Alguns el van donar per amortitzat però el consistori el salva de la destrucció després d’examinar-lo experts en la matèria i certificar la seua qualitat / La restauració es presenta esta vesprada en el cicle Primavera Musical de l’Ateneu
CULLERA. 13-05-16. Molts el van donar per amortitzat i van recomanar a l’ajuntament que es desfera d’ell. Però alguna cosa hi havia en els responsables municipals que els deia que encara podia tindre una segona oportunitat. I, efectivament, així ha sigut. El piano de cua de la Casa de la Cultura de Cullera s’ha salvat de la ‘cremà’.
Després d’estar condemnat a la destrucció, esta vesprada renaixerà de les seues cendres i tornarà a sonar esplendorós en l’Auditori Municipal una vegada sotmés a un procés de restauració.
La determinació de l’edil d’Activitats Musicals, Sílvia Roca, i dels funcionaris del departament de Cultura han obrat el ‘miracle’. «Quan entràrem a governar em vaig interessar pel piano i vaig demanar opinió als experts. Els que passaven per ací ens deien que el millor era tirar-lo, però mai vaig acabar d’estar convençuda del tot», relata la regidora.
Es van demanar més opinions i aleshores l’actual director de la Societat Ateneu Musical de Cullera, el compositor Ferrer Ferran, i la pianista Carmen Fortea dictaminaren que l’instrument musical és d’alt valor i que podia tindre una segona vida. Simplement necessitava ser afinat i sotmés a un xicotet procés de restauració.
L’ajuntament es va posar en contacte amb una empresa especialitzada i el piano ja està en condicions de ser tocat. Aprofitant l’inici del cicle Primavera Musical que organitza per primera vegada l’Ateneu, esta vesprada en l’Auditori Municipal l’alcalde, Jordi Mayor, presentarà la joia recuperada. A més, s’aprofitarà el concert d’obertura del cicle perquè el piano torne a sonar.
Dues dècades arraconat
La història del piano es remunta al primer ajuntament democràtic de la Transició. Va ser adquirit pel govern presidit pel socialista Enrique Chulio i llavors ja va costar un milió de pessetes, una fortuna per a l’època. Durant pràcticament dues dècades no s’ha utilitzat i ha estat acumulant pols en un racó de la Casa de la Cultura. «Ara li donem una segona oportunitat i podrem utilitzar-lo en l’auditori», conclou Roca.
