En els últims dies el Centre del Carme de València ha operat com a centre d’investigació per a la recerca de noves mètriques per a avaluar la cultura com a eix de transformació social
Com a resultat d’aquestes trobades es ha presentat ‘FACTO’, una associació civil transnacional per a la investigació cultural amb la participació de 14 institucions iberoamericanes de sis països: Espanya, Xile, Brasil, Argentina, Bolívia i Cuba
El Centre del Carme Cultura Contemporània s’ha convertit en els últims dies en un laboratori d’innovació per a la recerca de noves mètriques per a mesurar el valor de la cultura com a eix de transformació social. Es tracta del projecte ‘Fluxonomia 4D’ en el qual participen 14 iniciatives culturals iberoamericanes de naturalesa diversa i entre les quals es troba el Centre del Carme juntament amb 5 institucions culturals, 2 festivals, 5 projectes independents, 2 projectes autogestionats de 6 països diferents (Espanya, Xile, el Brasil, Argentina, Bolívia i Cuba).
Amb una mirada multivocal, les institucions han decidit de manera conscient assumir un repte comú, han convergit en un nou model de gestió més integral, i han configurat una matriu col·lectiva que apuntala valors de mesura en paràmetres de cultura que conjuguen aspectes qualitatius, quantitatius i comparatius ressò-sociològics amb una mateixa concepció comuna, la fluxonomia 4D (dimensió cultural, ambiental, sociopolítica i financera), una combinació de futurisme amb noves economies.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí el projecte acompanyat per Lala Deheinzelin (el Brasil), futurista des de 1995 i especialista en Noves Economies, assessora d’organismes multilaterals com l’ONU. A més han estat presents alguns dels membres d’aquest grup de treball com Cristina Alonso Martín, responsable del Teatre L’artesà (el Prat de Llobregat), del Festival Salmon i Graner de Barcelona, i Silvina Martínez, de Feboasoma de Buenos Aires.
Segons Pérez Pont “la cultura té valors que van molt més allà de les xifres, d’una quantificació numèrica; té la capacitat per a millorar la vida de les persones i de transformar les societats i influir en l’economia global i local. En aquest sentit es fa necessari i també complex el desenvolupament d’una mètrica que permeta avaluar tot això. Per a això estem treballant a partir de la teoria de la fluxonomia 4D de Lala Deheinzelin amb la intenció de posar el nostre granet d’arena per a canviar el món”.
Aquesta iniciativa parteix de la consideració que els paràmetres d’audiència quantitativa estan molt lluny de mostrar la realitat i abast de les propostes programàtiques, i que no responen a l’impacte real del treball transformador d’aquestes institucions culturals.
“Cada vegada més, els balanços estàndard escènics no responen a les nostres praxis, ni als nostres temps de dedicació, ni a la distribució dels nostres recursos en desenvolupament. I per tant, deriven en la necessitat de construir un punt i apart i no una inflexió” ha establit Cristina Alonso.
Lala Deheinzelin ha manifestat que “molts de nosaltres, com a individus o institucions, som conscients de la intensitat de canvis en aquest període en el qual vivim. Però fins i tot conscients que és la més gran transició de la historia de la humanitat, la velocitat exponencial d’aquest canvi comporta una gran dificultat de comprendre els seus desafiaments però, sobretot, d’adonar-nos de les oportunitats que comporta”.
“Podem capitalitzar aquestes oportunitats si combinem estudis de futur (‘futuring’) amb noves economies. En aquest sentit hem creat un co-laboratori d’innovació dedicat a desenvolupar eines per a: optimitzar temps, recursos i equips en la gestió dels seus processos i tindre mètriques i dispositius creatius per a la presa de decisions que permeten ampliar l’impacte cultural, ambiental, social i financer de les seues accions”, ha explicat Deheinzelin.
L’especialista ha assenyalat que “recurs és més que moneda i resultat és més que quantitat. Es necessiten noves maneres de donar valor. Per a això estem treballant com a cèl·lula d’investigació i si aconseguim amplificar la potència de la cultura podrem ajudar la resta de la societat”.
Grup de gestió transgeneracional
Fins al moment aquest grup de gestió transgeneracional ha realitzat 9 trobades prèvies al present, durant 3 anys de recorregut i en diferents ciutats d’Espanya, Bolívia i Brasil.
Entre els seus objectius està el fet de crear un llenguatge comú de coneixement sobre la fluxonomia 4D (en les quatre dimensions esmentades); construir una unitat d’investigació sobre mètrica qualitativa en cultura amb enfocament 4D i altres eines que permeten la seua operativització; introduir la mètrica 4D en les diferents institucions culturals amb la voluntat d’establir una matriu prototipable, i mostrar la seua pertinència fins i tot en àmbits no específicament culturals, entre altres.
Sobre la base d’aquests objectius al llarg d’aquests die,s el Centre del Carme Cultura Contemporània ha vist nàixer l’associació civil FACTO, que serà registrada pròximament a Madrid com una associació civil transnacional.
FACTO constitueix una unitat d’investigació estable amb la intenció de valorar la cultura com a element clau de transformació social i testar-lo a partir de la creació de mètriques aplicades capaces de modificar els criteris de mesura d’aquests projectes culturals, per a incidir en la reformulació de polítiques futures, públiques i privades cap a un canvi de paradigma multidimensional.
La previsió és que a partir de maig de 2020, totes les institucions culturals participants apliquen les noves mètriques i les testen com a eines de millora contínua que ajudaran a ponderar el valor de la cultura.
