La mare va morir després del part i la ràpida intervenció de l’equip per a iniciar el protocol de criança a mà ha permés que la nounada es trobe en perfectes condicions
La vida i la mort formen part del cicle de la naturalesa i aquests dies BIOPARC ha sigut testimoni d’aqueixa dicotomia. Una “valuosa” gasela Mhorr (Nanger dama mhorr) naixia dins del Programa internacional de reproducció en captivitat (EEP) d’aquesta espècie que es va donar per extinta en la naturalesa i que continua en perill crític en la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Poques hores després del laboriós part, la mare finalment va morir davant el pesar de l’equip tècnic que no va poder evitar-lo.
En aqueix moment es va activar el protocol per a la criança a mà de la nounada, amb la responsabilitat afegida de saber que cada nova gasela Mhorr representa “esperança” per a la supervivència de la seua espècie.
La gasela Mhorr és un exemple real de la necessària actuació bidireccional de la conservació. Si la reproducció en captivitat està garantint la seua supervivència amb la suficient variabilitat genètica, les actuacions in situ tracten de fer el propi en la naturalesa. Actualment hi ha una població de gaseles vivint en diverses institucions europees, nord-americanes i sud-africanes i es contínua l’ambiciós pla de reintroducció en diferents projectes del nord d’Àfrica, el seu hàbitat d’origen.
