Les oficines Orienta han realitzat 3.152 atencions a persones trans des de la seua posada en funcionament en 2019
José de Lamo indica que al costat del col·lectiu de persones migrants LGTBI “són els qui presenten una major vulnerabilitat
El director general d’Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, ha destacat que el 30% de les consultes que reben les oficines Orienta d’atenció LGTBI corresponen a persones trans, segons es desprén de l’informe realitzat per aquest servei des de la seua posada en funcionament per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en 2019.
L’informe assenyala l’atenció a 578 persones trans i 3.152 actuacions, 503 en 2019 i 2.649 dutes a terme al llarg de 2020 des de les tres oficines que hi ha a València, Alacant i Castelló.
Juntament amb el col·lectiu de persones migrants LGTBI, ha indicat José de Lamo, “les persones trans són els qui presenten una major vulnerabilitat i per tant requereixen una major atenció”.
De les dades elaborades per les oficines Orienta, per gènere les dones trans són les que més demanden aquest servei amb 1.643 consultes, enfront dels 1.284 sol·licitades per homes trans. El 7,1% restant correspon a persones trans no binàries.
Respecte a la franja d’edat de les persones trans que han sol·licitat algun tipus d’assessorament la majoria tenen entre 18 i 30 anys, concretament 1.460 consultes, seguit del tram d’edat entre els 31 i 40 anys. Cal destacar que en 335 ocasions s’ha tractat de consultes per a persones menors d’edat.
Per nacionalitats, el 67,5% de les atencions s’han realitzat a persones trans amb nacionalitat espanyola.
Finalment, en relació a la mena d’ajuda i assessorament més demandat, en el 34,8% de les ocasions s’ha tractat d’atenció psicològica, en el 22,4% d’atenció i acompanyament i en el 11,3% de les atencions realitzades ha sigut per a assessorament legal.
El director general d’Igualtat en la Diversitat ha explicat també que les oficines Orienta de la Generalitat compten amb grups d’ajuda mútua dirigits a persones trans “amb l’objectiu d’acompanyar el seu procés de transició”, al mateix temps que se’ls proporciona “un espai segur i una xarxa afectiva per a la seua expressió emocional”, amb l’assessorament de professionals que els donen suport en la presa de decisions sobre la mena de transició social i física que desitgen realitzar.
Canvis en la documentació
José de Lamo també ha assenyalat que s’ha tramitat la sol·licitud de 33 persones trans de la Comunitat Valenciana, 16 homes, 12 dones i 5 no binàries, per al canvi de nom en la seua documentació oficial administrativa expedida per la Generalitat, des de l’aprovació de la llei que permet aquesta modificació.
El director general ha recordat que la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere en la Comunitat Valenciana, coneguda com a Llei Trans, contempla la possibilitat de fer aquest canvi en la documentació administrativa expedida des de l’àmbit autonòmic, de manera que reflectisca la identitat de gènere sentida.
L’objectiu d’aquesta mesura, ha indicat el director general, ha sigut “garantir el dret d’autodeterminació de gènere” de les persones que manifesten una identitat sentida diferent a l’assignada en el seu naixement, i afavorir, d’aquesta manera, “una millor inclusió de les persones trans”, evitant el sofriment o la discriminació que els pot generar l’exposició pública.
De Lamo ha ressaltat que aquesta llei ha suposat un instrument perquè un col·lectiu com el trans, discriminat durant llarg temps, puga “ampliar drets sense llevar-li’ls a ningú” i puga sentir-se protegit “per damunt d’aqueixes ments fosques que volen alliçonar”.
“Aquesta llei és fruit de l’acord del Govern valencià i de totes les propostes que recullen el sentiment de les entitats i el consens de l’emergència i la urgència integral en matèria d’identitat trans”, ha afirmat, i en aquest sentit ha recordat que en el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei van participar fins a 35 persones en representació de partits polítics, universitats o entitats del sector, la qual cosa la converteix en “un dels textos més participatius i consensuats fins ara”.
La norma regula els drets de les persones trans en àmbits tan diversos com l’educatiu, el sanitari, el social o l’administratiu amb la finalitat d’establir un marc normatiu adequat per a garantir el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una identitat de gènere sentida diferent a l’assignada en el moment del seu naixement.
Entre les fites del projecte normatiu està la despatologización de la transsexualitat, en la mesura en què ja no serà considerada com a trastorn sinó com una expressió més de la diversitat humana. “La diversitat, l’orientació o l’expressió de gènere no són cap malaltia, sinó la capacitat de l’ésser humà de decidir per si mateix”, ha incidit el director general d’Igualtat en la Diversitat
Així mateix, ha reconegut que des del Govern de la Generalitat se senten “especialment satisfets d’aquesta llei”, perquè permet a la societat valenciana sentir-se “més lliure, més rica, més diversa, en definitiva, millor”.
