Les víctimes procedeixen de nombrosos municipis valencians, entre ells Yátova, Xàtiva, Alberic i L’Alqueria de la Comtesa, i la localitat alacantina d’Ibi
Rosa Pérez Garijo: “Continuem amb el nostre treball de dignificar aquest país, que no pot considerar-se democràtic si encara té les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes”
02/03/2018.Els arqueòlegs s’afanyaven aquest matí sota el cel encapotat, en la fossa 22 del cementeri de Paterna, donant inici a les excavacions que pretenen trobar els cossos de 39 afusellats durant la repressió franquista. Les obres, finançades per la Diputació de València, són el començament també de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que es duran a terme durant 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.
“Continuem amb el nostre treball de dignificar aquest país, que no pot considerar-se democràtic si encara té les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes”, s’ha lamentat la titular de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo. La diputada s’ha reunit amb els descendents de les víctimes i ha assenyalat que, en les seues paraules, “compartim l’alegria de les famílies que pensaven que no anaven a viure aquest moment, un moment que s’ha demorat massa”.
Els treballs d’excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l’equip d’ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. “En una setmana esperem arribar a les restes dels represaliats, situats sota els cossos d’enterraments ordinaris”, ha explicat l’arqueòleg Miguel Mezquida.
Una vegada finalitzats els treballs de camp, s’enviaran les mostres a l’Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s’estudiaran les restes i signes de violència. “Després d’aquest procés, una empresa genètica farà els anàlisis de les mostres d’ADN amb les més de 12 famílies involucrades en el procés”, ha detallat l’arqueòleg d’ArqueoAntro. Anàlisis que, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents.
“Al meu avi el van afusellar amb només 23 anys, amb altres 38 persones. El somni del meu pare ha sigut sempre trobar-lo, i ara la meua missió és localitzar als familiars de les víctimes perquè puguen fer el mateix”, ha explicat Amelia Hernández, néta de Manuel Hernández Sáez, impulsora dels treballs i presidenta de l’Associació per la Memòria Històrica de Carlet.
Concretament, en la número 22 es va situar una saca de 39 persones, executades de manera sumaria el dia 28 de juliol de 1939. Entre les víctimes es troben veïns d’un gran nombre de poblacions de la província de València (Alberic, L’Alqueria de la Comtessa, Benaguasil, Benifaió, Bunyol, Cases Altes, Canet d’en Berenguer, Carlet, El Puig, Gandia, Manises, Sagunt, València, Xàtiva o Yátova), com és comú; però també s’espera trobar víctimes d’altres províncies com Alacant (Ibi), que en ocasions venien fugint d’altres zones ja ocupades per l’exèrcit colpista. Així mateix, els experts han seguit els estudis realitzats per Vicent Gabarda Cebellán, el llibre del qual ‘Els Afusellaments al País Valencià’ constitueix una eina fonamental per a trobar a les víctimes de la dictadura.
Activistes polítics i membres de sindicats
És freqüent trobar entre els represaliats un gran nombre d’activistes polítics o sindicals de diferents organitzacions que van conformar els governs de la Segona República, i del període de la Guerra Civil. Aquestes diferents sensibilitats polítiques queden reflectides en les diverses vinculacions de molts dels sentenciats a mort: els sindicats CNT i UGT, el Partit Comunista, Esquerra Republicana i el PSOE.
Segons les dades proporcionades per les pròpies famílies, les víctimes generalment van ser en un primer moment empresonades en les seues pròpies localitats –o en les localitats en les quals residien–, per a ser traslladades als caps del partit judicial, on se’ls van iniciar els processos sumaríssims. Posteriorment van ser conduïts al Penal de San Miguel dels Reis o a la Presó Celular de València, coneguda popularment com la ‘Cárcel Modelo’ on, una vegada els arribaven les sentències de pena de mort, esperaven a ser portats fins a Paterna.
Augment del pressupost en Memòria Històrica
En el passat any, van ser exhumats un total de 118 cossos de represaliats per la dictadura franquista amb finançament de la Corporació provincial. Precisament, 14 de les Fosses 82 i 92 del cementeri de Paterna, 12 del cementeri d’Ontinyent, 50 de la Fossa 113 del cementeri de Paterna i 42 més d’un nínxol, situat en el mateix cementeri.
Pérez Garijo ha aprofitat per a fer balanç de la seua tasca al capdavant de Memòria Històrica, i ha recordat que en 2017 es va duplicar el pressupost anual en veure’s “desbordats” per les peticions d’ajuntaments i associacions.
Abans de l’inici de l’estiu, l’equip d’experts de ArqueoAntro abordarà l’exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on esperen trobar més de 120 represaliats, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país. Després d’aquesta, es durà a terme l’excavació de la fossa 94, amb més de 70 cossos registrats, i la fossa 112, aquesta última promoguda per l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna. “Enguany exhumarem unes 300 víctimes, més del 10% dels afusellats a Paterna i un 7% dels republicans represaliats en tot el País Valencià”, ha destacat Mezquida.
Així mateix, la delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades en els municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l’etapa de la guerra civil i la posterior repressió franquista.
