L’alcalde de València considera que els ajuntaments han de tindre més competències “per a regular millor el mercat immobiliari i garantir la funció social de l’habitatge”
“València vol ser una de les cent ciutats que siguen la punta de llança contra el canvi climàtic a Europa”. Ho ha afirmat hui l’alcalde Joan Ribó durant la seua intervenció telemàtica en unes jornades en les quals s’han plantejat reptes i solucions de les ciutats metropolitanes en el marc de l’Agenda Urbana. En esta trobada el primer edil ha destacat, principalment, que les ciutats i les cases s’han d’adaptar per a consumir energies renovables; i ha parlat d’iniciatives que s’han implementat a València com els tres projectes pilot de Comunitats Energètiques en barris de la ciutat per a impulsar, amb la col·laboració públic-privada-social, la producció i el consum col·lectiu d’energia renovable.
L’alcalde de València, Joan Ribó ha participat per videoconferència en la jornada “El paper de les ciutats metropolitanes en el context de l’Agenda Urbana” dins de la segona edició de TECH Cities. En la seua intervenció ha assegurat que “l’Ajuntament treballa amb una certa agilitat, i amb el pressupost disponible, per a demostrar com és el model de ciutat que defensa el govern local, que orienta els seus esforços en innovació per a atendre les necessitats de la societat i la ciutadania”.
Així, ha recordat la intervenció realitzada en la plaça de l’Ajuntament per a convertir-la en un espai per als vianants i públic, amb diferents usos ciutadans; i els esmentats projectes pilot de Comunitats Energètiques en barris de la ciutat “com a exemple de bones pràctiques realitzades a l’empara de l’Agenda Urbana, que proporciona un marc d’objectius consensuats en l’àmbit internacional, i de l’estratègia de ciutat “Missions València 2030”, que contempla la innovació per a atendre les necessitats de la societat i la ciutadania”.
Joan Ribó ha explicat que “estos dos referents orienten les transformacions necessàries per a garantir una vida digna i saludable a la ciutat per a les futures generacions”. També ha defensat aquelles fórmules que afavoreixen “la màxima eficiència dels recursos i la rendibilització dels estalvis energètics, entre altres factors clau per a impulsar la regeneració urbana”, en la taula redona “Rehabilitació i regeneració urbana” en la qual també han intervingut el Secretari en funcions d’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, i l’arquitecta i urbanista Patricia Molina.
En el debat, moderat per la Directora General de l’Ajuntament d’Ermua, Rosalía Herrera, l’alcalde Joan Ribó ha reflexionat sobre la complexitat de la situació actual i la necessitat de donar resposta a reptes com el canvi climàtic. “Hem de reconéixer que per als nous problemes no ens valen les solucions antigues i moltes de les solucions noves estan per construir i han de ser construïdes col·lectivament”. “A més, ha continuat, les incerteses derivades de la pandèmia no han fet sinó incrementar la necessitat de repensar el futur de la Ciutat, des d’una mirada oberta al canvi i la disrupció que ens aporta la innovació”.
GESTIÓ EFICIENT D’AIGÜES, RESIDUS I ALTRES RECURSOS
Després d’esta reflexió, Joan Ribó, ha explicat part del treball desenvolupat a València per a contribuir al compliment de l’objectiu de la Comissió Europea d’aconseguir 100 ciutats europees climàticament neutres abans de 2030, “un compromís que es concreta a aconseguir que almenys 3 barris, pobles o zones d’especial interés (que encara estan per definir) avancen en un procés progressiu per a convertir-se en climàticament neutres, amb una gestió eficient de l’aigua, dels residus i economia circular en els barris, i un comerç de proximitat que impulse l’alimentació sostenible, entre altres factors”.
I en parlar de la regeneració dels barris, Joan Ribó ha subratllat l’interés de l’executiu local sobre l’habitatge. “Els ajuntaments hauríem de tindre més competències per a regular millor el mercat immobiliari i garantir la funció social de l’habitatge i lluitar contra l’especulació i necessitem més recursos per a millorar els nostres parcs d’habitatge públic i assequible, que ens permeta superar la segregació entre barris”, ha reivindicat.
Finalment, Joan Ribó, que també ha al·ludit a programes municipals desenvolupats sobre este tema, com, per exemple, el Programa Reviure, ha acabat amb la tesi que “la pandèmia de la covid-19 i l’experiència del confinament hauria de fer-nos repensar els habitatges i els barris on habitem des del punt de vista de la qualitat residencial, des de la sostenibilitat, i des d’una mirada centrada en construir entorns amables i saludables”.
“Des de València volem fer una aposta decidida per la renovació urbana i la rehabilitació de la ciutat consolidada. El desafiament és, sens dubte, omplir de vida els milers d’habitatges buits que tenim en els nostres barris”, ha conclòs Joan Ribó.
