S’ampliarà durant aqueix període la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda del lloguer d’habitatge, quan l’arrendador siga una gran forqueta o entitat pública.
S’estendran per tres mesos més els contractes que poden acollir-se a la pròrroga extraordinària de sis mesos dels lloguers d’habitatge, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor.
També serà ampliada per aqueix mateix període la suspensió dels desnonaments i llançaments d’arrendataris vulnerables sense alternativa residencial, inclosos aquells supòsits de llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual, en els casos ja previstos per l’actual normativa.
Aquestes mesures, que estaven vigents fins al 9 de maig i es prorrogaran per tres mesos més, tenen caràcter urgent i es complementen amb el conjunt de mesures de caràcter estructural que s’estan duent a terme per a garantir l’exercici del dret constitucional a un habitatge digne i adequat.
El Govern ampliarà per tres mesos més les mesures impulsades en els últims reials decrets llei sobre contractes de lloguer d’habitatge i desnonaments, tal com ha anunciat hui el president del Govern en la seua compareixença aquest matí davant el Congrés dels Diputats.
Les mesures, que tenen un caràcter urgent i són necessàries per a respondre a la situació de les llars vulnerables en el context de l’evolució de la pandèmia, contemplen:
L’ampliació per tres mesos més de la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda, quan l’arrendador siga una gran forqueta o entitat pública, en els termes establits en el referit Reial decret llei 11/2020. L’objectiu és atendre determinades situacions de vulnerabilitat que puguen produir-se més enllà del 9 de maig, actual data de finalització de l’estat d’alarma, a conseqüència de la situació derivada de l’evolució de la pandèmia, i que es tracta d’una mesura que no afecta xicotets propietaris d’habitatge.
L’extensió, també per tres mesos més, dels contractes d’arrendament d’habitatge que poden acollir-se a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor, sempre que no s’haguera arribat a un acord diferent entre les parts i que el propietari, persona física, no haguera comunicat la necessitat de l’habitatge per a si, en compliment dels terminis i condicions establits en l’article 9.3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans.
Finalment, l’ampliació per tres mesos més de les mesures de protecció que es van aprovar per a aquelles llars vulnerables que s’enfronten a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, amb l’acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents, inclosos aquelles llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual, que no es deriven de contractes d’arrendament, quan existisquen persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d’edat a càrrec.
En aquest últim supòsit, s’estableix la possibilitat que el Jutge, prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret, tinga la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris d’aquests immobles siguen persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents a fi de que puguen valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures a aplicar per a donar resposta a aquesta situació. En aquests casos, sempre es tindran en compte els casos que ja es van regular en els que la suspensió mai podrà dictar-se i són:
a) Quan l’habitatge siga la residència habitual o segona residència del propietari.
b) Quan s’haja produït en un immoble de propietat d’una persona física o jurídica que el tinga cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que tinguera en ell el seu domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
c) Quan l’entrada o permanència en l’immoble s’haja produït mediant intimidació o violència sobre les persones.
d) Quan existisquen indicis racionals que l’habitatge s’estiga utilitzant per a la realització d’activitats il·lícites.
e) Quan es tracte d’immobles destinats a habitatge social i ja s’haguera assignat l’habitatge a un sol·licitant.
f) Que l’entrada en l’immoble s’haja produït amb posterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei.
Igualment, en cas que no s’oferisca una solució residencial en els tres mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, els propietaris de l’immoble tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acredite el perjudici econòmic ocasionat.
Mesures de caràcter urgent
Es tracta de mesures de caràcter urgent, necessàries per a respondre a la situació de les llars en situació de vulnerabilitat en el context de l’evolució de la pandèmia, que se sumen a les mesures de caràcter estructural que s’estan duent a terme en matèria d’habitatge per aquest Departament, encaminades a fer possible el dret constitucional a un habitatge digne adequat i entre les quals es pot citar:
El desenvolupament d’una legislació estatal en matèria d’habitatge, per primera vegada en l’etapa democràtica.
Les diferents mesures dutes a terme per a afavorir una major oferta d’habitatge en lloguer a preus assequibles.
Així com les actuacions encaminades a la rehabilitació i millora del parc d’habitatge, sustentat tot això en un increment sense precedents de la inversió pressupostària en aquest exercici 2021.
