La seua aplicació hauria de ser a més uniforme en tot l’àmbit de la Unió Europea
LA UNIÓ critica que el Comité de Seguiment del PEPAC del Ministeri d’Agricultura només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital de l’Explotació (CUE). Sense tindre en compte l’opinió del sector i sense incloure ajudes que compensen els costos d’aquestes noves obligacions.
Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023. En totes les explotacions agràries amb més de 30 hectàrees de cultius herbacis. 10 hectàrees de llenyosos o 5 hectàrees de regadius, i per a la resta de les explotacions a partir de l’1 de juliol de 2024. Seria així el primer país de la UE a posar-lo en marxa si es confirmen les previsions. Per part seua, LA UNIÓ ha demanat reiteradament l’ajornament de la seua aplicació i una implantació progressiva començant per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028.
L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital d’Explotació és un dels principals arguments que han originat la marxa de protesta del pròxim 5 de juliol. Que finalitzarà enfront del Ministeri d’Agricultura a Madrid. Convocada per totes les organitzacions territorials de la Unión de Uniones. LA UNIÓ desplaçarà al voltant de 20 tractors a Madrid, que eixiran de la comarca d’Utiel-Requena. Així com disposarà d’autobusos gratuïts per a totes aquelles persones que desitgen assistir.
EL procés de modificació del PEPAC hauria d’haver-se iniciat com més prompte millor
Per a LA UNIÓ, el procés de modificació del PEPAC hauria d’haver-se iniciat com més prompte millor. Per a possibilitar la comunicació a la Comissió Europea abans de setembre de 2023. A fi que siguen subvencionables els costos addicionals sobrevinguts a les explotacions agràries pels nous requisits imposats. En aquest sentit, l’organització sol·licitava incloure en aquesta modificació. Una xifra d’entorn de poc més de 1.045 milions d’euros que calcula que li costarà al sector ficar en l’explotació el quadern digital i la gestió integrada de plagues, entre altres exigències.
Assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives lligades al CUE. En un context de greu crisi de rendibilitat. Incorporant al PEPAC la necessària compensació quantificada ja siga del quadern digital d’explotació o les noves obligacions en matèria de nutrició sostenible en els sòls i d’ús sostenible dels productes fitosanitaris, entre altres qüestions candents.
Des de l’organització es considera que en les actuals circumstàncies aquesta mesura és fonamental. Perquè l’aplicació de la PAC no supose sobrecostos als llauradors i ramaders. No alimente l’espiral inflacionista en el preu dels aliments i contribuïsca a racionalitzar la posada en marxa de la nova PAC que emmalalteix d’un procés burocratizador. Que contradiu els principis de simplificació dels quals presumia a l’origen.
La implantació del Quadern d’Explotació Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea
LA UNIÓ considera, tal com li ha fet saber al Ministeri d’Agricultura. Que la implantació del Quadern d’Explotació Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea. I “no pretendre el Govern d’Espanya ser Quixot per a posar-se la medalla de convertir-se en el primer a posar-ho en marxa de tot l’àmbit europeu. Imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu”.
En llaures a aquesta competitivitat, des de LA UNIÓ s’exigeix que els productes importats de països tercers tinguen l’obligació de fer el Quadern d’Explotació Digital per a introduir les seues produccions en els mercats de la Unió Europea. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ. Indica que “la reciprocitat en matèria agrària hauria de ser l’eix de les polítiques de la Comissió Europea. El que a nosaltres se’ns exigeix hauria de resultar innegociable per a les produccions de tercers països que vulguen entrar als mercats comunitaris”.
Carles Peris afirma que “les Administracions han de ser sensibles i no ofegar més al sector, no pot ser que cada nova normativa represente més burocràcia més traves, més problemes i més sobrecostos, com si no tinguérem suficient amb el preu que percebem, amb el canvi climàtic i amb els brutals costos de producció que patim”.
