Almas felices: Danzas, canciones e improvisaciones en tiempos del Quijote és el títol del concert que Capella de Ministrers, grup dirigit per Carles Magraner, oferirà en la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el pròxim 19 de desembre a les 21 h en la sala d’actes de la institució en el marc de les vesprades culturals.
Així, l’Acadèmia, ja vestida de Nadal, obri les seues portes al públic per a gaudir d’una experiència cultural única. Els assistents viuran dins dels murs de la RAE el pas del Renaixement al Barroc en la música espanyola des de 1500 a 1650 amb una mescla d’autors i cançoners sota el denominador comú de Miguel de Cervantes.
Capella de Ministrers està a càrrec d’aquest recital, que aglutina sensibilitat musical i rigor històric. Des de la seua creació en 1987, han desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica del patrimoni musical espanyol de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII.
CERVANTES I LA SEUA MÚSICA
Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner (director de la formació i viola de gamba), juntament amb Dèlia Agúndez (soprano) i Robert Cases (guitarra barroca i tiorba) oferiran un concert amb el programa de Almas felices: Danzas, canciones e improvisaciones en tiempos del Quijote.
El repertori es configura entorn del pas del Renaixement al Barroc en la música espanyola des de 1500 a 1650 amb una amalgama d’autors i cançoners entorn de Miguel de Cervantes i el seu “clarobscur irònic”. En la seua obra trobem una font inesgotable de referències als costums musicals, la dansa i la música de l’Espanya del segle XVI i principis del XVII. Constitueixen els seus escrits un compendi d’elements musicals que potencien les accions teatrals, vincula escenes dramàtiques o il·lustra personatges, molts d’ells músics, com el mateix el Quijote.
Molts instruments i referències musicals apareixen citades entre els textos de Miguel de Cervantes per a endinsar-nos en el que deriva “en una mar d’escoltes” i paisatges sonors. La proposta musical que es presenta, conjugada de repertoris anteriors i coetanis a l’insigne escriptor, ens endinsa en els seus textos amb cites, obres o intencions, sense major pretensió que la de provocar en l’espectador el delit o la curiositat i els contrastos que des del rigor exigeix qualsevol interpretació.
Romanços, cançons i danses se citen en moltes de les obres cervantines. Els romanços de Moraina o Baldovinos o les cançons i danses d’entrades, balls, pavanes, gallardes, canaris, folies o espanyoletes són citades en el Quijote, La gran sultana, El rufián viudo o La ilustre fregona. Algunes d’elles denoten el coneixement musical que tenia Cervantes d’una música pretèrita en el seu temps, però encara viva en les oïdes de la seua generació.
CAPELLA DE MINISTRERS
Capella de Ministrers ha desenvolupat, des de la seua creació en 1987, una important tasca investigadora i musicològica del patrimoni musical espanyol des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII. El seu treball conjuga rigor històric i sensibilitat musical. L’agrupació ha actuat als auditoris més importants d’Espanya, així com en nombrosos festivals. A més, ha realitzat gires de concerts per tot el món i ha gravat 59 discos, desenvolupant fins i tot el seu propi segell musical (CDM). Guardonat en múltiples ocasions, el grup va rebre en 2018 el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos.
