El Cabanyal prendrà, a partir de dijous que ve, Ciutat Vella, pujant a l’escenari del teatre Rialto l’espectacle ‘I tornarem a sopar al carrer’, dirigit per Isabel Caballero i Begoña Tena.
És un projecte de teatre participatiu que involucra actors professionals, veïns i col·lectius d’aquest emblemàtic barri valencià que ha sigut paradigma de la pressió urbanística més voraç.
Així ho han desvelat en una roda de premsa les seues directores escèniques acompanyades del director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i el director adjunt d’Arts Escèniques, Roberto García. L’acte ha culminat amb una “cassolada” realitzada per part de l’elenc actoral i veïns del barri com a símbol de la resistència de la lluita del Cabanyal contra la destrucció del barri.
El muntatge, que es podrà veure des del 25 fins al 28 d’octubre, és una coproducció de Las Naves, l’Ajuntament de València i l’Institut Valencià de Cultura. Escrita en valencià per Xavi Puchades i Begoña Tena, l’obra presenta un viatge emocional contemporani que recorre, a través de diferents escenes plenes de reflexió, humor, ironia, nostàlgia, crítica i compromís, la història de l’antic barri de pescadors, el seu passat, el seu present i la incertesa del seu futur.
L’espectacle, a més, aprofundeix en les tràgiques conseqüències i l’intens debat que va provocar el projecte urbanístic amb fins especulatius iniciat al barri i que va generar la fractura del seu teixit social. Una crònica escènica que incideix també en la situació del barri en l’actualitat, ja lluny del derrocament i l’expropiació, però assetjat per una nova amenaça: la gentrificació.
L’espectacle, que va ser la primera producció pròpia del Festival Cabanyal Íntim en 2017, és un projecte de teatre participatiu que va sorgir de diversos tallers realitzats amb els veïns i col·lectius del barri amb l’objectiu d’investigar les seues possibilitats artístiques i arreplegar els sentiments, les vivències, les ferides, les proeses, les victòries i les meravelles passades i presents dels habitants del Cabanyal.
És un muntatge que, com al·ludeix el seu títol, reivindica també aquests bons costums, típics de poble i que actualment es troben en perill d’extinció, com és, per exemple, l’antic costum de traure les cadires al carrer per a prendre la fresca.
