En aquesta segona edició, el programa treballa amb dones artistes visuals de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, a la província d’Alacant
Miriam Barea, Ana Ferrándiz, Macu Jordá, Virginia Jordá, Lirios Matarredona, Sari Miró, Macu Seguí, Isabel Sosa i Didi Vent són les artistes seleccionades en 2022
El director del Consorci de Museus i del Centre del Carme (CCCC), José Luis Pérez Pont, ha presentat en el CCCC la segona edició del projecte DAR (Dones Artistes Rurals), que enguany s’ha desenvolupat a la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. Es tracta d’una iniciativa que treballa amb dones artistes rurals impulsant el seu desenvolupament personal i professional, per mitjà d’un programa amb formació, promoció de la seua producció artística i generació de projectes col·laboratius que fomenten la creació de col·lectius artístics.
Juntament amb el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la directora del projecte, Clara Albacete, i la seua col·laboradora, Neus Lozano-Sanfèlix, van estar presents set de les nou creadores participants en aquesta edició, Miriam Barea, Macu Jordá, Virginia Jordá, Lirios Matarredona, Sari Miró, Macu Seguí i Isabel Sosa, que van presentar els seus avantprojectes col·lectius creats en el marc del programa DAR.
“Des del Consorci de Museus contribuïm a la vertebració territorial per mitjà de la creació artística generant projectes que atenen diferents necessitats culturals, al mateix temps que ens esforcem per continuar avançant en matèria d’igualtat de gènere i enfortiment de les àrees perifèriques. Amb el programa DAR oferim suport i visibilitat a les creadores que resideixen en entorns rurals, generem xarxes per mitjà de propostes col·laboratives i duem a terme una tasca d’acompanyament essencial que comença a mostrar bons resultats”, assenyala José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus i del CCCC.
Suport a les dones artistes de l’Espanya buidada
El desconeixement del funcionament del mercat de l’art i de la tasca empresarial que comporta la gestió d’una carrera artística són alguns dels motius pels quals el col·lectiu de dones artistes rurals a penes pot visibilitzar-se, ni viure de la seua producció artística. D’altra banda, algunes d’aquestes artistes es desplacen a zones urbanes en busca d’oportunitats, la qual cosa contribueix encara més al despoblament i a l’escassetat de circuits artístics que poden nodrir de manera efectiva els nuclis rurals.
El projecte DAR naix amb l’objectiu de proposar solucions a aquesta problemàtica, treballant amb dones artistes rurals per a impulsar el seu desenvolupament personal i professional. Perquè, tal com assenyala la directora del projecte, Clara Albacete, “ser dona, artista i residir en un medi rural suposa una triple dificultat per a desenvolupar-se professionalment”.
La primera edició del projecte DAR del Consorci de Museus va treballar amb una quinzena de creadores de la Mancomunidad de la Serranía, a la província de València. Enguany es llancen dues noves edicions incorporant dues mancomunitats de les províncies d’Alacant i Castelló, ja que un dels objectius de la iniciativa és anar creixent i ampliant el seu territori d’acció.
El programa comença detectant les necessitats de les creadores, oferint-los formació i planificant trobades que incentiven el seu desenvolupament artístic i professional. Entre l’oferta formativa, cal destacar l’oportunitat d’assistir al curs d’orientació professional per a artistes visuals impartit per Jaime López, de l’associació Arte Sostenible.
A més, el programa ofereix a les participants la possibilitat de visibilitzar el seu treball per mitjà de la seua plataforma digital i en diferents mitjans de comunicació.
Un altre dels objectius del projecte DAR és el foment i la generació de xarxes de col·laboració, per la qual cosa, a més de comptar amb un servei de consultoria personalitzada, s’impulsa la creació de projectes comunitaris entre les participants.
Miriam Barea, Macu Seguí i Isabel Sosa han presentat en el CCCC ‘Arrels tèxtils’, on investiguen la història tèxtil de l’Alcoià i el Comtat, produeixen obra a partir d’aquestes tècniques i fomenten la participació del públic en una obra col·lectiva.
Virginia Jordá, Sari Miró i Didi Vent plantegen en el seu avantprojecte la creació de DAMAC, el col·lectiu de dones artistes de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i, a més, proposen la celebració de l’exposició col·lectiva ‘Nou crits a una veu’. Macu Jordá i Lirios Matarredona presenten ‘Soledats compartides’, un projecte amb què afavoreixen el vincle entre les dones artistes de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat per mitjà d’una residència artística en la Font Roja.
Nou artistes, diferents disciplines
Les nou artistes seleccionades en aquesta convocatòria treballen tècniques molt diverses que van del tèxtil a la pintura, passant per fotografia, ‘performance’, vídeo i il·lustració. Sis d’aquestes —Miriam Barea, Virginia Jordá, Lirio Matarredona, Sari Miró, Macu Seguí i Didi Vent— resideixen a Alcoi, mentre que Ana Ferrándiz és de Muro de Alcoy, Macu Jordá, de Cocentaina, i Isabel Sosa, de Banyeres de Mariola.
Miriam Barea planteja un discurs artístic que gira al voltant de la dona i els diferents rols de gènere mitjançant l’ús de materials i tècniques com ara escultura, gravat, disseny gràfic i l’ús de materials tèxtils. L’obra de Virginia Jordá, en la qual conviuen ‘performance’, escultura i dibuix, està marcada per les seues experiències personals com a persona adoptada. En aquesta explora temes com la cerca d’identitat, els vincles afectius i la violència sexual, i presenta conceptes com la fragilitat, el buit i les cicatrius en la matèria.
Lirios Matarredona reflexiona sobre la vida, la mort i el pas del temps, per mitjà de la seua obra gràfica, que té un marcat caràcter experimental i intimista; mentre que Sari Miró experimenta amb la figuració, les veladures, el cromatisme, la descomposició i l’abstracció, amb una obra pictòrica de traços decidits, en els quals incorpora figures geomètriques i arquitectòniques i reutilitza elements com dibuixos d’arquitectura.
Macu Seguí va entrar a treballar en la indústria tèxtil amb només quinze anys i, a partir de la seua experiència i la seua creativitat, ha desenvolupat una obra en què utilitza bobines, fils i altres materials per a convertir-los en obres d’art. El treball d’il·lustració de Didi Vent, caracteritzat per tocs naïf, orgànics i colorits, està inspirat en els sentiments, els records i la vida quotidiana que l’envolta, i transmet la seua passió per les seues arrels, la seua cultura i l’entorn natural en què ha crescut.
Per la seua banda, Ana Ferrándiz, de Muro de Alcoy, aborda fotogràficament qualsevol tema relacionat amb el gènere, la identitat i el territori, i connecta amb les poètiques contemporànies de representació fotogràfica amb la seua manera d’entendre i reflectir la condició humana.
Les propostes pictòriques i escultòriques de Macu Jordá, de Cocentaina, es mouen al voltant de la presència de dones, oferint una mirada sensible i compromesa i creant actituds i presències intemporals amb un punt de tensió, misteri i tendresa, que constitueixen el segell personal de la seua signatura.
Isabel Sosa, originària de Banyeres de Mariola, treballa amb tècniques d’estampat, ‘collage’, il·lustració, ceràmica i escultura, i recrea combinacions de formes simples i colors alegres inspirades sobretot en la naturalesa, l’art abstracte de mitjan segle XX i l’escola Bauhaus.
