L’alcaldessa de València presidix la trobada d’alcaldes de “Ciutats intel·ligents i climàticament neutres” de la València Cities Climate Week
Els responsables de les ciutats que compten amb el ‘Segell Missió’ parlen de la responsabilitat de liderar les polítiques per a afrontar el canvi climàtic
María José Catalá anuncia que “El Perellonet serà la primera localitat d’Espanya autosuficient energèticament”
L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida; el de Valladolid, Jesús Julio Carnero; i les alcaldesses de Saragossa, Natalia Chueca, i Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, també han exposat les seues polítiques mediambientals
El grup de Ciutats Missió espanyoles, sueques i romaneses han firmat hui un document inicial de treball per al desenvolupament de la Carta Verda València, una declaració per a desenvolupar, completar i ampliar durant tot l’any “que naix amb la voluntat d’inspirar als municipis europeus en la transició ecològica, però també amb la ferma intenció d’involucrar i conscienciar a la ciutadania, que ha d’anar junt amb l’administració”.
Així ho ha afirmat hui l’alcaldessa de València, María José Catalá, en la trobada d’alcaldes i alcaldesses de ciutats espanyoles que compten amb el ‘Segell Missió’ que és un aval que són ‘Ciutats intel·ligents i climàticament neutres’. En esta taula de treball, celebrada en el marc de la València Cities Climate Week, a la Sala Joaquín Rodrigo del Palau de la Música, s’ha impulsat el citat document “per a fer de les nostres ciutats uns llocs més verds, més sostenibles i més habitables”.
Transició ecològica i social
“Amb este objectiu i amb la voluntat de compartir experiències sobre este tema” l’alcaldessa de València, ha exposat algunes de les polítiques mediambientals desenvolupades en la capital del Túria com, per exemple, el projecte ‘Requiem in power’ que perseguix autoproveir d’energia fotovoltaica el 100% de les necessitats energètiques municipals.
“Estem instal·lant plaques fotovoltaiques en les cobertes dels nínxols dels cementeris de València, que, amb una inversió de 3,4 milions d’euros, estarà desplegat a final d’any i evitarà l’emissió de prop de 1.000 tones de CO₂ a l’any, que com si plantàrem 5.500 pins autòctons a l’any” ha detallat Catalá, que, així mateix, ha ressaltat: “El 75% de l’energia generada es destinarà a l’autoconsum dels edificis municipals i el 25% a satisfer la demanda de 800 llars vulnerables”, ha detallat.
El Perellonet, autosuficient energèticament
L’alcaldessa ha aprofitat la seua intervenció per a anunciar un projecte pilot del Perellonet, “que serà la primera localitat d’Espanya autosuficient energèticament”, un model que volem replicar al conjunt de la ciutat i ens servirà per a testar iniciatives i estimacions”.
“L’Ajuntament de València està dissenyant, amb una inversió d’1,3 milions d’euros, un pla d’autoproveïment d’energia amb l’objectiu que el 100% de l’energia que empren els servicis municipals procedisca d’instal·lacions fotovoltaiques. L’energia produïda (220.000 quilowatts/hora a l’any) cobrirà les necessitats energètiques de l’enllumenat (130.000 quilowatts/hora) i les dependències municipals (90.000 quilowatts/hora)”, i estalviarem uns 37.000 euros a l’any, la qual cosa equival a evitar l’emissió de 32 tones de CO₂ a l’any”, ha concretat l’alcaldessa.
En la seua intervenció, Catalá també ha parlat de la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera de la Unesco, “que és un pas fonamental en la nostra estratègia de ciutat sostenible”; del treball municipal per a harmonitzar la protecció de l’espai natural amb el desenvolupament econòmic i social del seu entorn, “permetent a les empreses compensar la seua petjada de carboni i hídrica amb inversions en la conservació d’estes joies naturals”.
“Quant al turisme sostenible, estem treballant en un nou model de desenvolupament per a integrar el turisme de creuers de manera responsable, utilitzant tecnologia per a gestionar els fluxos de turistes i evitar la saturació en zones clau.
A més, estem compromesos a augmentar els espais verds a València, amb projectes com el Parc de Desembocadura i la integració de zones verdes en nous desenvolupaments urbanístics. I per a finançar estos projectes, busquem la col·laboració públic-privada i la creació d’un ‘Fons Missió’ que permeta el suport econòmic en l’àmbit europeu, nacional, regional i local”, ha reiterat.
En general, el compromís d’incrementar les zones verdes a l’hora de dissenyar les ciutats ha sigut una de les “màximes” de tots els alcaldes i alcaldesses que han participat en esta trobada. Així, els homòlegs de María José Catalá, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida; el de Valladolid, Jesús Julio Carnero; i les alcaldesses de Saragossa, Natalia Chueca; i Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, han donat compte de diferents accions desenvolupades en esta línia.
L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha explicat que el segell ‘Missió’ implica “una responsabilitat a l’hora d’adoptar polítiques mediambientals, que han de ser eficaces”, i ha posat d’exemple l’estratègia de sostenibilitat ambiental ‘Madrid 360’, que ha reduït les emissions contaminants de tots els barris de la capital d’Espanya. Almeida també ha parlat d’altres iniciatives de Madrid com són el “soterrament de l’A5 i de l’impuls del transport públic amb una flota formada per, únicament, vehicles elèctrics”.
L’alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, que ha ressaltat que “la capital alabesa ha sigut pionera a aplicar mesures innovadores”, ha presentat la sostenibilitat “com a motor econòmic i social”. Etxebarria, que s’ha centrat en la dualitat d’este municipi que “és industrial i verd”, ha subratllat “la importància d’educar i conscienciar a la població, així com d’apostar pel consens i la coordinació d’esforços”, i ha convidat a la resta de ciutats europees que se sumen a la causa de combatre les conseqüències del canvi climàtic.
L’alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, també ha parlat de “reptes i oportunitats que de les Ciutats Missió que impulsen projectes com el ‘Bosc dels saragossans’, una iniciativa avalada per la societat civil i pel sector empresarial que han compartit l’objectiu de plantar 700.000 arbres que permetran, en tres anys, estalviar emissions contaminants. Chueca ha assegurat que “la idea és crear estratègia de ciutat amb una gestió transversal i reivindicar fons per a aconseguir la neutralitat climàtica”.
Per part seua, l’alcalde de Valladolid, Jesús Julio Carnero, ha parlat de la ‘Xarxa de calor sostenible’ desenvolupada a la seua ciutat “amb el repte de prestar un servici urbà de subministrament centralitzat d’energia tèrmica, que permeta atendre les necessitats de calefacció i aigua calenta de la ciutat d’una forma ecològica i respectuosa amb el medi ambient”.
Carner, que ha defés “l’aplicació del sentit comú”, ha incidit en “la necessitat d’impulsar la descarbonització de les empreses, en particular de les Pimes, i de conscienciar a la ciutadania sobre este tema, amb figures com els ambaixadors del canvi climàtic”.
Els cinc alcaldes i alcaldesses reunits en la taula de treball en la qual han adquirit protagonisme València, per la seua doble condició com a Ciutat Missió i Capital Verda Europea, i Vitòria-Gasteiz, primera ciutat espanyola designada Capital Verda Europea, han coincidit en destacar “la importància de compartir experiències i coordinar esforços, així com de rebre suport econòmic i d’involucrar a l’ecosistema empresarial, als agents socials i a la ciutadania en general”.
I així ha quedat plasmat en el document inicial de la Carta Verda València que detalla 12 punts per a continuar avançant en la Missió de Ciutats de la UE: Lideratge i compromís polític en la CE; Marc financer plurianual estratègic per a la Missió fins a 2030; Finançament privat; Recursos humans dedicats a la Missió; Transició justa; Integració entre mitigació i adaptació; Ferramentes de coneixement i codi obert; Supervisió, indicadors de seguiment de la missió; Canvis normatius i agilitació administrativa; Ruptura de sitges. Col·laboració interadministrativa; Associacions per a la missió; i Missió com a pas previ a l’àmbit 3.
Esta Declaració de Desenvolupament ha comptat amb el suport de les ciutats de Göteborg, Gävle, Helsingborg, Lund, Malmö, Estocolm, Umeå, en cooperació amb Ciutats Viables i la plataforma nacional Cities Mission de Suècia. Les ciutats espanyoles firmants han sigut València, Madrid, Barcelona, Sevilla, Valladolid, Vitòria-Gasteiz, Saragossa, en col·laboració amb citiES2030, la plataforma nacional de Cities Mission a Espanya.
