el 2023, de 2,4 milions de pressupost, la partida destinada a ajudes a l’horta va aconseguir el 21 %. La resta del pressupost es va emprar en despesa de personal, despesa corrent i partides no executades.
En aquest sentit, Barrachina ha recordat que “amb les decisions del Consell de l’Horta es van perdre entre el 2018 i el 2023 més de 2.186 hectàrees a l’horta valenciana, la qual cosa significa una mitjana de 437 hectàrees per any, mentre que entre l’any 2000 i el 2018 es van perdre 2.914 hectàrees, una mitjana de 161,8 per any”. “Aquest organisme no només no ha frenat l’abandó de l’horta de València, sinó que l’ha multiplicat per 3,5, convertint-la en la zona rècord europeu en abandó de terrenys agrícoles,” ha indicat el conseller.
Per la seua part, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha assenyalat que és necessari veure l’horta “com una activitat agrícola, que és el que és, perquè és una activitat econòmica”, i ha rebutjat que s’aspire a que siga “un jardí o un paisatge”.
El titular de Medi Ambient ha assenyalat que la norma “s’ha demostrat ineficaç” i ha criticat que el termini de cinc anys que es va establir per a recuperar enclavaments d’horta degradats “ha sigut un fracàs ja que cap projecte ha prosperat”. “Era una necessitat augmentar aquest límit temporal”, ha afegit.
