Phil Hogan es compromet a establir mesures de salvaguarda si hi ha pertorbacions de mercat en un escrit de resposta a LA UNIÓ, encara que obvia que ja les està havent-hi i minimitza els problemes fitosanitaris
Es comprova que els cítrics són de nou moneda de canvi en els acords comercials de la UE amb tercers països
9 de febrer de 2017.- El comissari d’Agricultura de la Unió Europea ha reconegut en un escrit de resposta a una carta remesa per LA UNIÓ de Llauradors que el Govern espanyol no es va oposar en cap moment a l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i els Estats de l’Àfrica Meridional (entre ells Sud-àfrica).
Phil Hogan assenyala textualment que “la Comissió considera poc probable que la concessió en taronges a Sud-àfrica perjudique l’interès dels productors europeus de cítrics. Els detalls de la concessió van ser presentats als Estats membres en 2011 i, àmpliament debatuts en aquell moment, sense que es manifestaren preocupacions concretes sobre aquesta concessió”. En aquest sentit, LA UNIÓ critica la falta de transparència del Govern en aquest assumpte perquè no va consultar en el seu moment al sector, o almenys no a aquesta organització professional agrària el contingut de l’Acord.
Hogan minimitza això sí les conseqüències de l’Acord i indica que les exportacions de cítrics sud-africanes mostren una forta caiguda a partir d’octubre que redueix substancialment l’efecte esperat de l’obertura inclosa en l’Acord en el període comprès entre el 16 d’octubre i finals de novembre. LA UNIÓ li trasllada que es deu fonamentalment als aranzels, que no oblidem desapareixeran en nou anys, i que lluny d’eixe optimisme no s’infravalore l’elevada capacitat que Sud-àfrica té de planificar la seua producció per a estendre les seues exportacions a novembre. A més, la reducció de les importacions a partir d’octubre en aquesta campanya ha tingut que veure amb les circumstàncies climatològiques que hi ha hagut en el país africà, amb una forta sequera que ha minvat la producció i la seua qualitat.
Les dades referents a les exportacions sud-africanes a la UE demostren, malgrat l’escassetat de producció que van patir, que el primer any d’entrada en vigor del nou acord ha servit per a consolidar la tendència ascendent en els seus enviaments (671.519 tones (t) en 2016, enfront de les 655.150 t de 2015).
En aquest sentit LA UNIÓ li recorda que la campanya citrícola es va iniciar ja a Espanya amb l’efecte psicològic de la signatura de l’acord i que les conseqüències van ser que les cotitzacions mitjanes per als productors en el període comprès del 16 d’agost al 3 d’octubre es van reduir un 19% i van arrossegar a la baixa la resta de cotitzacions setmanals fins a desembre. El major impacte, de fet, es va produir amb les clementines primerenques espanyoles que van haver de competir en condicions gens avantatjoses amb les mandarines tardanes sud-africanes, que experimenten increments de dos dígits en les importacions comunitàries.
El comissari d’Agricultura de la UE afirma que la regió de l’Àfrica Meridional, composta majoritàriament per països de renda mitjana, té “un potencial important de creixement per a les exportacions agrícoles europees”, però no especifica quins i indubtablement als cítrics no es refereix doncs Sud-àfrica és el segon exportador mundial de cítrics en fresc del món, convertint de nou aquest cultiu en moneda de canvi en les negociacions de la UE per als acords comercials-econòmics amb tercers països.
Hogan es compromet públicament no obstant això en el seu escrit dirigit a LA UNIÓ al fet que en el cas que la liberalització del mercat ocasione un augment de les importacions que provoquen o amenacen amb provocar pertorbacions del mercat “no dubtarem a aplicar mesures de salvaguardia per a protegir als productors de cítrics comunitaris”; encara que no les concreta en cap moment.
Sobre les qüestions fitosanitàries, el Comissari d’Agricultura comparteix les preocupacions de LA UNIÓ que és necessària una protecció estricta del territori de la UE, però matisa que ja s’han introduït requisits d’importació més severs amb els cítrics originaris de Sud-àfrica a causa de repetides importacions interceptades. No obstant això, LA UNIÓ creu que la normativa de control contemplada en la Decisió 2016/715/UE, lluny d’haver-se endurit, s’ha relaxat de forma radical.
De fet, va ser aprovada només nou dies abans de la subscripció de l’Acord amb Sud-àfrica, amb el vot favorable d’una àmplia majoria liderada per Holanda i Regne Unit que, curiosament, són els països més beneficiaris del negoci portuari i d’intermediació derivat de l’accés dels cítrics a la UE procedents de Sud-àfrica, sent Espanya la més damnificada (ja que han deixat d’importar-se pels ports espanyols).
L’opinió de LA UNIÓ, a més, és compartida per una resolució aprovada pel ple del Parlament Europeu al desembre, que va censurar obertament “per insuficients” aquestes mesures que el comissari aprecia ara que són més “estrictes”. És més, tal decisió comunitària és la que ha permès crear un nou canal d’accés, amb controls més laxos, si es declara que es tracta de cítrics amb destinació a la transformació en suc. I açò malgrat que no existeix cap garantia que aquests agres, una vegada en el mercat únic, es dirigisquen finalment al circuit en fresc, la qual cosa dispara l’amenaça de infestació de l’anomenada ‘taca negra’.
Sobre les possibles inspeccions dels enviaments sud-africans a la UE, Hogan diu que són responsabilitat del país exportador, encara que es contradiu després en afirmar que el principal objectiu dels controls en destinació és verificar la certificació del país d’origen.
No és tampoc, segons LA UNIÓ, el que apliquen països com EUA que negocia directament amb l’Estat membre d’origen i que envia a més als seus inspectors, l’estada dels quals i despeses paga el sector citrícola d’aquest Estat membre. Sud-àfrica no és tampoc un model en el compliment del sistema de certificació dels seus enviaments: Des de l’any 2009 fins a 2016 s’han interceptat en la Unió Europea, després de passar els controls en origen, un total de 302 enviaments de cítrics amb organismes nocius i durant els últims onze anys Sud-àfrica ha repetit com el primer (en set d’ells) o segon (en quatre) exportador de països tercers amb més intercepciones portuàries en la UE per motius fitosanitaris.
