La infraestructura, construïda en 1927, forma part del patrimoni industrial de València i és un dels pocs que queden del seu estil
La Comissió d’Urbanisme aprovarà este dimecres la declaració del pont i obrirà el termini d’exposició pública per a la incorporació com BRL de tres refugis antiaeris de la ciutat
La declaració de Bé de Rellevància Local, BRL, comporta la protecció patrimonial del depòsit, exemple d’enginyeria hidràulica pública del primer quart del segle XX, i dels refugis, memòria del passat més recent
El depòsit d’aigua situat al costat del Pont de les Flors – Alcaldessa Rita Barberá passa definitivament al catàleg de Béns de Rellevància Local, BRL, amb la categoria de Ben Etnològic d’Interés Local (BRL-EEIL).
La Comissió d’Urbanisme aprovarà este dimecres la modificació del Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Urbana de València per a la incorporació de la fitxa de protecció BRL “Depòsit d’Aigua situat al costat del Pont de les Flors-Alcaldessa Rita Barberá”, una vegada ha conclòs el període d’exposició pública de l’expedient de modificació.
Es tracta d’un element del patrimoni del barri Pla del Remei que va ser construït en 1927 i s’alimentava de les aigües del marge del riu Túria. L’element no comptava amb cap protecció abans d’iniciar el tràmit per a la seua incorporació al catàleg, per la qual cosa es considera necessària la seua inscripció per a protegir la seua integritat i el seu valor cultural.
El període de consultes ha romàs obert durant 45 dies, termini comunicat en el seu moment a les administracions públiques afectades en la modificació puntual del Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Urbana de València (Direcció General de Cultura i Patrimoni; Servici de Patrimoni Històric i Artístic; Servici de Platges, Qualitat Acústica i de l’Aire i l’Oficina de Coordinació d’Obres València (OCOVAL). També es va comunicar la iniciativa a l’Associació de Veïns del Pla del Remei-Gran, en qualitat de públic interessat, atés que esta associació ha demandat en repetides ocasions la declaració del depòsit com BRL.
Aigües infiltrades del marge del riu Túria
La infraestructura, construïda en 1927, forma part del patrimoni industrial de València. És un dels pocs que queden d’este estil i va ser testimoni de la modernització de la ciutat. Té una capacitat de 12 metres cúbics d’aigua que arreplegava d’un pou alimentat de les aigües infiltrades del marge del riu Túria. L’estructura del depòsit conserva dos troneres, amb un ràcord de gran grandària en el qual s’acoblaven les mànegues per a ompliment de cubes per a aigualeig de carrers i reg de jardins pròxims, així com el proveïment de cotxes bomba del cos de bombers de la ciutat
Reunix els valors propis del patrimoni industrial i és un exemple d’enginyeria hidràulica pública del primer quart del segle XX. A més, és un vestigi derivat del corrent higienista que, a nivell europeu, es va preocupar per a dotar a les ciutats modernes d’instal·lacions de proveïment d’aigua per a millorar les condicions dels seus ciutadans i lluitar contra les epidèmies esdevingudes durant el segle XIX.
Refugis antiaeris BRL
D’altra banda, la Comissió d’Urbanisme té previst també este dimecres aprovar l’obertura del termini de 20 dies d’exposició al públic de la informació sobre la incorporació de tres refugis antiaeris de València com a Béns de Rellevància Local (BRL-SHIL).
tracta dels refugis situats en les següents localitzacions: refugi situat en el número 2 del carrer de Luís Oliag; refugi situat en l’avinguda de la Constitució, número 190 (recentment descobert durant l’excavació arqueològica que s’està duent a terme en el marc d’un projecte de construcció residencial); i el refugi situat al carrer de Sagunt, 50-54, inclòs anteriorment amb el codi BRL en el “PRI Sagunt-Sant Pere Nolasco”, actualment en tràmit, en considerar-se més apropiat incloure-ho en l’expedient de protecció general dels refugis de València.
Precisament, el mes de gener passat, des de la Secció d’Arqueologia es va plantejar un estudi general dels 55 refugis situats fora de l’àmbit del PEP de Ciutat Vella per a la seua consideració conjunta i homogènia, de manera que fins i tot els refugis que en un futur puguen descobrir-se per trobar-se en propietats privades o espais amb impossibilitat o de difícil accés en l’actualitat puguen anar-se incorporant amb idèntics criteris de catalogació.
L’1 de març de 2024, l’Oficina Tècnica d’Ordenació Urbanística (OTOU) va presentar la documentació corresponent a la Modificació del Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de València per a la incorporació de les fitxes de protecció “Refugis antiaeris de València” com a Béns de Rellevància Local amb la categoria d’Espai Etnològic d’Interés Local (BRL-EEIL), que va ser aprovara pel Ple Municipal eixe mateix mes.
El document proposava una ‘fitxa general de protecció’, en la qual es classifiquen els diferents tipus de refugis antiaeris, així com fitxes Individualitzades per a cadascun dels refugis. També s’incorporava un apartat de normes de protecció, una justificació de la viabilitat econòmica i estudi de sostenibilitat econòmica, un informe d’impacte de gènere, un informe d’impacte normatiu en la infància, en l’adolescència i en la família, i un annex fotogràfic.
Fa poc més d’un mes, l’ajuntament va obrir el termini d’al·legacions a la modificació del Catàleg estructural de béns i espais per a la protecció dels refugis antiaeris, tant públics com privats, com a Bé de Rellevància Local. L’exposició pública de la modificació ha permés impulsar esta nova modificació per a introduir els tres refugis citats.
