La Generalitat destaca la col·laboració ciutadana i la falta d’informació per part dels organismes competents
El número de trucades rebudes i ateses en el 112 d’Emergències de la Generalitat Valenciana durant l’episodi de gota freda del passat 29 d’octubre va ser similar al d’altres episodis d’alerta roja viscuts anteriorment a la Comunitat Valenciana.
En comparació amb la dana d’Oriola, ocorreguda el 13 de setembre de 2019, en la qual es van rebre 14.374 trucades entre les 00:00 i les 19:00 hores, el 29 d’octubre es van registrar 15.188 trucades en la mateixa franja horària.
Emergències de la Generalitat Valenciana va atendre les trucades rebudes durant aquell dia, derivant les incidències als serveis d’intervenció corresponents, malgrat la falta d’informació per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) sobre els desbordaments de rius i barrancs.
Des que van començar a rebre’s les trucades al telèfon d’Emergències 112, els incidents es van derivar als serveis competents, els quals van mobilitzar els recursos necessaris per abordar cada situació en funció de la seua tipologia. Els serveis tècnics d’Emergències actuen en temps real, amb protocols clars, medicions hidrològiques i avisos formals proporcionats per les agències estatals.
És important ressaltar que l’activació dels serveis d’emergències va ser possible gràcies a les trucades ciutadanes, ja que ni la CHX ni cap agència estatal estaven proporcionant informació en temps real sobre el que ocorregués el 29 d’octubre. Precisament, gràcies als avisos al 112, es va poder activar l’operatiu de resposta. Aquesta col·laboració ciutadana és fonamental en situacions d’emergència.
L’augment d’avisos a partir de les 16:00 hores reflecteix que les emergències s’activen basant-se en situacions reals, no en suposicions. Les trucades rebudes, en la seua majoria, provenien de Xiva, on les pluges van superar els 400 litres per metre quadrat, molt més dels 180 litres previstos per Aemet. Aquestes trucades van ser gestionades de manera oportuna i dirigides als consorcis de bombers i serveis corresponents.
La Generalitat Valenciana recorda que si s’haguera comptat amb sistemes d’alerta primerenca per detectar la crescuda de barrancs i anticipar inundacions, els serveis d’emergències haurien comptat amb més i millor informació. No obstant això, la CHX, responsable d’instal·lar aquests sistemes a les conques fluvials, encara no ho ha fet, malgrat que el Govern central ha reconegut la importància d’aquests sistemes per salvar vides, tal com va admetre la ministra Teresa Ribera en la seua compareixença del passat novembre al Congrés dels Diputats.
Els serveis d’Emergències de la Generalitat van realitzar més de 36.000 rescats durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors, malgrat el apagó informatiu reconegut per la CHX i la inacció del Govern central, que no va tallar la alta velocitat amb Madrid ni les carreteres clau com la A-3 a l’altura de Xiva, el by-pass ni la pista de Silla.
L’organisme de conca ha admès que va haver-hi un increment sobtat de cabal al barranc del Poyo a partir de les 17:40 hores, però no va enviar el correu d’avís a Emergències fins a les 18:43 hores, quan el cabal ja havia arribat als 1.686 metres cúbics per segon. Malgrat aquesta informació, a la reunió del CECOPI, en la qual participaven membres de la CHX, no es va tractar la situació del barranc, ni es va alertar sobre el desbordament de la rambla.
Finalment, la CHX no va activar els mecanismes d’alerta fins després que es produïren els desbordaments, fet que posa de manifest la falta d’acció preventiva i de comunicació adequada, la qual cosa hauria pogut minimitzar l’impacte de l’emergència.
