L’Oficina pel Dret a la Vivenda ha aconseguit suspendre 187 desnonaments des de la seua posada en marxa a l’octubre de 2021. L’informe de l’organisme reflecteix que les situacions de vulnerabilitat afecten més les dones
Més del 86% dels casos d’ocupació d’habitatges a la ciutat corresponen a propietats d’entitats bancàries, jurídiques i fons d’inversió, així com a grans propietaris; i únicament l’1% d’estos casos es produeix en habitatges de particulars. Així ho reflecteix l’informe que ha elaborat l’Oficina pel Dret a la Vivenda en complir-se deu mesos des de la seua posada en funcionament, a l’octubre de 2021, i que permet, tal com ha manifestat la regidora de Vivenda, Isabel Lozano, “desmuntar les fake news que hi ha al voltant de les situacions d’ocupació en la societat”.
“L’informe reflecteix que en el 86% de les situacions de famílies en situació d’irregularitat per ocupació d’habitatge, la propietat correspon a entitats bancàries, a fons d’inversió o a grans tenidors. I només l’1% correspon a propietaris particulars”, ha explicat Lozano, qui ha assegurat que “això desmunta tota la manipulació mediàtica segons la qual les ocupacions estan arruïnant la gent que té un piset i que ho posa en lloguer”. Tal com ha explicat la regidora, “l’única conseqüència d’eixes mentides és generar por en la població i fer que les persones tinguen dubtes a l’hora de posar la seua vivenda en lloguer”.
Per contra, la delegada ha manifestat que “en la grandíssima majoria dels casos, les persones que viuen en els habitatges tenen la màxima voluntat de pagar i complir amb les seues obligacions”. De fet, el personal de l’Oficina ha pogut comprovar, ha continuat Isabel Lozano, que “la immensa majoria de les persones en situació irregular tenen una sensació de vergonya, i el que volen és tindre possibilitats i oportunitats per a regular la seua situació i viure tranquil·lament”
“Per tant –ha conclòs- es desmantella així, amb dades reals recollits per l’oficina en els milers de casos que atén, eixa contaminació mediàtica que hi ha referent a este tema, amb determinats interessos ideològics”. L’informe desmunta la idea que les llars en situació irregular (el 19,4%) viuen en situació d’ocupació. “Si bé estes representen una bona part de les 185 llars sota esta tipologia, hi ha altres casos destacables, com per exemple persones que habiten un vivenda familiar objecte d’una herència i amb conflicte pel seu ús. O gent que habita els seus habitatges després d’una execució hipotecària”.
Les unitats que ocupen suposen al voltant del 16% del total, i la majoria (al voltant del 80%) s’allotgen en habitatges propietat d’entitats jurídiques, sobretot bancàries i fons d’inversió (el 65% de les llars que ocupen). Del 20% restant, almenys un terç són habitatges de grans propietaris, i en un altre terç l’ocupació és conseqüència de ser víctimes d’alguna mena de frau. “És a dir que únicament l’1%, com a màxim, de les persones que han acudit a l’Oficina podrien ser ocupes d’habitatges particulars, la qual cosa, en un servici que propicia l’aflorament de les circumstàncies més desfavorables en qüestions residencials, és un indicador que permet entendre la irrellevància d’esta problemàtica tan específica, malgrat que suscita molta atenció mediàtica”, subratlla el balanç.
En el cas del lloguer, l’informe exposa que en el 32% dels casos, la propietat és d’entitats jurídiques, “que són responsables –s’assenyala en la memòria- d’una significativa part de les no renovacions i pujades del lloguer, mentre que els impagaments afecten d’una manera molt particular a les persones que habiten cases propietat de persones físiques, el 76,7%”. No obstant això, en el cas dels conflictes provocats per la irregularitat en la tinença de l’habitatge, la situació és la contrària: el 71.4% són propietat d’entitats jurídiques.
En total, s’han registrat 310 habitatges propietat d’entitats jurídiques (33%), i 434 de particulars (46%), la qual cosa reflecteix que, “si es computa el parc d’habitatge total de la ciutat, el percentatge d’habitatge en mans d’entitats jurídiques té un pes molt rellevant en els casos que presenten conflictes residencials”. Solen ser, segons les dades de l’oficina, empreses, fons d’inversió i entitats de crèdit amb seu social molt llunyana a València, “amb les quals és, moltes vegades, molt complicat fins i tot contactar, i encara més, negociar un acord respectuós amb el dret a l’habitatge”.
Mediació en els desnonaments
En els seus primers nou mesos de funcionament, l’Oficina pel Dret a la Vivenda ha aconseguit detindre un total de 187 processos de desnonament i impulsar solucions alternatives, com la reubicació o la mediació amb la propietat dels immobles. L’informe dels primers nou mesos de funcionament d’esta oficina dependent de la Regidoria de Vivenda, reflecteix el caràcter majoritàriament femení de les situacions de precarietat i de vulnerabilitat.
L’Oficina fa tasques d’atenció i assessorament jurídic en matèria d’habitatge a persones veïnes del municipi, propietàries, arrendatàries o interessades a arrendar o comprar un habitatge, que vulguen consultar els drets, obligacions i interpretació dels termes contractuals i que, per les seues circumstàncies econòmiques, no poden accedir a servicis professionals retribuïts. Entre octubre de 2021 i juliol de 2022 s’han assenyalat 277 llançaments a llars usuàries d’este servici, dels quals s’han suspés 187 per intervenció directa de l’Oficina (68% dels assenyalaments) i 38 reubicacions (14% dels assenyalaments). De la resta no tots han suposat necessàriament un desnonament efectiu, atés que en alguns casos s’han reubicat sense intervenció directa del servici. A més, almenys s’han efectuat 14 llançaments de llars usuàries del servei (5% dels assenyalaments).
Les tasques d’este servici són variades, però en general s’encaminen a la conservació del dret a l’habitatge de la persona usuària i la seua família, i també a la recerca d’una nova llar, en la mesura que siga possible. Per a això, l’equip tècnic de l’Oficina analitza la situació social, jurídica i econòmica de la persona usuària, realitza un primer assessorament i traça una estratègia consensuada per a evitar la pèrdua de la llar.
En el període analitzat s’han registrat 9.013 actuacions: 187 suspensions de desnonaments per intervenció directa del Servici, 27 acords de mediació amb conservació de l’habitatge, 38 reubicacions, 1.160 assessoraments presencials individualitzats, 103 assessoraments telemàtics, 47 assessories col·lectives, 1.989 gestions realitzades per telèfon i 1579 per correu electrònic, 910 actuacions encaminades a coordinar-se amb els Centres Municipals de Servicis Socials, 362 sol·licituds d’Informe de Vulnerabilitat, 605 en coordinació i comunicació amb els jutjats, i 619 sol·licituds de coordinació amb advocats. A més, s’han començat 125 mediacions i 42 negociacions amb entitats bancàries.
Durant el primer semestre de funcionament de l’Oficina, s’han registrat en el servici 948 llars usuàries, que s’afigen als 1.526 que ja eren usuàries en els anteriors servicis, a les quals se’ls ha donat continuïtat. Així, les unitats de convivència registrades fins al moment arriben a les 2.474. En estos deu mesos han estat actius 1.149 llars, que han tingut una mitjana de 8,02 actuacions cadascuna.
Les principals causes per les quals les famílies es dirigixen al servici estan relacionades amb el lloguer, el 58,5% del total (28,9% impagament, 22,5% no renovació, 7,1% problemes amb contracte o propietari). D’altra banda, el 19,4% patix una situació irregular respecte al seu habitatge. Per part seua, les hipoteques són la causa menys comuna entre les persones que acudixen a l’oficina (representa un 7,7% del total de les consultes).
Major vulnerabilitat de les llars feminitzades
Quan una llar arriba al servici, sempre es registra a una persona de referència que, generalment, sol ser una dona i, a més, les llars amb un únic adult responsable solen estar feminitzades. Tal com reflecteix la memòria de l’oficina, de les noves unitats registrades en el període d’estudi, el 68% han sigut encapçalades per dones i el 32% per homes.
Segons les tipologies d’unitat de convivència que han acudit per primera vegada al servici en el període d’anàlisi, la més habitual han sigut les famílies nuclears (34,9%), seguides per unitats monomarentals (31,5%) i persones que viuen soles (20,7%). També s’han registrat persones que compartixen casa sense conformar unitat (6,72%) i parelles sense fills al seu càrrec (3,6%).
Amb les dades de què es disposa, ha sigut possible constatar que el 39,3% de les unitats que ha acudit a l’Oficina són llars feminitzades sense presència masculina (cap adult home responsable), mentre que només el 12,6% són masculinitzats, sense presència femenina; pel que l’informe conclou que “la vulnerabilitat residencial incidix de manera aguda en les llars feminitzades”. Quant a les unitats de convivència amb presència mixta, dona i home adults corresponsables (el 46,93% del total), la tendència és sensible: 58,92% amb persona de referència femenina i 41,08% amb persona de referència masculina.
L’informe incidix en l’“especial diferència” que presenten les famílies monoparentals femenines, de les quals més del 90,57% es constituixen per mare i fills i filles. “És on es troben les situacions de vulnerabilitat més intenses, perquè són unitats amb moltes dificultats per a conciliar criances i cerca de treball o recursos. Trobar treball, buscar casa o ser acceptat com a inquilí per les assegurances o les propietàries és molt complicat amb fills a càrrec i sense unes condicions econòmiques o reproductives que puguen alleugerir estes càrregues”, assenyala la memòria.
De fet, si en l’anàlisi s’introduix la variable d’ingressos, s’observa que són també les unitats monomarentals les que més risc de pobresa presenten: el 62,63% d’estes unitats estan per baix dels 701 euros mensuals; el 31,31%, entre 701 i 1.100 euros; i la major part se situa en una forquilla entre 650 i 1.100 euros al mes (perceben rendes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i l’Ingrés Mínim Vital).
L’informe elaborat per l’Oficina assenyala que estes rendes socials, “si bé són suficients per a poder fer front al pagament de lloguers assequibles (encara que assumint més del 35% de despesa en relació als seus ingressos) no ho són per a facilitar la mobilitat residencial ni els elevats preus de lloguer del mercat d’habitatge de la ciutat. Així, són estes famílies les principals víctimes de les pujades de lloguer no regulades, dels alts preus actuals i de la disposició lliure dels immobles per part de les persones i entitats propietàries”.
En canvi, més del 78% de les anomenades famílies nuclears ingressen més de 700 euros mensuals; i el 18,63% d’elles, més de 1.100 euros. “Si bé es tracta d’ingressos molt baixos en tots els casos, podem veure que a les llars on només hi ha una persona adulta responsable, les complicacions s’agreugen”, subratlla la memòria.
Finalment, la memòria se centra també en la procedència de les persones registrades com a responsables de la llar, de les quals un 48,66% són migrades, i el 38,7% no tenen nacionalitat espanyola, la qual cosa dificulta, en bona part, les seues possibilitats d’accés a un habitatge. De fet, la pobresa més extrema es concentra entre la població migrada i, de manera especial, sobre els qui no tenen nacionalitat. De les famílies amb rendes més baixes (entre 0 i 400 euros) el 59,1% són llars amb la persona responsable migrada; i el 50,2% no tenen la nacionalitat espanyola.
Distribució geogràfica de les noves llars usuàries
Finalment, la distribució de les noves llars usuàries es concentra, segons els codis postals de les adreces afectades de desnonament, a la Torre, Creu Coberta i Jesús (92 persones usuàries afectades (CP 46017); Orriols i Torrefiel (87 persones usuàries (CP 46019); L’Olivereta, Tres Forques i Patraix (83 persones usuàries (CP 46018); La Saïdia i Campanar (69 persones usuàries (CP 46009); El Grau, Cabanyal i Malvarrossa (64 persones usuàries (CP 46011); i Beteró, Aiora i Algirós (62 persones usuàries (CP 46022).
Més del 86% dels casos d’ocupació d’habitatges correspon a propietats entitats bancàries i fons d’inversió, i només l’1% a particulars
L’Oficina pel Dret a la Vivenda ha aconseguit suspendre 187 desnonaments des de la seua posada en marxa a l’octubre de 2021. L’informe de l’organisme reflecteix que les situacions de vulnerabilitat afecten més les dones
Més del 86% dels casos d’ocupació d’habitatges a la ciutat corresponen a propietats d’entitats bancàries, jurídiques i fons d’inversió, així com a grans propietaris; i únicament l’1% d’estos casos es produeix en habitatges de particulars. Així ho reflecteix l’informe que ha elaborat l’Oficina pel Dret a la Vivenda en complir-se deu mesos des de la seua posada en funcionament, a l’octubre de 2021, i que permet, tal com ha manifestat la regidora de Vivenda, Isabel Lozano, “desmuntar les fake news que hi ha al voltant de les situacions d’ocupació en la societat”.
“L’informe reflecteix que en el 86% de les situacions de famílies en situació d’irregularitat per ocupació d’habitatge, la propietat correspon a entitats bancàries, a fons d’inversió o a grans tenidors. I només l’1% correspon a propietaris particulars”, ha explicat Lozano, qui ha assegurat que “això desmunta tota la manipulació mediàtica segons la qual les ocupacions estan arruïnant la gent que té un piset i que ho posa en lloguer”. Tal com ha explicat la regidora, “l’única conseqüència d’eixes mentides és generar por en la població i fer que les persones tinguen dubtes a l’hora de posar la seua vivenda en lloguer”. Per contra, la delegada ha manifestat que “en la grandíssima majoria dels casos, les persones que viuen en els habitatges tenen la màxima voluntat de pagar i complir amb les seues obligacions”. De fet, el personal de l’Oficina ha pogut comprovar, ha continuat Isabel Lozano, que “la immensa majoria de les persones en situació irregular tenen una sensació de vergonya, i el que volen és tindre possibilitats i oportunitats per a regular la seua situació i viure tranquil·lament”
“Per tant –ha conclòs- es desmantella així, amb dades reals recollits per l’oficina en els milers de casos que atén, eixa contaminació mediàtica que hi ha referent a este tema, amb determinats interessos ideològics”. L’informe desmunta la idea que les llars en situació irregular (el 19,4%) viuen en situació d’ocupació. “Si bé estes representen una bona part de les 185 llars sota esta tipologia, hi ha altres casos destacables, com per exemple persones que habiten un vivenda familiar objecte d’una herència i amb conflicte pel seu ús. O gent que habita els seus habitatges després d’una execució hipotecària”.
Les unitats que ocupen suposen al voltant del 16% del total, i la majoria (al voltant del 80%) s’allotgen en habitatges propietat d’entitats jurídiques, sobretot bancàries i fons d’inversió (el 65% de les llars que ocupen). Del 20% restant, almenys un terç són habitatges de grans propietaris, i en un altre terç l’ocupació és conseqüència de ser víctimes d’alguna mena de frau. “És a dir que únicament l’1%, com a màxim, de les persones que han acudit a l’Oficina podrien ser ocupes d’habitatges particulars, la qual cosa, en un servici que propicia l’aflorament de les circumstàncies més desfavorables en qüestions residencials, és un indicador que permet entendre la irrellevància d’esta problemàtica tan específica, malgrat que suscita molta atenció mediàtica”, subratlla el balanç.
En el cas del lloguer, l’informe exposa que en el 32% dels casos, la propietat és d’entitats jurídiques, “que són responsables –s’assenyala en la memòria- d’una significativa part de les no renovacions i pujades del lloguer, mentre que els impagaments afecten d’una manera molt particular a les persones que habiten cases propietat de persones físiques, el 76,7%”. No obstant això, en el cas dels conflictes provocats per la irregularitat en la tinença de l’habitatge, la situació és la contrària: el 71.4% són propietat d’entitats jurídiques.
En total, s’han registrat 310 habitatges propietat d’entitats jurídiques (33%), i 434 de particulars (46%), la qual cosa reflecteix que, “si es computa el parc d’habitatge total de la ciutat, el percentatge d’habitatge en mans d’entitats jurídiques té un pes molt rellevant en els casos que presenten conflictes residencials”. Solen ser, segons les dades de l’oficina, empreses, fons d’inversió i entitats de crèdit amb seu social molt llunyana a València, “amb les quals és, moltes vegades, molt complicat fins i tot contactar, i encara més, negociar un acord respectuós amb el dret a l’habitatge”.
Mediació en els desnonaments
En els seus primers nou mesos de funcionament, l’Oficina pel Dret a la Vivenda ha aconseguit detindre un total de 187 processos de desnonament i impulsar solucions alternatives, com la reubicació o la mediació amb la propietat dels immobles. L’informe dels primers nou mesos de funcionament d’esta oficina dependent de la Regidoria de Vivenda, reflecteix el caràcter majoritàriament femení de les situacions de precarietat i de vulnerabilitat.
L’Oficina fa tasques d’atenció i assessorament jurídic en matèria d’habitatge a persones veïnes del municipi, propietàries, arrendatàries o interessades a arrendar o comprar un habitatge, que vulguen consultar els drets, obligacions i interpretació dels termes contractuals i que, per les seues circumstàncies econòmiques, no poden accedir a servicis professionals retribuïts. Entre octubre de 2021 i juliol de 2022 s’han assenyalat 277 llançaments a llars usuàries d’este servici, dels quals s’han suspés 187 per intervenció directa de l’Oficina (68% dels assenyalaments) i 38 reubicacions (14% dels assenyalaments). De la resta no tots han suposat necessàriament un desnonament efectiu, atés que en alguns casos s’han reubicat sense intervenció directa del servici. A més, almenys s’han efectuat 14 llançaments de llars usuàries del servei (5% dels assenyalaments).
Les tasques d’este servici són variades, però en general s’encaminen a la conservació del dret a l’habitatge de la persona usuària i la seua família, i també a la recerca d’una nova llar, en la mesura que siga possible. Per a això, l’equip tècnic de l’Oficina analitza la situació social, jurídica i econòmica de la persona usuària, realitza un primer assessorament i traça una estratègia consensuada per a evitar la pèrdua de la llar.
En el període analitzat s’han registrat 9.013 actuacions: 187 suspensions de desnonaments per intervenció directa del Servici, 27 acords de mediació amb conservació de l’habitatge, 38 reubicacions, 1.160 assessoraments presencials individualitzats, 103 assessoraments telemàtics, 47 assessories col·lectives, 1.989 gestions realitzades per telèfon i 1579 per correu electrònic, 910 actuacions encaminades a coordinar-se amb els Centres Municipals de Servicis Socials, 362 sol·licituds d’Informe de Vulnerabilitat, 605 en coordinació i comunicació amb els jutjats, i 619 sol·licituds de coordinació amb advocats. A més, s’han començat 125 mediacions i 42 negociacions amb entitats bancàries.
Durant el primer semestre de funcionament de l’Oficina, s’han registrat en el servici 948 llars usuàries, que s’afigen als 1.526 que ja eren usuàries en els anteriors servicis, a les quals se’ls ha donat continuïtat. Així, les unitats de convivència registrades fins al moment arriben a les 2.474. En estos deu mesos han estat actius 1.149 llars, que han tingut una mitjana de 8,02 actuacions cadascuna.
Les principals causes per les quals les famílies es dirigixen al servici estan relacionades amb el lloguer, el 58,5% del total (28,9% impagament, 22,5% no renovació, 7,1% problemes amb contracte o propietari). D’altra banda, el 19,4% patix una situació irregular respecte al seu habitatge. Per part seua, les hipoteques són la causa menys comuna entre les persones que acudixen a l’oficina (representa un 7,7% del total de les consultes).
Major vulnerabilitat de les llars feminitzades
Quan una llar arriba al servici, sempre es registra a una persona de referència que, generalment, sol ser una dona i, a més, les llars amb un únic adult responsable solen estar feminitzades. Tal com reflecteix la memòria de l’oficina, de les noves unitats registrades en el període d’estudi, el 68% han sigut encapçalades per dones i el 32% per homes.
Segons les tipologies d’unitat de convivència que han acudit per primera vegada al servici en el període d’anàlisi, la més habitual han sigut les famílies nuclears (34,9%), seguides per unitats monomarentals (31,5%) i persones que viuen soles (20,7%). També s’han registrat persones que compartixen casa sense conformar unitat (6,72%) i parelles sense fills al seu càrrec (3,6%).
Amb les dades de què es disposa, ha sigut possible constatar que el 39,3% de les unitats que ha acudit a l’Oficina són llars feminitzades sense presència masculina (cap adult home responsable), mentre que només el 12,6% són masculinitzats, sense presència femenina; pel que l’informe conclou que “la vulnerabilitat residencial incidix de manera aguda en les llars feminitzades”. Quant a les unitats de convivència amb presència mixta, dona i home adults corresponsables (el 46,93% del total), la tendència és sensible: 58,92% amb persona de referència femenina i 41,08% amb persona de referència masculina.
L’informe incidix en l’“especial diferència” que presenten les famílies monoparentals femenines, de les quals més del 90,57% es constituixen per mare i fills i filles. “És on es troben les situacions de vulnerabilitat més intenses, perquè són unitats amb moltes dificultats per a conciliar criances i cerca de treball o recursos. Trobar treball, buscar casa o ser acceptat com a inquilí per les assegurances o les propietàries és molt complicat amb fills a càrrec i sense unes condicions econòmiques o reproductives que puguen alleugerir estes càrregues”, assenyala la memòria.
De fet, si en l’anàlisi s’introduix la variable d’ingressos, s’observa que són també les unitats monomarentals les que més risc de pobresa presenten: el 62,63% d’estes unitats estan per baix dels 701 euros mensuals; el 31,31%, entre 701 i 1.100 euros; i la major part se situa en una forquilla entre 650 i 1.100 euros al mes (perceben rendes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i l’Ingrés Mínim Vital).
L’informe elaborat per l’Oficina assenyala que estes rendes socials, “si bé són suficients per a poder fer front al pagament de lloguers assequibles (encara que assumint més del 35% de despesa en relació als seus ingressos) no ho són per a facilitar la mobilitat residencial ni els elevats preus de lloguer del mercat d’habitatge de la ciutat. Així, són estes famílies les principals víctimes de les pujades de lloguer no regulades, dels alts preus actuals i de la disposició lliure dels immobles per part de les persones i entitats propietàries”.
En canvi, més del 78% de les anomenades famílies nuclears ingressen més de 700 euros mensuals; i el 18,63% d’elles, més de 1.100 euros. “Si bé es tracta d’ingressos molt baixos en tots els casos, podem veure que a les llars on només hi ha una persona adulta responsable, les complicacions s’agreugen”, subratlla la memòria.
Finalment, la memòria se centra també en la procedència de les persones registrades com a responsables de la llar, de les quals un 48,66% són migrades, i el 38,7% no tenen nacionalitat espanyola, la qual cosa dificulta, en bona part, les seues possibilitats d’accés a un habitatge. De fet, la pobresa més extrema es concentra entre la població migrada i, de manera especial, sobre els qui no tenen nacionalitat. De les famílies amb rendes més baixes (entre 0 i 400 euros) el 59,1% són llars amb la persona responsable migrada; i el 50,2% no tenen la nacionalitat espanyola.
Distribució geogràfica de les noves llars usuàries
Finalment, la distribució de les noves llars usuàries es concentra, segons els codis postals de les adreces afectades de desnonament, a la Torre, Creu Coberta i Jesús (92 persones usuàries afectades (CP 46017); Orriols i Torrefiel (87 persones usuàries (CP 46019); L’Olivereta, Tres Forques i Patraix (83 persones usuàries (CP 46018); La Saïdia i Campanar (69 persones usuàries (CP 46009); El Grau, Cabanyal i Malvarrossa (64 persones usuàries (CP 46011); i Beteró, Aiora i Algirós (62 persones usuàries (CP 46022).
