Demà 15 d’octubre, se celebra el Dia Internacional de les Dones Rurals sota el tema “Les dones rurals cultiven aliments de qualitat per a totes les persones”, proposat per ONU Dones, amb l’objectiu de destacar el paper fonamental que exerceixen les dones i xiquetes rurals en els sistemes alimentaris de tot el món.
L’últim informe d’ONU Dones, Més enllà de la pandèmia de COVID-19: un pla feminista en favor de la sostenibilitat i la justícia social insta a reconstruir el desgastat sistema alimentari mundial des de la base, donant suport als mitjans de vida de les dones rurals per a produir i distribuir productes alimentosos diversos i saludables. Considerant que resten menys de 10 anys per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), inclosos Fam Zero (Objectiu 2) i Igualtat de Gènere (Objectiu 5), ONU Dones està treballant per a ajudar les dones i xiquetes rurals de tot el món a enfortir la seua resiliència i desenvolupar les seues habilitats i capacitats de lideratge.
El treball en l’agricultura i la ramaderia als països desenvolupats a tot el món el duen a terme un 43% de dones rurals, que ho fan, moltes vegades, amb baixa protecció, falta de seguretat personal en els ingressos, mal remunerades, escassa visibilitat i poca presència en les polítiques i decisions que els afecten en el seu dia a dia.
Les dones són les que en una immensa majoria fan que funcione el teixit associatiu, que els pobles continuen tenint vida i resistència, són les que continuen treballant i lluitant per revertir els greus desequilibris de desigualtat entre persones (homes i dones), entre territoris, entre sectors i entre l’àmbit urbà i rural.
Enguany podem posar la vista en la nova PAC, la reforma de la Política Agrària Comunitària (PAC). Per al 2023 els canvis aprovats en els diferents Plans estratègics (PEPAC) dels països membres de la Unió Europea i ratificats per aquesta, sembla que no aportaran molts canvis en matèria de gènere, continuarà ignorant a tantes i tantes dones rurals d’Europa que continuen mantenint viu, encara que cada vegada menys, el nostre medi rural, ple de possibilitats però ple de mancances.
Aquesta PAC i els seus promotors (homes en la seua majoria) continua sent molt miop al no tindre en compte una perspectiva de gènere global, integral i que de manera transversal i no en un recòndit buit de la inclusió social i desenvolupament econòmic, faça possible que les dones se senten a gust, empoderades i amb garanties de ser tingudes en compte com a habitants i creadores de riquesa en un medi rural cada vegada més desolat, en el qual elles són imprescindibles si es vol que hi haja una nova generació d’homes i dones agricultors/as i ramaderes/us que continuen produint aliments per a tota la humanitat.
Les dones joves que han decidit quedar-se als pobles i treballar en el camp o amb el bestiar, en la seua majoria, l’han fet per convicció i després d’haver-se format per a això. Altres tantes ho han assumit com una eixida laboral amb una inversió en l’explotació familiar ja realitzada, la qual cosa els ha facilitat, en certa manera, la viabilitat. Però no podem negar la realitat que el nostre medi rural i els nostres pobles no formen part de la primera opció personal ni laboral d’una immensa majoria dels nostres joves i menys encara de les dones, que veuen com algunes mancances, desigualtats i falta d’oportunitats són majors en l’entorn rural que en l’urbà.
Moltes d’aquestes dones s’enfronten a jornades d’hores interminables cuidant el bestiar, cuidant el camp, cuidant la família, atenent el col·lectiu, adquirint compromisos socials, polítics, educatius… en els seus xicotets pobles i comarques, per a canviar les coses que no funcionen o poden funcionar millor.
El “feminisme rural” ha fet i està fent que la realitat de les dones vaja canviant, encara que no aparega habitualment en els mitjans de comunicació. Nosaltres som majoritàriament, els qui tenim assumida i interioritzada la urgència d’aquest canvi de model al qual abans al·ludia. Per a tendir a un model estructural que ens allunye del consumisme, del creixement irreflexiu i devorador, que afavorisca una interrelació entre el rural i l’urbà que pose en el centre a les persones, però també la protecció del nostre mitjà, en el qual habitem: la Terra. Finita, encara que no vulguem veure-ho.
Enguany la nostra organització ha fet l’important pas cap a una denominació més igualitària i inclusiva, LA UNIÓ Llauradora i Ramadera. Com cada any, hem organitzat entorn d’aquesta data un programa d’activitats per a impulsar el paper de les dones en el desenvolupament rural. Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Rural, la nostra associació realitza un programa de jornades informatives per a visibilitzar la gran diversitat d’iniciatives econòmiques i empresarials dutes a terme per dones en el sector agrari i el medi rural i fomentar l’emprenedoria femenina en l’activitat agrària, com la que estem celebrant aquest cap de setmana a Calp i que culminaran amb la nostra participació en la 9a Trobada Estatal sota el títol la Incorporació de Dones Joves al Sector Agroalimentari els dies 21 i 22 d’octubre en Navia (Astúries).
Cada 15 d’octubre, Dia de les dones rurals a tot el món, hem de recordar, revisar, començar, crear… com si tots els dies de l’any anaren 15 d’octubre.
