Vicente Garrido: “Una cosa és l’opinió i una altra és l’insult, la degradació o el menyspreu”
El catedràtic de dret Vicente Garrido ha assenyalat que la llibertat d’expressió es tracta de percepcions i concepcions subjectives de les persones i hui dia cobra una singular importància per les xarxes socials i l’auge de mitjans de comunicació.
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, Vicente Garrido Mayol, ha participat en les conferències de l’Ateneu Mercantil amb una ponència amb el títol “La llibertat d’expressió en els nostres dies”, que ha sigut presentada per la presidenta de l’Ateneu, Carmen de Rosa.
Com ha apuntat durant la seua intervenció, “la part bona de la llibertat d’expressió és que ens permet exterioritzar els nostres pensaments, les nostres idees, les nostres opinions. Però com tot dret fonamental, està sotmés a límits. Aquests són el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge de les persones. També a la moral (concepte el contingut del qual va canviant amb el temps) i a l’ordre públic” afegint “perquè una cosa és l’opinió i una altra és l’insult, la degradació, el menyspreu… normalment a la recerca de la provocació”.
Vicente Garrido ha indicat que la llibertat d’expressió no és un Dret Fonamental genuí del nostre ordenament, o d’alguns països del nostre entorn, sinó que “està reconegut en antigues cartes de drets com un dels més íntimament lligats a la dignitat de la persona”.
En aquest sentit, el catedràtic de Dret Constitucional ha explicat que “és un dret molt vinculat a uns altres com el dret a la informació, la llibertat ideològica i de pensament, el dret a la participació política, el de petició, la llibertat de càtedra o el dret a crear empreses de comunicació o centres d’educació privats. Perquè és una llibertat nuada al principi del pluralisme polític proclamat en l’art. 1.1 de la Constitució”.
Per a Garrit, “som una societat democràtica i això vol dir que som una societat plural. No pot haver-hi repressió davant l’expressió lliure de les nostres idees perquè, a més, és legítim que fem proselitisme d’elles. La llibertat d’expressió empara qualsevol difusió de pensaments, idees o opinions expressades a través de diferents mitjans: conferències, tertúlies, discursos, de paraula, per escrit…”.
En la seua conferència, el també president de la Fundació Broseta ha posat diversos exemples de conductes que han merescut el retret de jutges i tribunals, especialment del Tribunal Constitucional o del Tribunal Europeu de Drets Humans, i altres als quals s’ha dispensat l’empara. A més ha citat casos ben coneguts com els ultratges a la bandera d’Espanya, injúries a la Corona, ofenses als sentiments religiosos o degradació de la justícia… “o d’insults a persones, que superen la crítica sana”.
Així mateix ha expressat la seua preocupació per la informació relativa que pel que sembla funcionaris monitoren xarxes socials a fi de comprovar discursos que puguen ser perillosos o delictius a més de detectar campanyes de desinformació. “De ser cert estaríem reproduint tècniques superades pròpies del KGB o la Stassi”, ha puntualitzat.
Vicente Garrido ha conclòs indicant que la llibertat d’expressió comporta, com tots els drets, responsabilitat. “En el punt mitjà està la virtut que la llibertat es pot exercir sense necessitat d’ofendre a ningú” ha finalitzat.
