Més de 300 tractors vinguts des del nord i el sud de València van confluir hui en l’Edifici del Rellotge del Port de València, al costat de 3.000 persones assistents
Per a exigir a totes les administracions “un canvi radical de les polítiques agràries i ambientals de la Unió Europea que estan afonant la rendibilitat dels productors i posant en perill la sobirania alimentària europea”.
La tercera protesta conjunta del sector agrari valencià en només una setmana, després de les mobilitzacions a Castelló i Alacant, va provocar importants retencions de trànsit en diverses entrades de la capital del Túria, tant a l’entrada com a l’eixida dels vehicles agraris.
Convocada per totes les organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana –l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), ASAJA Alacant, LA VA UNIR Llauradora i Ramadera, la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA-PV)– i amb el suport de les Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana, la protesta també va comptar amb la participació de ASAJA Castella-la Manxa i ASAJA Castella i Lleó.
Després dels parlaments, les entitats van cremar palla creant una cortina de fum i van llançar al sòl diversos productes agraris que estan patint una insostenible crisi de rendibilitat, com ara taronges, mandarines, vi, ametles, cereals, etc.
Entre els cartells va haver-hi missatges que van interpel·lar als polítics i els consumidors: “Europa, vols agricultors o no?”, “Sense agricultors menjarem pedres” o “Cuidem el bosc verd que no es crema”. Al final de la protesta, alguns manifestants es van dirigir cap al port amb l’objectiu de bloquejar el seu accés, però la policia els va tallar el pas provocant espentes i fins i tot la detenció d’un agricultor.
Les entitats convocants van demanar la dimissió de la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, tant per les dificultats i les modificacions d’itineraris a última hora que va dictar als tractors per a arribar a la ciutat com pel desproporcionat ús de la violència per part de les forces de seguretat en el port.
La protesta valenciana, que va coincidir amb una altra del sector agrari en el port d’Algesires, va insistir que l’Administració “reoriente les seues polítiques donant prioritat a l’agricultura europea sobre les normatives ambientals i basant-se sempre en criteris científics; establisca reciprocitat en tots els acords comercials amb tercers països; endurisca els controls fitosanitaris en els ports d’entrada, sobretot en el port de Rotterdam.
Per a evitar l’entrada de plagues i malalties; frene la prohibició de fitosanitaris sense alternatives eficaces i agilitze la investigació de mètodes no químics; reduïsca la burocràcia, especialment a les xicotetes explotacions; flexibilitze el quadern digital d’explotació; i complisca la Llei de la Cadena Alimentària amb prohibició expressa de venda a pèrdues i seguiment d’aquesta”.
Davant el canvi climàtic i el cicle de sequera actual, les organitzacions agràries van sol·licitar “canvis estructurals en les assegurances agràries com a eina bàsica de renda i una nova política hidrològica que contemple la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar i distribuir aigua, així com un redimensionament dels cabals ecològics”.
D’altra banda, van demanar mesures sectorials com a “ajudes directes als sectors del vi i olivar per a pal·liar les pèrdues econòmiques derivades de la sequera i la guerra a Ucraïna, ampliar les ajudes directes als productors d’ametla, cereals i ramaderia, tancar un acord per a una clàusula de salvaguarda automàtica de l’arròs i establir un contingent als països tercers mediterranis per a evitar que la totalitat de les seues exportacions citrícoles vinguen a la UE pel problema bèl·lic del Mar Roig”.
ASAJA CLM a més va protestar, entre altres qüestions, per “els preus ruïnosos i totalment injustos dels cereals i altres productes que entren pels ports i que ocasionen grans perjudicis als productors espanyols. És inacceptable que els agricultors no puguen vendre el seu cereal quan els ports estan plens de productes que arriben en condicions inferiors. Els aranzels han sigut eliminats i els productors espanyols estan farts de pagar les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna, principals graners del món. De mantindre’s aquesta situació, els cultius de secà estan abocats a la desaparició”.
