La intervenció convertix el vial en un mirador sobre el Xúquer i dóna més protagonisme als vianants
La rehabilitació i modernització de l’històric Pont de Ferro de Cullera ja és una realitat. Amb esta intervenció, s’adapta l’arquitectura del Pont a la mobilitat del segle XXI i es posa en valor una infraestructura històrica declarada Bé de Rellevància Local que, malgrat este reconeixement, es trobava en un deficient estat de conservació fruit de la falta de manteniment i d’interés polític per preservar una de les joies de l’arquitectura del ferro a la comarca.
La transformació ha comptat amb una inversió de 250.000 euros cofinançats per la Diputació de València i l’Ajuntament de Cullera. La institució provincial ha aportat a través de les Inversions Financerament Sostenible 214.000 euros i la resta ha estat a càrrec del consistori.
Este projecte ha permés posar el pont en valor i tornar-li el seu aspecte original mitjançant un procés de restauració respectuós amb l’entorn. A més a més potencia la implantació de la mobilitat urbana sostenible del segle XXI que l’Ajuntament de Cullera ve aplicant al municipi des de l’anterior mandat.
Un dels nous atractius que presenta el pont és la seua conversió en un mirador privilegiat sobre el riu Xúquer en els últims trams cap a la seua desembocadura.
Tal com ha assenyalat el regidor d’Urbanisme, Bernat Escolá, ha estat una intervenció respectuosa i no invasiva que ha permés sanejar i netejar l’estat de degradació del pont, eliminar les antigues intervencions inadequades i protegir-lo per a una futura millor conservació.
«S’ha fet una rehabilitació respectuosa i hem tingut molta cura en fer un ús sostenible, protegint l’entorn i el riu», ha manifestat l’edil.
L’alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, ha posat de relleu l’evolució històrica de l’ús d’un pont que ha anat adaptant-se a les distintes fórmules de mobilitat des dels carros que s’utilitzaven en anteriors segles fins a l’actual.
La màxima autoritat local ha destacat la voluntat del consistori per cuidar cada espai històric de la ciutat i que ara es veu reflexada amb esta rehabilitació. Una transformació integral que, tal com ha explicat Mayor, s’ha pogut fer gràcies al compromís de la Diputació de València que «és l’Administració que més ha invertit en Cullera en els darrers anys», ha destacat.
Precisament, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha assenyalat el simbolisme d’esta jornada en la qual el Pont de Ferro de Cullera torna a lluir les seues millors gales, i en relació a la situació política actual ha afirmat que «és el moment de tendir ponts i no de dinamitar-los».
A més, Gaspar ha expressat que «la Ribera té estes joies damunt del riu i ho veuen com algo molt normal però la resta de la província apreciem este patrimoni i per això cal estar damunt, protegir-lo i respectar-lo».
Intervenció
Per una banda s’ha actuat en el tram central del pont on s’ha eliminat un sentit de circulació de vehicles deixant un sol sentit d’entrada a la ciutat per este punt que permetrà reduir el trànsit, s’ha restaurat l’estructura metàl·lica i s’han adequat les rampes d’accés. A més, per al pavimentat s’han reutilitzat les llambordes històriques.
També s’ha ampliat una de les voreres perquè el pas de vianants passe a ser de més de dos metres, incrementant la seua accessibilitat i seguretat i dotant-lo també de mobiliari urbà com bancs I jardineres que permet convertir-lo en un punt privilegiat per a l’observació del riu.
Així mateix, s’ha substituït la il·luminació actual per altra tipus LED que millorarà tant la llum del vial com la del recorregut per a les persones.
Història
El Pont de Ferro de Cullera data de l’any 1905 i es va construir per a substituir al denominat pont de les barques, precàriament fet de fusta. S’enquadra dins de la tendència del segle XIX, quan es començà la construcció de ponts sobre el riu Xúquer en substitució de les barques i utilitzant una tècnica constructiva innovadora que s’estava aplicant a la resta d’Europa.
Esta infraestructura és el viaducte de ferro més antic de la comarca i té un gran interés des d’un punt de vista estructural, tipològic, històric i etnològic, fins al punt que pot considerar-se com un element representatiu de l’arqueologia industrial.
Tal és la seua importància al municipi que l’Ajuntament de Cullera el va declarar Bé de Rellevància Local al 2010.
