LA UNIÓ de Llauradors manté una valoració negativa de l’acord entre la UE i Mercosur i reclama el rebuig al mateix fins a comptar amb un rigorós estudi d’impacte detallat per al sector agrari i garantir l’aplicació del principi de reciprocitat.
Després de la publicació de l’estudi final d’impacte sobre la sostenibilitat de l’acord, encarregat per la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea a la London School of Economics, res ha canviat en l’opinió de l’organització que a més critica que no es tinguen en compte les conseqüències per a un sector tan important com és el dels cítrics. L’anàlisi presentada per l’entitat londinenca després de més de dos anys de treballs, compara, de cara a 2032, un escenari sense acord UE-MERCOSUR amb dos escenaris hipotètics en els quals sí que hi hauria acord amb nivells diferents d’ambició en la supressió gradual dels aranzels aranzelari.
Després de revisar l’informe, l’organització destaca com a nivell econòmic en tots dos escenaris totes les produccions europees analitzades es veurien afectades negativament per l’acord; sent els sectors que acumularien les majors pèrdues el del sucre (-0,7% i -1%) i el de carn de remugants (-0,7% i -1,2%) per a l’escenari conservador i ambiciós respectivament. Aquestes pèrdues serien a costa de l’enfortiment del sector agrari en Mercosur; principalment el Brasil i l’Argentina, amb fortes pujades de fins al 3,7% (sector de carn de porcí i aus).
L’informe no entra a analitzar la situació per països, on probablement la distribució dels beneficis no seria equitativa. “Aquells països amb un pes menor del sector agrícola i superior en els sectors afavorits per l’acord serien els principals beneficiats del tractat a Europa; així que, en principi, Espanya no eixiria ben parada”, comenten des de l’organització. Per això, LA UNIÓ reitera la necessitat que Espanya rebutge l’acord fins mentre no es realitze, per part del Govern, un estudi d’impacte detallat sobre com afectarà.
Importacions sense complir les mateixes condicions laborals i ambientals
LA UNIÓ posa de manifest que els baixos costos de producció als països de Mercosur són en part a causa d’una menor exigència ambiental i social. A nivell social el propi informe destaca, per exemple, la possibilitat de l’acord d’afectar negativament les poblacions locals i generar treball no regulat.
Per part seua, a nivell ambiental és preocupant el risc d’augment de la desforestació i, quant a l’ús de pesticides l’informe destaca que Mercosur se situa per damunt de la mitjana europea en quantitat i número de substàncies actives utilitzades. Així, d’un total de 508 substàncies analitzades en un estudi publicat per Environmental Health en 2019, el 44% d’elles estaven prohibides o en procés d’estar-ho a la UE; mentre que al Brasil només el 14%.
Davant això, LA UNIÓ apunta que l’acord penalitza als productors europeus, sobretot considerant l’estratègia Farm to Fork, que proposa una reducció d’un 50% de l’ús de fitosanitaris i incrementar altres requisits ambientals. LA UNIÓ apel·la al fet que, tant aquest com altres tractats de comerç, no se signen si el respecte al principi de reciprocitat en les condicions socials i ambientals no queda plenament garantit. “Si és veritat que es pensa a exigir a les importacions el condicionat europeu, com diuen en l’estratègia, ara la UE té una estupenda ocasió per a demostrar-ho” apunten des de l’organització i conclouen: “Demanàvem saber què anava a passar si es tancava Mercosur… ara ja ho sabem i no és gens bo. El que han de fer les autoritats comunitàries és actuar en conseqüència i parar això”.
Plagues
Un altre aspecte a destacar en aquesta mena d’acords és la possible entrada de plagues no presents encara en el nostre territori, un cas recent és el de les 39 intercepcions de cítrics argentins (amb plagues com la Mancha Negra i el Cancro) en només dos mesos denunciades recentment per LA UNIÓ. En aquest sentit, abans de ratificar l’acord de Mercosur i analitzar els efectes per als llauradors europeus en tots els seus vessants, caldria establir mecanismes més estrictes de control en frontera i prohibir l’entrada de qualsevol producte que no haja sigut produït sota la mateixa normativa que exigeix la Unió Europea a les produccions pròpies. Advoca així LA UNIÓ per protocols rigorosos de control de les importacions en tots els ports europeus sense distinció i el tractament en fred davant la greu amenaça i el risc evident de propagació i contaminació davant malalties greus de quarantena que no són presents encara en la citricultura europea.
