Al projecte participen un total de 15 museus que analitzen un centenar d’obres des de la perspectiva de gènere
El Museu de la Rajoleria s’ha sumat al projecte ‘Relectures’, una iniciativa que analitza peces del patrimoni conservat en els nostres museus des de la perspectiva de gènere amb la finalitat de promoure la igualtat.
Més d’un centenar d’obres de 15 de museus valencians, entre els quals es troba el Museu de la Rajoleria, s’han incorporat per al seu estudi a aquest projecte. Cada institució museística ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere i ha seleccionat les peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació amb les representacions de gènere.
“El projecte de ‘Relectures’ és molt enriquidor. Ens fiquem les ulleres roses i tornem a mirar la nostra realitat i el nostre passat amb una perspectiva molt més completa i complexa, que ens deixa ben clar que el paper de la dona en la societat sempre ha sigut secundari. Per això és tan important continuar el treball que fem des de les institucions públiques i a través de la societat civil de conscienciació i empoderament de la dona”, ha manifestat la vicealcaldessa i regidora de Cultura, Maribel Albalat.
En el cas del Museu de la Rajoleria formen part d’aquesta lectura diferent una màquina de cosir, una màquina teixidora, una rematadora, l’escriptura de compra del terreny del Rajolar de Bauset i un Galàpag o motle de teula.
A partir d’ací, i a través de la web www.relecturas.es, el projecte fa una lectura diferent de les col·leccions exposades a través de la perspectiva de gènere, per contribuir al fet que el públic puga entendre-la millor quan la visite al museu. A més, Relectures’ es converteix en una eina analítica en línia destinada a proporcionar noves narratives de les exposicions permanents i col·leccions dels museus valencians.
Aquestes màquines de treball tèxtil plantegen un binomi dona-llar o dona-tasques domèstiques, intrínsecs a aquests tipus d’objectes durant dècades. En el cas de la rematadora i la màquina teixidora, es relacionen, a més, amb ferramentes adscrites al sector tèxtil i a una funció realitzada per la mà femenina.
La relectura de l’escriptura de compra del terreny on s’instal·là la Fàbrica de Rajoles i Teules El Pilar ens mostra la paradoxa que malgrat que fou Teresa Masiá la principal responsable de fer erigir aquesta fàbrica, la signatura la realitza el seu marit, que també dóna nom popularment a aquest rajolar amb el seu cognom.
Quant als galàpags, s’elaboraven amb una pràctica que incloïa el cos de la dona com a ferramenta industrial al servei del sector, modelant l’argila de les teules amb les seues cames.
En total s’han analitzat més d’un centenar d’obres de diferent estil i gènere entre col·leccions universitàries, pintures del segle XVI, ceràmiques del segle XII o escultures contemporànies. El comú denominador o nexe entre totes és la mirada de gènere. ‘
