Més Compromís rebutja les delegacions que se’ls va oferir. Esports, Mobilitat i Cooperació
Des d’Esquerra Unida es lamenta profundament que el pacte a tres bandes no haja sigut possible. Les negociacions foren dures des del principi, i ha sigut molt complicat negociar amb la formació de Lorena Calatayud, que demanava el que no tenia en número de vots o regidors, com la Vicealcaldia o coordinar una tercera part del Govern. A més cal afegir que al final de cada reunió, no es deixava res clar, i no s’avançava el necessari per poder arribar a un acord, que sempre ha estat l’objectiu principal d’Esquerra Unida.
En estes negociacions, val a dir que Esquerra Unida no ha imposat cap línia roja de salaris ni de regidories, ja que pensava que el més important era aplegar a un pacte, però des del primer moment, Més Compromís ja vingué en una actitud de poca confiança i d’exigència difícil d’admetre.
NEGOCIACIONS
Marta Trenzano va reunir als tres partits en acabar les eleccions, i en este moment pareixia que Compromís no tinguera cap línia roja, igual Esquerra Unida. El partit de Pere Blanco estava convençut que la millor opció per al nostre poble era (i és) un govern ferm amb tres partits. Però a la segona reunió, la cosa va canviar, ja que des de Més Compromís es va exigir com a condició «sinequanon» per al pacte tindre la “Vicealcaldia”, òrgan que actualment no existeix, per tal d’obtindre més visibilitat, i a més, també volien aplicar un nou model d’organització del govern que no agradava ni a Esquerra Unida ni al PSPV. Este model bàsicament era un govern a tres parts, cadascuna coordinada per un dels tres partits, la qual cosa no va agradar al PSPV, que compta amb quasi amb el triple de regidors que Més Compromís, i la proposta dels nacionalistes semblava com si les forces estigueren igualades, per tant, era una proposta poc proporcional, que no s’ajustava al resultat electoral.
En les següents reunions (solament hi havia una o dues a la setmana, a pesar que des d’EU es va deixar clar que el temps es tirava damunt), Més Compromís va demanar tindre una de les regidories insígnia del partit de Blanco, Igualtat, una regidoria en la que s’ha lluitat durant quatre anys per impulsar al màxim, i ací van seguir les discrepàncies. També, des del partit socialista, es pensava que Més Compromís no podia imposar el seu model de govern, ja que durant estos quatre anys s’ha treballat bé d’una altra forma, i es coincidia en el PSPV en què calia seguir treballant així, no amb un model que semblava poc productiu i, sobretot, poc eficient. La proposta de Més Compromís era, de facto, tindre una ajuntament dividit en tres parts, i no un sol govern únic per a tot el poble.
Finalment, a pesar que hi havia molta feina per fer i el temps anava passant, Més Compromís allargava les reunions setmanes, inclús anul·lava algunes a última hora perquè segons la seua líder “encara no ho tenim clar, hem patit molt la passada legislatura, i encara hi ha gent que no vol entrar al govern, necessitem més temps”. Per altra banda, a cada reunió, sempre que s’intentava proposar algun canvi, hi havia molta reticència per la seua part, més que una negociació semblava una imposició de les propostes de Més Compromís, sense possibilitat de canvi o alteració. Es mantenien inamovibles en la seua posició i no transigien en cap aspecte. Malgrat això, i tot el recorregut de les negociacions i els 4 anys de la passada legislatura, Esquerra Unida sempre ha estat amb els braços oberts per l’entrada de Més Compromís, i poder aplicar el Pacte del Botànic a Algemesí.
PACTE EU-PSOE
Per tant, després d’unes negociacions complicades, enrevessades i lentes, i davant la perspectiva de que la negociació s’allargara més del desitjable, aplegà el moment en què el PSPV-PSOE i Esquerra Unida decidiren formar un govern dels dos partits, repetint el pacte del 2015-2019, però esta vegada, s’ha oferit regidories a dos partits de l’oposició, Ciutadans i Més Compromís, per ampliar el màxim possible l’estabilitat d’Algemesí, i no tornar a viure el temps on es gastaven més forces per tirar endavant un govern en minoria que en poder fer polítiques públiques tranquil·lament. Per descomptat no s’ha oferit res al PP o l’extrema dreta. La idea d’Esquerra Unida era començar a treballar junt a Més Compromís (encara que estigueren fora de l’equip de govern) per tal d’anar generant un clima de confiança mútua i que entraren en el govern en els propers mesos. Més Compromís va rebutjar esta proposta. No així el membre de Ciutadans, que va acceptar tindre dos delegacions des de fora de l’equip de Govern.
En declaracions de Pere Blanco deixa clar que “este govern, com tots els que hem estat nosaltres, serà una clara aposta per la igualtat, el treball, l’educació i l’ecologia, i estos seran els principals eixos polítics del nostre partit”. “I també volem deixar clara la nostra posició en el futur, que és intentar l’entrada de Més Compromís al govern adoptant una posició més acorde i realista amb els resultats electorals que hem obtés les tres formacions progressistes”.
