Cotes, 09 de maig de 2018.- Cotes es despedirà en uns mesos de l’últim vestigi franquista que encara queda en la seua llista de carrers amb el canvi de nom del Calvo Sotelo, el qual va ser ministre d’Hisenda entre 1925 i 1930 durant la dictadura de Primo de Rivera i després es va vincular a les formacions conservadores que van donar el seu suport al colp d’Estat de Franco. Així ho han decidit els veïns i veïnes a través d’un referèndum en què ha participat el 40 % de la població. Entre les noves nomenclatures facilitades per l’ajuntament, Jaume I s’ha imposat amb 30 vots enfront dels 21 de carrer de Dalt (com sempre s’ha cridat a este carrer en la localitat de la Vall del Xúquer) i els 20 de Ribera Alta.
Els ciutadans també tenien la possibilitat d’incorporar altres alternatives, on han destacat les 17 persones que han recolzat la denominació vigent, Calvo Sotelo, o altres propostes com carrer Taronja, Andrés Iniesta, 9 d’Octubre o la Vall. Així mateix, es van comptabilitzar vuit vots nuls. Ara, el veredicte haurà de ser aprovat en el ple de l’ajuntament i amb ell, es complirà amb la Llei de la Memòria Històrica. “Els resultats són positius. La gent no està acostumada a participar en aquest tipus d’actes, però estem satisfets amb la resposta. Al final, el procés s’ha resolt amb l’elecció d’una figura molt important per a tots els valencians i valencianes”, explica Rosa Emilia Lorente, alcaldessa de Cotes.
La reforma va ser impulsada pel Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València, després que es posara en contacte amb l’Ajuntament de Cotes perquè eliminara l’esmentada referència. A més, el doctor i advocat Eduardo Ranz, va presentar una sol•licitud de dictamen dirigida al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat on s’arreplegava la circumstància. Tot amb la intenció de complir amb la Llei 50/2007, del 26 de desembre, en la qual es va establir que els escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació personal o col•lectiva de l’alçament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura han de ser retirats dels edificis i espais públics, ampliant d’aquesta manera els drets dels quals van patir persecució o violència en aquella època. “Ens va agradar la proposta.
Després de la pantanada de Tous es van esborrar totes les plaques amb al•lusió a l’etapa franquista a excepció d’aquesta. Era l’única que quedava visible a Cotes i pensàvem que era una bona oportunitat perquè els veïns i veïnes triaren el nou nom. Una vegada passe per ple, s’efectuarà el canvi immediatament”, sentència Lorente.
