La Diputació i la Universitat presenten en Senyera un estudi sobre l’estat de la dona rural en municipis en risc de despoblació
- L’estudi realitzat per experts de la UV i subvencionat per l’àrea d’Igualtat de la corporació provincial ha consultat a més de 3.000 dones de 133 municipis sobre la seua formació, àmbit laboral i perspectiva de gènere
- En l’acte van ser presents responsables públics, tècnics i representants d’associacions de les comarques de la Ribera, la Costera, la Safor i la Vall d’Albaida
- Enfront de problemes com l’èxode rural femení, l’envelliment, la masculinització o la falta de relleu generacional, es proposa la cura dels majors com a font d’ocupació, el foment del cooperativisme i l’emprenedoria i acabar amb la bretxa digital
El municipi de Senyera va acollir ahir dijous la presentació de l’estudi elaborat per experts de la Universitat de València (UV), en col·laboració amb l’àrea d’Igualtat de la Diputació, per a analitzar la situació de la dona rural en més d’un centenar de municipis de 13 comarques valencianes.
La diputada d’Igualtat, Eli García, i el catedràtic de Geografia de la UV i director del treball, Jorge Hermosilla, junt amb Paqui Momparler -alcaldessa de Senyera- i Mª José Jordan -advocada especialista en violència de gènere- van explicar les claus de l’estudi a una nodrida representació d’alcaldes, alcaldesses, tècnics i associacions de 70 municipis de la Ribera, la Costera, la Safor i la Vall d’Albaida.
L’objectiu d’esta anàlisi és visibilitzar els problemes detectats a causa de la discriminació per gènere i enfocar les accions necessàries per a combatre les desigualtats i garantir el desenvolupament sostenible del medi rural.
Per això, el treball de recerca s’ha desenvolupat en els 133 municipis de menys de 3.000 habitants que hi ha a la província, apuntant en una doble direcció: qüestionaris dirigits a les àrees d’Igualtat dels ajuntaments i més de 3.000 enquestes personals a dones que habiten estes poblacions amenaçades pel fantasma de la despoblació.
L’èxode rural femení, l’envelliment, la masculinització en l’àmbit agrari, la falta de relleu generacional i la bretxa digital són alguns dels temes sobre els quals s’ha consultat a les dones participants.
La responsable provincial d’Igualtat, Eli García, explica que la iniciativa pretén “obtenir informació detallada sobre la situació de les dones per a visibilitzar la discriminació de la qual són objecte i emprendre accions que servisquen per a combatre les desigualtats de gènere”. La diputada va posar en valor “l’aportació de la dona a l’economia productiva i reproductiva d’estes comarques”, així com la labor de les dones emprenedores que en diferents ocasions ha visibilitzat la Diputació.
L’esdeveniment de Senyera, en el qual estaven convocats 70 municipis de les comarques centrals de la província, va ser el segon dels tres actes programats per Diputació i Universitat per a acostar als ajuntaments els resultats de l’estudi i fer-los partícips en la cerca de solucions.
Així, després de l’esdeveniment celebrat a Titaguas el passat 14 de juliol i el d’ahir a Senyera, Requena acollirà pròximament l’acte al qual assistiran alcaldes i alcaldesses de la pròpia comarca i de la Canal, la Vall d’Aiora, la Hoya de Buñol i el Camp de Túria.
Problemes i propostes
Entre les conclusions de l’estudi ‘La dona en el sistema rural’ destaca el nivell formatiu i les competències tecnològiques de les dones enquestades, especialment en comarques d’interior com la Serranía i el Rincón de Ademuz. No obstant això, un alt percentatge de les entrevistades, sobretot les de major edat, admeten que hi ha molt de marge de millora en l’ús de les noves tecnologies i la seua aplicació en aspectes diaris.
En el context d’una millora generalitzada de l’ocupació, es manté la bretxa de gènere, destacant comarques com la Canal i el Valle de Ayora. En el segon trimestre de 2021, la contractació masculina supera àmpliament la femenina en totes les franges d’edat, amb pics marcats entre els 16 i els 19 anys i en majors de 65, mentre que la franja entre 50 i 54 anys és l’única que apareix equilibrada. Estes diferències són molt significatives en el sector agrari, on apareix el problema de les treballadores invisibles i l’economia informal.
Malgrat la discriminació de gènere que persistix en l’àmbit laboral i els problemes de mobilitat que porten a moltes dones a plantejar-se l’èxode a les ciutats, un 80% de les enquestades, amb independència de tindre estudis primaris o universitaris, pensa que continuarà vivint al seu poble en un futur. Un raig d’esperança en la lluita contra la despoblació que anima a institucions com la Diputació a impulsar mesures que puguen resultar efectives per a fixar població en zones rurals.
Entre les propostes que recull l’estudi, com a base per a la seua posterior aplicació destaca la cura de les persones majors com a font d’ocupació, que, amb la millora del transport, formen les principals reivindicacions de la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (FADEMUR); la implantació de més serveis públics per a cuidar a menors i dependents; la digitalització del sistema rural formant els seus habitants en noves tecnologies; i el foment de l’associacionisme i el cooperativisme rural, cuidant estes emprenedores que amb els seus projectes dinamitzen l’economia dels pobles d’interior.
