∙ Serà promogut, coordinat i finançat des del ISCIII, gestionat per la seua Plataforma d’Investigació Clínica i es desenvoluparà en cinc hospitals: La Paz i Clínic Sant Carles de Madrid; Vall d’Hebron i Clínic, de Barcelona, i Creus a Biscaia.
∙ El Centre Nacional de Microbiologia del ISCIII actuarà com a laboratori central de l’assaig i responsable de l’anàlisi i interpretació de les xifres d’anticossos.
∙ Participaran 600 persones menors de 60 anys, seleccionades de manera aleatòria entre les quals hagen rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca), sempre que hagen transcorregut un mínim de 8 setmanes des d’aqueixa dosi fins al moment de l’inici de l’assaig.
L’Institut de Salut Carles III (ISCIII), organisme públic d’investigació dependent del Ministeri de Ciència i Innovació i del Ministeri de Sanitat, serà el promotor d’un assaig clínic, denominat CombivacS, que analitzarà el possible efecte protector i la seguretat de subministrar una dosi de la vacuna d’ARN missatger per a COVID-19 (BioNtech/Pfizer) a persones que ja han rebut una primera dosi de la vacuna del laboratori AstraZeneca, una vegada hagen transcorregut un mínim de 8 setmanes des d’aqueixa dosi.
L’assaig clínic, que s’ha posat en marxa després de la suspensió de la vacunació amb el sèrum de AstraZeneca en persones menors de 60 anys, persegueix aportar evidència científica que sustente la presa de decisions enrelació a una possible alternativa per a completar la immunització en aquestes persones.
És a dir, l’estudi té com a objectiu, aclarir si les persones que han rebut la primera dosi de AstraZeneca, han generat suficients anticossos o es precisa una dosi de reforç amb una altra vacuna.
Durant el desenvolupament clínic de les vacunes Comirnaty (Pfizer) i Vaxzevria (AstraZeneca) s’han desenvolupat diferents estudis per a definir la dosi, eficàcia, seguretat i condicions d’utilització de cadascuna d’elles de manera individual.
Després de la seua autorització per part de les autoritats sanitàries, ambdues porten ja un temps disponibles i administrant-se a Europa, però fins ara, no existeixen dades clíniques sobre el seu possible ús combinat. La utilització conjunta sembla possible i fins i tot desitjable, ja que són vacunes que actuen amb mecanismes d’acció diferent i hi ha proves que aquesta manera d’abordar altres malalties pot resultar beneficiosa, però és necessari dur a terme assajos clínics com aquest per a comprovar-ho. L’estudi CombivacS és un dels primers assajos clínics que analitzarà la seguretat i immunogenicitat d’aquesta mena de pautes combinades.
CombivacS serà promogut, coordinat i finançat des del ISCIII, gestionat per la seua Plataforma d’Investigació Clínica i es desenvoluparà en cinc hospitals: La Paz i Clínic Sant Carles de Madrid; Vall d’Hebron i Clínic, de Barcelona, i Creus a Biscaia. El Centre Nacional de Microbiologia (CNM) del ISCIII actuarà com a laboratori central de l’assaig, que ha comptat amb l’assessoria científica de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). La AEMPS, després de l’aprovació del protocol per part del Comité d’Ètica de la Investigació amb Medicaments (CEIm) de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, ha emés les autoritzacions pertinents per a la seua posada en marxa.
Es tracta d’un assaig clínic en fase 2, comparatiu, aleatoritzat i adaptatiu, per a avaluar la seguretat i immunogenicitat (capacitat del sistema immunitari de respondre amb èxit a una infecció) d’una dosi de la vacuna denominada Comirnaty (Pfizer) en persones que han rebut prèviament una dosi de la vacuna Vaxcevria (AstraZeneca). D’aquesta manera, l’estudi analitza la possible combinació de més d’una vacuna (pauta de vacunació heteróloga), amb diferents mecanismes d’acció, per a completar la immunització desitjada. La hipòtesi de partida és que la citada immunogenicitat serà major en el grup que rep dues dosis de vacunes diferents enfront de la dosi única.
L’objectiu primari de l’assaig és, per tant, comprovar si en les persones que ja han rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) existeix un increment significatiu als 14 dies en les seues xifres d’anticossos enfront de SARS-CoV-2 després de rebre una dosi de Comirnaty (Pfizer). Per a avaluar aqueix possible increment d’anticossos s’analitzarà de manera simultània el nombre d’anticossos que té un grup de persones que han sigut prèviament vacunades amb una dosi única de Vaxzevria (AstraZeneca) però que no rebran inicialment la dosi de Comirnaty (Pfizer).
600 persones seleccionades de manera aleatòria
En CombivacS participaran 600 persones seleccionades de manera aleatòria entre les quals hagen rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca), sempre que hagen transcorregut un mínim de 8 setmanes des d’aqueixa dosi fins al moment de l’inici de l’assaig i tinguen menys de 60 anys. Per motius logístics només seran elegibles persones residents a les províncies on se situen els cinc hospitals participants. En qualsevol cas, s’espera poder comptar amb els primers resultats 5 setmanes després de l’inici de l’assaig. Si aqueixos resultats foren favorables en seguretat i eficàcia a l’esquema de vacunació seqüencial, s’oferirà una dosi de Comirnaty a totes les persones participants del grup control.
Per això, en l’assaig participaran persones voluntàries dividides en dos grups, als quals seran assignades de manera aleatòria. D’una banda, el grup 1 o grup d’intervenció, format per 400 persones, rebrà una dosi de la vacuna Comirnaty (Pfizer), seguida de 28 dies d’observació clínica i anàlisi d’anticossos durant un any.
Per part seua, el grup 2, que estarà format per 200 persones, no rebrà inicialment cap vacuna. Aquest grup 2 actuarà com a grup control, sent tots els procediments de vigilància, seguretat i anàlisis idèntiques als del grup experimental. La comparació de resposta immune entre els dos grups es realitzarà sobre unes anàlisis obtingudes als 14 dies de la inclusió de cada persona voluntària, sense perjudici d’altres anàlisis molt exhaustives que es realitzaran al llarg d’un any.
En conseqüència i, tenint en compte que les 600 persones participants precisaran d’un mínim de 7 dies per a incorporar-se a l’estudi i que han d’analitzar-se milers de mostres, no és esperable obtindre resultats abans de 4 setmanes des que la primera persona reba una dosi de Comirnaty (Pfizer). En qualsevol cas, si els resultats l’aconsellen, 28 dies després d’iniciat l’estudi s’oferirà la vacuna de Pfizer a tots els pacients que inicialment no l’havien rebuda (grup 2).
El Centre Nacional de Microbiologia- ISCIII actuarà com a laboratori central de l’assaig i responsable de l’anàlisi i interpretació de les xifres d’anticossos. Així les mostres biològiques procedents de les persones participants es remetran a aquest centre per a procedir a la determinació d’anticossos i anticossos neutralitzadors enfront de SARS-CoV-2 com a indicador de protecció enfront de la Covid19.
Addicionalment, aquest estudi permetrà respondre a altres preguntes científicament rellevants. Per això, entre els objectius secundaris els investigadors busquen obtindre coneixements sobre la resposta immunitària conferida per la combinació seqüencial de totes dues vacunes al llarg d’un any, així com la protecció davant les variants del SARS-CoV-2 als 14 i als 28 dies després de completar la vacunació, entre altres qüestions.
L’assaig s’ha presentat aquest dilluns en el ISCIII -que actuarà per primera vegada en la seua història com a promotor d’un assaig clínic- en presència de la ministra de Sanitat, Carolina Darias; el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque; la directora de l’Institut, Raquel Yotti, i el cap del departament de Medicaments d’ús humà de la AEMPS, César Hernández. També han participat en la presentació Agustín Portela, cap d’Àrea de Biotecnologia i Productes Biològics de la AEMPS i membre del Vaccines Working Party de l’Agència Europea del Medicament (EMA); Cristóbal Belda, subdirector d’Avaluació i Foment de la Investigació del ISCIII, i Jesús Antonio Frías, coordinador de la Xarxa d’Investigació Clínica del ISCIII (SCREN) i cap de Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital La Paz.
Al costat d’ells han estat investigadors directament vinculats amb el desenvolupament de l’assaig: José Ramón Arribas, Responsable de Malalties
Infeccioses de l’Hospital La Paz; Magdalena Campins, cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’ Hebron; Joan Albert Arnaiz. Coordinador d’Investigació de l’Àrea del Medicament de l’Hospital Clínic de Barcelona. IDIBAPS; Antonio Pórtoles Pérez, director executiu de l’Institut d’Investigació Sanitària Sant Carles; Luis Castaño González, de l’Hospital d’Encreuaments, i María Teresa Pérez Olmedo i José Alcamí, responsables respectivament dels laboratoris de Serologia i de Inmunopatología de la SIDA en el Centre Nacional de Microbiologia del ISCIII.
